De prohibir els pisos turístics a comprar Casa Orsola, Collboni impulsa el viratge del PSC en habitatge
L'alcalde socialista de Barcelona fa front a les crítiques per voler canviar el 30% de reserva per a habitatge públic, mentre inicia aquest dimarts una ofensiva europea per defensar mesures regulatòries que frenin els preus a ciutats com la capital catalana

Barcelona-
La Casa Orsola ha posat en el centre de la diana mediàtica el greu problema d'accés a l'habitatge que pateixen ciutats com Barcelona. I l'Ajuntament de la capital catalana, capitanejat per l'alcalde socialista Jaume Collboni, ha reaccionat amb una operació de compra, juntament a la Fundació Habitat 3, que evita els desnonaments previstos en aquest edifici de l'Eixample barceloní que havia adquirit un fons inversor per fer pisos de luxe. Però Collboni ha estat contundent al respecte: "Casa Orsola és un cas particular, però calen mesures de fons i més regulacions per poder evitar aquestes operacions especulatives i per solucionar el problema de l'accés a l'habitatge".
L'alcalde de Barcelona ha emergit d'aquesta forma com l'estendard d'un cert viratge dins el seu partit, el PSC, respecte a la política d'habitatge. Si des del Govern de la Generalitat, el seu cap de files de partit, el president Salvador Illa, afronta la crisi de l'habitatge amb l'objectiu de sumar 50.000 habitatges al parc públic, Collboni va més enllà i planteja la necessitat de més mesures regulatòries del mercat. El fet és que el problema de l'accés a l'habitatge ha passat a ser un problema generalitzat a tots els barris de Barcelona i la forta pressió gentrificadora provoca un fort malestar veïnal que ha encès les alarmes al Govern socialista. La Casa Orsola, al cèntric Eixample, es un dels exemples més evidents que ha evidenciat la necessitat d'una major regulació pública.
Viatge a Brussel·les per liderar el front europeu
En aquest intent de liderar les polítiques d'habitatge, tot i les crítiques dels moviments socials, Jaume Collboni, viatjarà aquest dimarts a Brussel·les, amb una intensa agenda fins dijous, per "portar a les institucions europees les demandes de la ciutat en matèria d’habitatge", segons fonts municipals. L’agenda –dirigida per la comissionada d’Afers Europeus de l’Ajuntament de Barcelona, Mar Jiménez- està centrada en "fer protagonistes a les ciutats en la definició i aplicació de polítiques d’habitatge de la Unió Europea". Aquestes mateixes fonts del Govern socialista asseguren que "Barcelona està liderant l’aliança de les grans ciutats europees per garantir el dret a l’habitatge".
Destaquen de l’agenda del viatge la participació de l’alcalde Collboni en l'audiència sobre lloguers de temporada de la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu; la trobada amb els alcaldes i representants de ciutats europees com París, Roma o Amsterdam (Mayor’s for Housing), en què que es llegirà un document amb les peticions de les ciutats que, posteriorment, es lliurarà al comissari responsable d'Energia i Habitatge, Dan Jorgensen; o la participació en el Plenari del Comitè de les Regions, el dijous, 20 de febrer.
Barcelona està liderant l’aliança de les grans ciutats europees per garantir el dret a l’habitatge
En l'evolució de la política del PSC de Barcelona en matèria d'habitatge, la prohibició dels pisos turístics o la demanda de topalls de preus per al lloguer de temporada són alguns exemples. Amb tot, també hi ha encara algunes qüestions polèmiques que el PSC manté, com son els possibles canvis en la reserva del 30% de les noves promocions immobiliàries per a habitatge social, una mesura que es va aprovar amb Ada Colau a l'alcaldia i de la qual Barcelona en Comú ha fet cavall de batalla amb dures crítiques contra Collboni.
L'operació Casa Orsola, una opció però limitada
La compra per part de l'Ajuntament de Barcelona -juntament amb la Fundació Habitat 3 que gestionarà l'immoble- de la Casa Orsola, ha estat una de les actuacions més mediàtiques i controvertides impulsades pel Govern municipal de Barcelona liderat per Jaume Collboni. La compra al fons Lioness per valor de 9 milions d'euros, tres mes que quan va ser adquirit, ha desactivat el problema evitant els desnonaments previstos. Però ha rebut les crítiques del Sindicat de Llogateres per l'alt preu acordat, que "premia les pràctiques especuladores", i també de gairebé tots els grups municipals.
Per una banda, els grups de la dreta del consistori com Junts, PP o Vox han criticat la intervenció de l'Ajuntament en un cas particular, amb diners públics que "privilegia uns pocs llogaters sense vulnerabilitat". Des de Barcelona en Comú i ERC consideren l'operació com un "rentat de cara del Govern de Collboni", pel que consideren en el fons "polítiques de retrocés en matèria de defensa del dret a l'habitatge". Segons fonts de Barcelona en Comú, "Collboni ha cedit a la pressió ciutadana i ha comprat la Casa Orsola, però no oblidem que per la porta del darrere vol pactar amb la dreta desmantellar la mesura del 30% que evita milers de cases Orsola".
Amb tot, amb la compra de Casa Orsola, Collboni apropa el PSC a les polítiques exercides durant l'etapa d'Ada Colau a l'alcaldia de compra d'habitatges, que fins ara els socialistes no havien reivindicat. A més, per justificar l'operació, el Govern socialista ha introduït un nou concepte de vulnerabilitat que va més enllà de l'aplicat fins ara. "Hem convingut amb Habitat 3 que a Casa Orsola hi havia una vulnerabilitat no pel nivell de renda dels llogaters, sinó per la situació de desemparament que els podia suposar perdre l'habitatge en la situació actual", apunten fonts municipals. Una consideració que ha provocat dures crítiques dels promotors: "el cas de la Casa Orsola suposa una manipulació del concepte de vulnerabilitat”, asseguren Foment del Treball, l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (API).
La fórmula de Casa Orsola es pot tornar a aplicar en el futur
BComú apunta a la fins ara passivitat dels socialistes: "en gairebé dos anys de mandat, Collboni només ha comprat 36 habitatges enfront els 200 pisos a l’any que compràvem durant el mandat d’Ada Colau". Ara, la pròpia tinenta d'alcalde socialista, Laia Bonet, assegura que "L'Ajuntament ha de poder comprar habitatge allà on la ciutat està feta i no hi ha sol per construir-hi", i reivindica els 1.600 habitatges comprats en l'etapa de Colau a l'alcaldia.
Xifra que BComú certifica: "El Govern de BComú va comprar 51 edificis, un total de 1.600 habitatges amb tanteig i retracte, però els recursos eren limitats i ni la Generalitat ni l’Estat van comprar cap. El 2021, l'any de la Casa Orsola, es van produir 30 compravendes d'edificis a l'Eixample per un valor de 260 milions d'euros, però es van prioritzar les situacions més urgents". Amb aquestes dades, els Comuns es defensen de les crítiques per no haver comprat l'edifici fa quatre anys quan valia 6 milions, i critiquen que "la compra d'habitatge per part de l'Ajuntament s'ha reduït en un 85%".
Per al Govern socialista de Barcelona, la compra col·laborativa de Casa Orsola amb la Fundació Habitat 3 és una nova experiència "creativa" que es considera interessant. Bonet ha assegurat que la fórmula “es pot assajar i es pot tornar a aplicar en el futur”. Però la considera una mesura “excepcional”, perquè “des d’un punt de vista econòmic és impossible resoldre a totes les hipotètiques vendes que hi pugui haver a la ciutat actuant prèviament i comprant-les”.
Topall de preus també al lloguer de temporada
Els lloguers de temporada s'han mostrat com la gran escletxa que els propietaris d'habitatges estan utilitzant per saltar-se els topalls de preus que s'apliquen a Catalunya –l'única comunitat de l'Estat que els ha activat- en el lloguer convencional, fruit de l'aplicació de la nova llei de l'habitatge. Feta la llei, feta la trampa, però cal recordar que el Sindicat de Llogateres ja va advertir de les conseqüències de deixar fora de la regulació de preus, en les zones reconegudes com d'habitatge tensionat, aquesta tipologia de lloguer. I el Sindicat no va estalviar les crítiques als socialistes per imposar aquesta exempció a la llei. A més de denunciar que el sector immobiliari està utilitzant aquesta figura –i la del lloguer d'habitacions-, presumptament de forma fraudulenta, per apujar els preus per sobre del que marca la llei.
Malgrat que el PSOE va rebutjar en el seu dia regular els lloguers de temporada, ara és el propi alcalde socialista de Barcelona qui ho exigeix: "Si tenen el mateix preu, evitarem el que passa ara, el frau de llei; per això és fonamental canviar les regles del joc". I des del PSC, la primera tinenta d'alcaldia i responsable de l'àrea d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, admet que els auguris dels activistes pel dret a l'habitatge eren encertats i defineix com "un forat negre" el lloguer de temporada.
Segons les dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, quatre de cada deu ofertes de lloguer a Barcelona és ja de temporada. Fonts del PSC de Barcelona admeten que el Sindicat de Llogateres tenia raó: "Barcelona és una de les poques ciutats de l'Estat que està aplicant els topalls als lloguers i el de temporada és clarament un punt de fuga de la regulació".
Segons les dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, quatre de cada deu ofertes de lloguer a Barcelona és ja de lloguer de temporada
Aquestes mateixes fonts del grup municipal socialista barceloní no esquiven parlar de "frau de llei" dels propietaris. "A Barcelona és obvi que hi ha demanda de lloguers de temporada", asseguren, però afirmen que "el que està passant amb la derivació de lloguers normals a lloguers de temporada no és normal". I reclamen que "cal fer alguna cosa, perquè cal lloguer normal encara que sigui regulat, i la mesura més fàcil seria aplicar els topalls també als lloguers de temporada, amb una modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans al Congrés dels Diputats".
Les crítiques dels Comuns –similars a les d'ERC- apunten al canvi de posició socialista: "celebrem aquesta passa, però novament el PSC arriba tard. Hem perdut un any i mig durant el qual el percentatge d'habitatges que han passat de lloguer permanent a lloguer de temporada s'ha disparat. Barcelona en Comú ja vam advertir d'aquest forat quan es va redactar la Llei d'Habitatge, i el PSC ens va ignorar", asseguren fonts del grup municipal.
De fet, no està clar quina serà la posició del PSOE en la tramitació per modificar la Llei d'Arrendaments Urbans que ja està en marxa. Però queda clar que els socialistes barcelonins no comparteixen els dubtes dels seus companys de l'Estat, i segons fonts del PSC, Collboni ja ha començat a treballar la diplomàcia interna per aconseguir que s'apliquin els topalls als lloguers de temporada. L'altra gran qüestió és saber què farà Junts en aquest tema, ja que el seus vots són imprescindibles.
Vet als pisos turístics a Barcelona
Una de les primeres sorpreses del viratge del socialisme barceloní en matèria d'habitatge va ser el fet de decretar la prohibició dels pisos turístics a Barcelona a partir de l'any 2028. L'anunci, realitzat pel propi Collboni, ha aixecat fortes protestes del sector turístic que estudia accions legals contra la mesura. El tancament de tots els pisos turístics a la capital catalana, amb la no renovació de llicències, està considerada per l'equip de govern socialista com una mesura imprescindible per recuperar l'oferta d'habitatge a la ciutat i segons fonts del consistori "es posarà de cop 10.000 pisos a disposició del mercat, l’equivalent als pisos que es construeixen en la ciutat en deu anys", asseguren.
Amb l'eliminació dels pisos turístics es posarà de cop 10.000 pisos a disposició del mercat, l’equivalent als que es construeixen en la ciutat en deu anys
Aquest és un altre canvi de rasant impulsat per Collboni en un PSC que habitualment s'havia mogut en posicions favorables a la promoció del sector turístic, tot aprofitant un decret de la Generalitat de Salvador Illa que permet l'eliminació dels pisos turístics en les zones d'habitatge tensionat. "Aquesta és també una eina de regulació de l'accés a l'habitatge que creiem que cal aprofitar", asseguren aquestes fonts. Tot i que des de Barcelona en Comú treuen pit de la mesura, assegurant que el PSC l'ha pres després de la pressió que havien fet els d'Ada Colau.
D'altra banda, un estudi de l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) assegura que la mesura comportarà la pèrdua de 1.600 milions d'euros i 4.000 llocs de treball a Barcelona, xifres que des de l'Ajuntament minimitzen, i asseguren que seran compensades per la generació d'activitat econòmica dels residents fixos que ocuparan aquests habitatges.
Noves promocions d'habitatge públic
Barcelona, per la seva composició geogràfica encaixada entre la muntanya i el mar, no té facilitat per trobar sol edificable. Però amb tot, el Govern municipal de Collboni ha agafat la bandera de la construcció d'habitatge social. Seguint l'estela del seu cap de files, Salvador Illa, que com a president de la Generalitat s'ha compromès a la construcció de 50.000 habitatges socials.
L'emblema d'aquesta política, que té continuïtat amb l'época d'Ada Colau, és Illa Glòries, la promoció d’habitatge protegit en obres més gran de la ciutat, que consta de quatre blocs que sumen un total de 238 habitatges. Els pisos, situats a la zona de la remodelada plaça de les Glòries, ja han iniciat el procés d'adjudicació en règim de lloguer assequible, social i dret de superfície. Un cop estiguin tots adjudicats la promoció acollirà més de 800 persones.
El Govern municipal de Collboni ha agafat la bandera de la construcció d'habitatge social
D'altra banda, el Govern municipal ha aprovat -aquest passat dijous- definitivament el projecte de reparcel·lació al barri de la Marina del Prat Vermell per a l’edificació d’un total de 893 habitatges, dels quals 424 seran de protecció oficial. La Marina és un barri amb molta presència d’habitatge públic municipal. Del total de 6.248 habitatges protegits, actualment 1.654 estan en diferents fases de desenvolupament i, d’aquests, 1.012 són d’iniciativa municipal. I encara cal sumar-hi, entre d'altre, quatre promocions d'habitatge al districte de Sant Martí amb 151 nous pisos públics de protecció oficial que l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) hi ha construït. Tres de les quatre promocions (que sumen 106 pisos) seran de lloguer i la quarta promoció (amb 45 pisos) de dret de superfície. La inversió suma uns 19 milions d'euros.
La reserva del 30%, a la corda fluixa
Tot i l'evident viratge del PSC a Barcelona, la política d'habitatge de Collboni no està exempta de crítiques. És el cas de la intenció de canviar la mesura de la reserva del 30% de les noves promocions immobiliàries per a habitatge social. Aquesta és sens dubte la mesura que allunya més el PSC de les polítiques de l'esquerra en matèria d'habitatge. Va ser una de les mesures estrella del govern d'Ada Colau, i gràcies a això fins al 2024 es van incorporar al parc protegit 156 pisos, una desena part del que es preveia aconseguir en un primer moment. La norma es va aprovar el 2018, però en realitat no va entrar en vigor fins el 2021. El PSC al·lega que aquesta norma no ha funcionat i que s'hi han de fer canvis. L'alcalde, Jaume Collboni, en declaracions a TV3, ha assegurat que aquesta mesura és clau per tenir més habitatge protegit, però que s'ha de modificar perquè no ha funcionat bé.
El suposat arxivament dels expedients sancionadors per la norma del 30% ha aixecat dures crítiques d'ERC i BComú
La informació publicada aquest dilluns al diària Ara sobre el suposat arxivament dels expedients sancionadors als promotors que incompleixen la norma del 30% ha desfermat les crítiques. La regidora d'ERC, Eva Baró, ha recriminat a Collboni que "arxivar" les multes "esmena" el compromís amb l'habitatge que proclama l'alcalde. I la portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha acusat Collboni, de "complicitat amb el lobby immobiliari" i li ha exigit que doni explicacions públiques sobre l'"estafa" per la manca de multes per incompliments del 30%.
Barcelona en Comú assegura que la mesura del 30% no només serveix per a la creació d'habitatge social, sinó que ha servit per foragitar fons d'inversió que en cas de compra i remodelació integral d'un edifici, amb fins especulatius, han d'aplicar la norma. Segons fonts de BComú: "A Barcelona hi ha al voltant de 4.000 edificis en el punt de mira de fons voltor. Si l'Ajuntament elimina la mesura del 30%, els especuladors tindran via lliure per fer fora als veïns i treure'n benefici". I xifren les persones que podrien quedar afectades en 157.000.


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.