Què proposen els programes dels partits estatals en les principals qüestions catalanes?

Les eleccions generals del dia 23 arriben en un context molt diferent al de les anteriors, celebrades el 10 de novembre de 2019. Entre d'altres qüestions, el conflicte polític català hi té un pes clarament menor, ja que els comicis precedents van fer-se tot just quatre setmanes després que el Tribunal Suprem imposés una condemna a molts anys de presó a nou dirigents independentistes, entre els que hi havia el president d'ERC, Oriol Junqueras, o l'actual secretari general de Junts, Jordi Turull.

Quatre anys més tard i quan ja n'han passat dos des de la concessió dels indults als antics presos polítics, la carpeta catalana acapara menys atenció mediàtica i té una presència més reduïda a les entrevistes i mítings d'aquesta campanya, cosa que no vol dir que hagi desaparegut. Mentre que les formacions independentistes segueixen defensant la celebració d'un referèndum d'autodeterminació com a via de resolució definitiva del conflicte, ara mateix ja no hi ha cap partit estatal que hi aposti, un cop Sumar ha decidit no recollir el que era una demanda històrica dels Comuns.

Repassem a fons què diuen els programes per al 23-J dels quatre grans partits estatals sobre el conflicte polític català, el finançament autonòmic, les inversions en infraestructures o la llengua catalana.

Conflicte polític

A grans trets, en aquest àmbit hi ha una rebaixa de plantejaments i d'ambició en els partits del Govern espanyol -PSOE i Sumar- i un manteniment de l'aposta per la repressió per part de PP i Vox, que plantegen recuperar delictes desapareguts en la darrera reforma del codi penal, com el de sedició.

El programa electoral del PSOE no fa cap proposta concreta al voltant del conflicte català i ni tan sols cita explícitament la taula de diàleg, l'espai on va reconèixer la "naturalesa política" del conflicte. El partit de Pedro Sánchez es limita a reivindicar que "el Govern socialista ha treballat per recuperar la convivència [amb Catalunya] amb diàleg i respecte, en el marc constitucional".

També afegeix que "només el temps permetrà valorar amb justícia l'èxit aconseguit: s'ha superat la situació de ruptura que existia fa cinc anys i el nombre de persones contràries al marc constitucional ha baixat de manera abrupta a Catalunya, tal com demostren les enquestes realitzades per diferents organismes, com el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya".

A partir d'ara, el seu objectiu és "consolidar la cohesió territorial com a principi estructural de tota l'acció política que garanteixi la integració adequada dels territoris en una Espanya plural". I culmina dient que la lliçó extreta és que la decisió més encertada és la que neix de l'acord i del diàleg".

Sumar es limita a apostar per consultar a la ciutadania un futur acord de la taula de diàleg

Sumar no ha incorporat al programa la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya com a via de resolució del conflicte, quan fins ara era una demanda constant d'En Comú Podem. L'aposta de la candidatura de Yolanda Díaz es limita a què es voti l'acord sorgit de la negociació entre la Generalitat i el Govern espanyol en la taula de diàleg, una proposta que prèviament defensava el Partit Socialista, tot i que no ho fa de cara al 23-J.

Díaz defensa que la taula de diàleg es reactivi ràpidament, per tal que ja el 2024 es pugui consultar la ciutadania catalana sobre aquest acord. Així mateix, En Comú Podem ha plantejat que a la taula de diàleg s'hi abordi el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat i com ha de ser la gestió de l'aeroport del Prat.

La recepta de la dreta i l'extrema dreta, en canvi, no ha evolucionat i es limita a la repressió i a un retorn a la judicialització total del conflicte. El PP promet recuperar el delicte de sedició al codi penal, "per castigar les formes més greus de deslleialtat constitucional", així com tipificar com a delicte "altres conductes de deslleialtat de les institucions dirigides a posar en perill la pau i l'ordre constitucional, ja sigui mitjançant la convocatòria de referèndums o consultes no autoritzades". Així mateix vol recuperar la malversació "en la seva formulació anterior a la reforma de 2022" i modificar la llei de l'indult "per reforçar la motivació per part del Govern del dret de gràcia". Diàleg? Cap ni un.

Tant PP com Vox defensen recuperar el delicte de sedició

L'extrema dreta de Vox va un pas més enllà i directament planteja la supressió de l'actual Estat autonòmic, amb una clara recentralització i la devolució a l'Estat de les competències en Educació, Sanitat, Seguretat i Justícia i la progressiva supressió de les policies autonòmiques, com els Mossos d'Esquadra. Com el PP, planteja la reintroducció dels delictes de sedició i referèndum il·legal i hi afegeix el de "traïció", amb l'objectiu "d'augmentar les penes conforme el principi de proporcionalitat al ser greus delictes contra Espanya, la seva unitat i sobirania i el patrimoni de tots els espanyols".

També vol augmentar la presència de l'exèrcit a Catalunya i adverteix que "suspendrà immediatament l'autonomia d'aquelles comunitats els governs de les quals utilitzin recursos i instruments de l'autogovern regional per atemptar contra la unitat d'Espanya". Finalment, el programa parla de "prohibir els indults pels delictes relacionats amb la corrupció política, la forma política de l'Estat o la integritat territorial per així evitar que presidents com Sánchez puguin beneficiar separatistes per interès propi". I, a més a més, defensa la il·legalització dels partits independentistes.

El finançament autonòmic

Amb un model vigent des del 2009 i caducat des de fa una dècada, la reforma del finançament autonòmic apareix en els programes electorals de PSOE i PP -que no l'han abordat mentre governaven en aquest període- i de Sumar. Vox no en diu res, un fet lògic tenint en compte que vol liquidar l'actual estat autonòmic.

El programa del PP assegura que negociarà el nou model "amb totes les comunitats autònomes, buscant els consensos necessaris per a la seva aprovació". El partit detalla que "la reforma partirà de la suficiència i la sostenibilitat de les finances públiques, cercant un repartiment equitatiu dels recursos, preservarà l'autonomia fiscal de les comunitats autònomes i reforçarà la seva responsabilitat financera".

El PSOE es compromet a impulsar l'aprovació en un any d'un nou finançament autonòmic

El PSOE es compromet a impulsar "l'aprovació en el termini màxim d'un any d'un nou sistema de finançament autonòmic que garanteixi els recursos necessaris perquè la ciutadania gaudi de serveis públics de qualitat, tant els que són la base de l'Estat del benestar -la sanitat, l'educació o la dependència- com altres igualment imprescindibles de cara al progrés i dinamisme econòmic i social, entre els que destaquen l'habitatge, el foment de l'ocupació, la mobilitat o la cultura". A més defensa que el nou model de finançament ha de ser "just i equitatiu" i s'ha d'assolir amb un consens que només serà possible si se superen "el debat maximalista entre territoris".

Finalment, Sumar també parla d'impulsar immediatament la reforma del sistema de finançament autonòmic, així com el finançament local. Entre d'altres, les reformes estarien basades en "garantir recursos suficients per prestar els serveis públics descentralitzats d'acord amb la població beneficiària, incorporant bases mínimes de despesa socials i tenint en compte els criteris necessaris per contemplar les necessitats financeres de cada comunitat, per les vies jurídiques coherents amb el marc constitucional". I també en "potenciar la capacitat d'autogovern per a comunitats autònomes i municipis, garantint en aquest cas la seva participació dels ingressos autonòmics. (...) Sempre que s'asseguri una cartera bàsica de serveis, la ciutadania de cada territori ha de tenir la possibilitat d'ajustar despeses i ingressos fiscals a les preferències majoritàries".

Inversió en infraestructures

La baixa inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya és una denúncia recurrent que va més enllà dels partits sobiranistes i fan seva també les principals organitzacions econòmics del territori. Què plantegen els partits estatals de cara el 23-J? Com amb el finançament autonòmic, Vox tampoc en fa cap menció explícita. El PSOE es compromet a "millorar i modernitzar la xarxa de Rodalies, accelerant els plans de Rodalies que ja estem executant amb un gran ritme inversor".

També promet ampliar les xarxes de Rodalies i augmentar-hi el nombre de trens que presten el servei, "de manera que es redueixin les incidències per errors en el material rodant". Sobre l'aeroport del Prat parla de fer-hi inversions per "desenvolupar" la seva "connectivitat intercontinental".

Sumar planteja redirigir les inversions ferroviàries de l'alta velocitat a Rodalies

En una línia similar, el programa del PP planteja actualitzar el pla director de l'aeroport de Barcelona, "amb especial atenció al desenvolupament d'infraestructures logístiques de l'entorn que el transformin en hub de mobilitat de referència mundial i estratègica en el desenvolupament de la indústria turística i de la Marca Espanya". Sobre Rodalies, assegura que desplegarà un pla de xoc per "millorar la qualitat del servei" a totes les comunitats autònomes i a nivell ferroviari també defensa impulsar el desenvolupament de corredors, però no només del Mediterrani, sinó de l'Atlàntic i el Central, més qüestionats a nivell europeu.

Finalment, Sumar defensa augmentar el finançament estatal del transport públic per millorar-ne l'oferta i proposa redirigir les inversions ferroviàries d'alta velocitat a Rodalies i a les línies de ferrocarril convencional.

Llengua catalana

En la qüestió lingüística, el PSOE planteja mantenir la situació actual -no hi ha noves propostes, més enllà de mencions a la realitat plurilingüe de l'Estat-, Sumar aposta per ampliar la presència de les llengües cooficials -i, per tant, del català- arreu de l'Estat, mentre que PP i Vox defensen fer passos enrere que debilitarien la situació de la llengua catalana, d'una manera més radical en el cas del partit d'extrema dreta.

El programa del partit de Santiago Abascal afirma que garantiran "l'ús de l'espanyol en tot el territori nacional" i que exigiran que "totes les administracions públiques, de qualsevol nivell territorial, prestin atenció presencial, sense cita prèvia i, almenys, en espanyol". Així mateix volen que totes les carreteres i vies urbanes tinguin la senyalització com a mínim en espanyol, una situació que debilitaria l'actual situació del català.

Les propostes de Vox i PP suposarien liquidar el model d'immersió lingüística a l'escola

Si governa, Vox vol que l'Estat recuperi les competències en Educació, el que suposaria liquidar el model d'immersió lingüística i, de fet, vol uniformitzar els models educatius a totes les autonomies, una idea que també defensa el PP. L'argument és que els models educatius diferents "han dinamitat la igualtat d'oportunitats a tot el territori nacional i han permès l'adoctrinament separatista en algunes regions". Així mateix, promet assegurar "de forma clara i immediata el dret a ser educat en espanyol en tot el territori nacional" i vol impedir que el coneixement de llengües com el català sigui un requisit en el processos d'oposició a places de personal sanitari.

A banda d'uniformitzar el model educatiu, el PP també liquidaria la immersió lingüística, ja que vol garantir que "en les comunitats autònomes amb més d'una llengua oficial, ambdues tindrien la consideració de vehiculars d'acord amb el patró d'equilibri lingüístic". Ras i curt, imposaria una quota de castellà a l'escola catalana i reduiria les hores d'ensenyament en català.

Sumar, en canvi, defensa que la pluralitat lingüística "no s'ha de limitar a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, sinó que la seva promoció i ús ha d'estendre's al conjunt d'Espanya i les seves institucions, així com al marc de la UE. El Govern ha de vetllar per la garantia dels drets de tots els habitants, assegurant l'ús efectiu de les llengües cooficials".

Així mateix, defensa promoure un ensenyament plurilingüe "per garantir la igualtat lingüística", que passaria per l'impuls d'una Llei estatal d'ús i ensenyament de llengües oficials i minoritzades. Un dels objectius seria assegurar el plurilingüisme a totes les institucions de l'Estat i promoure l'ús de les llengües cooficials, també per part d'institucions com l'Instituto Cervantes.