El puzle del finançament autonòmic no encaixa: les exigències de Junts, Podem i BNG allunyen la reforma

Quan ja han passat diversos dies des que Oriol Junqueras anunciés el pacte entre Esquerra Republicana i el Govern espanyol per reformar el sistema de finançament autonòmic i, més tard, el desgranés María Jesús Montero, hi ha algunes peces del puzle que han començat a encaixar i d'altres que es mantenen igual de distants o més que el primer dia. Això és un problema per al PSOE.

 El Govern espanyol necessitarà els partits del que un dia va ser el bloc d'investidura si vol que la proposta acabi prosperant. Tanmateix, de moment, Junts per Catalunya, Podem i BNG es mantenen en el "no" i, a priori, situen el debat en marcs complexos per a l'Executiu.

De tota manera, cal tenir en compte que la llei encara no està escrita. El que ha fet el Govern espanyol és presentar una proposta que pot ser modificada, per la qual cosa hi ha marge per a la negociació. Fonts de la Moncloa traslladen la seva confiança que, un cop la reforma passi totes les fases fins a arribar al Congrés, "Junts li donarà suport". "Votarem en contra d'això que, clarament, és més just per a tots els territoris?", es pregunten aquestes fonts governamentals.

Relacionat amb aquest tema

El Govern espanyol proposa a les comunitats autònomes que decideixin si opten pel nou model de finançament o si continuen amb l'actual

Miguel Muñoz

Però des de les files postconvergents, la música que arriba no apunta en aquesta direcció. Per començar, tan bon punt es va conèixer l'acord entre ERC i el Govern espanyol, Junts va anunciar que esmenaria el text de la llei, un cop arribi al Congrés, per treure Catalunya del règim comú. Aquest és un escenari que ni tan sols contempla l'Executiu. "Hi ha vigent un model de finançament caducat que perjudica molt Catalunya, igual que el País Valencià", diuen a la Moncloa. Per això creuen que, encara que sigui amb una pinça al nas, Junts "premarà el sí" tot i no aconseguir l'objectiu de màxims que es marquen ara.

És un optimisme que contrasta amb les paraules de Míriam Nogueras, portaveu de Junts a la Cambra Baixa. "Si el que arriba al Congrés és un text de cafè per a tothom, presentarem una esmena de text alternatiu". En aquesta esmena és on s'incorporaria aquesta singularitat per a Catalunya que, a priori, no figurarà en el text que presenti Hisenda. Així les coses, els set vots de Junts són una de les peces del puzle més difícils d'encaixar i segur que centraran bona part dels esforços negociadors de Montero.

Podem: més impostos a les grans fortunes  

La reforma del finançament autonòmic és una llei orgànica, per la qual cosa, per ser aprovada, necessita una majoria absoluta. Com a mínim, 176 vots. Si Junts es manté en el "no" —i amb el rebuig pràcticament segur de PP, Vox i UPN—, la iniciativa ja no tiraria endavant. Però si finalment es donés un escenari en què el Govern espanyol arrenca el suport de Junts, de res serviria si no ha aconseguit també convèncer Podem.

I els d'Ione Belarra també han dibuixat de manera molt clara les seves línies vermelles, aquest dimarts, al Congrés, en resposta a una pregunta de Público. La secretària general de Podem ha confirmat que el seu partit participarà en la negociació amb el PSOE quan arribi el moment, però que ho farà amb una màxima: "Que els rics paguin el que els correspon i que aquests diners es destinin directament al públic". Així, la condició dels morats és apujar els impostos a les grans fortunes, tot i que han dit per activa i per passiva que creuen que la reforma fracassarà fins i tot abans d'arribar a la Cambra Baixa.

Relacionat amb aquest tema

L'acord pel finançament eixampla l'esquerda entre ERC i Junts tot i les crides a un front comú a Madrid

Albert Aragonès

A més, Belarra ha lamentat que l'Executiu estigui utilitzant, sempre segons les seves paraules, el finançament autonòmic per reforçar la seva relació amb alguns dels seus aliats —en especial, ERC, amb qui Montero va signar el pacte en primera instància— i que no s'obri un debat "assossegat" sobre finançament, en lloc d'una discussió que "enfronta territoris".

BNG i Coalició Canària, en contra… I Compromís?  

En el cas que Podem no tingui raó i la reforma arribi al Congrés, es poden donar alguns escenaris en què fins i tot els vots de partits que només tenen un diputat al Congrés siguin importants. Cal treure la calculadora, especialment en un Congrés en què la majoria absoluta continua situant-se en els 176 suports, tot i que voten 349 diputats i no 350, atès que José Luis Ábalos es troba privat en aquests moments del seu dret a vot. Sense l'exministre, el PSOE perd un vot.

Relacionat amb aquest tema

Junqueras defensa l'acord de finançament amb l'aval d'Illa i els Comuns, tot i que admet que "queda feina per fer"

Ona Falcó

Si Podem o Junts voten en contra, els vots de BNG i Coalició Canària —tots dos s'hi oposen avui dia— serien irrellevants. La reforma no tiraria endavant sense els postconvergents o sense els morats, atès que en cap cas no s'assoliria l'objectiu dels 176 vots. Però si votessin a favor, entrarien en joc una sèrie de caramboles que podrien arribar a torpedinar el nou model de finançament.

Aquí cal tenir en compte els vots de BNG, Coalició Canària i els dos diputats de Compromís, tant el d'Alberto Ibáñez, que forma part del grup de Sumar, com el d'Àgueda Micó, que és al Grup Mixt. En el cas que aquests quatre diputats —o tres d'ells— s'oposessin a la reforma, la llei tampoc no tiraria endavant encara que Junts i Podem votessin a favor, per la qual cosa aquests partits tenen en aquest cas un poder de negociació extraordinari.

De moment, el BNG ja s'hi ha posicionat en contra. El seu diputat al Congrés, Néstor Rego, ha qualificat la proposta de "centralista" i n'ha dit que "no reconeix la singularitat de Galícia". El BNG es queixa sobretot d'una cosa. El nou model de finançament que proposa el Govern espanyol descansa en part en el paràmetre de la població ajustada, un criteri que s'utilitza per calcular el finançament de cada comunitat en el qual es ponderen diversos elements.

Els nacionalistes gallecs critiquen que Hisenda hagi reduït en el nou càlcul la rellevància que es dona a la dispersió territorial (del 0,6 % al 0,5 %) i a l'envelliment de la població (del 8,5 % al 7 %), dues qüestions de capital importància a Galícia. Així, un dels seus principals requisits seria repensar aquest criteri.

Coalició Canària, per la seva banda, també s'ha oposat de ple al nou model. Els canaris es queixen que, en els primers números que ha fet públics el PSOE, els ingressos de Canàries només creixerien en 611 milions, quan "per població li correspondrien més de 950 milions".

Les aigües estan una mica més calmades a Compromís, tot i que hi ha diferències de to entre Ibáñez i Micó. Tots dos reconeixen que és positiu que, per fi, hi hagi una proposta de reforma del sistema de finançament damunt la taula i recorden que és especialment necessària per al País Valencià, però, alhora, avisen que negociaran per millorar-la.

Si es mantenen els números que va exposar l'Executiu, la seva autonomia serà la tercera que més millori els seus ingressos, només per darrere d'Andalusia i Catalunya. Tanmateix, Micó ha apuntat en una roda de premsa aquest dimarts que el nou model "no soluciona el problema del deute valencià" i ha animat tots els diputats valencians —incloent-hi els del PP i el PSOE— a formar un front valencià al Congrés perquè la reforma proposada vagi acompanyada de la condonació del deute. Caldrà veure com es desenvolupa aquesta partida.

Un partit que va ser molt crític quan es va conèixer el pacte Govern espanyol–ERC i que ha relaxat les seves posicions és Esquerra Unida. En un primer moment, el partit que lidera Antonio Maíllo va posar el crit al cel pel que semblava una reforma regida pel principi d'ordinalitat, però en unes noves declaracions el mateix Maíllo ha descartat que el model presentat pel Govern espanyol fomenti l'ordinalitat. Per contra, Junqueras sí que el va definir amb aquestes paraules. En qualsevol cas, la peça del puzle que representa IU sembla molt més ben disposada aquesta setmana que no pas l'anterior.

Amb tot, les negociacions prometen ser complexes tant pel contingut com per la varietat d'exigències. Al Govern espanyol li convindrà portar al Congrés tots els suports lligats per no tenir sorpreses. No obstant això, encara falta molt perquè l'hemicicle hagi de votar el nou model de finançament, que encara no ha estat aprovat ni al Consell de Ministres.

Aquest dimecres, d'altra banda, va celebrar-se la primera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, en què l'Executiu informava les comunitats sobre la reforma. El Govern espanyol va proposar a les comunitats autònomes que decidissin si optar pel nou model de finançament o continuar amb l'actual. Després de la trobada es va confirmar el rebuig majoritari a la proposta de l'Executiu, que només va trobar el suport de Catalunya.