Uns 1.500 estudiants es manifesten a Barcelona contra l'assetjament escolar: "No són suïcidis, són assassinats"

Uns 1.500 estudiants -segons la Guàrdia Urbana- s'han manifestat aquest dimarts a Barcelona contra l'assetjament escolar. La mobilització arriba després del suïcidi d'una noia de 14 anys a Sevilla que havia denunciat assetjament, i també que s'investigui el d'un menor a Almacelles (Segrià) al juliol que hauria denunciat ser víctima de bullying. Precisament aquest dimarts també hem conegut que els centres educatius catalans han registrat 2.000 possibles casos d'assetjament des del curs passat.

Convocats pel Sindicat d'Estudiants, els manifestants han demanat "més inversió en prevenció de l'assetjament escolar i en salut mental" i han clamat que "no són suïcidis, són assassinats". El portaveu Eider Bustos ha denunciat que "la mort de la Sandra no és un cas aïllat i es podria haver evitat": "És una mostra més que el sistema falla reiteradament", ha dit. Pel representant, l'assetjament escolar és també "una mostra de com el discurs de l'extrema dreta penetra en la joventut" i "assenyala allò que no és normatiu".

Al seu torn, Carmen Cabestany, presidenta de l'associació NACE contra l'assetjament escolar, ha destacat que els estudiants surtin al carrer contra el bullying, i ha reclamat mesures de prevenció i intervenció per abordar-lo. Ha criticat que el Departament d'Educació no hagi implementat un decàleg de mesures plantejat per l'associació, i ha advertit que una o dues accions no són suficients per lluitar contra l'assetjament, sinó que cal implementar-ne diverses simultàniament. 

La marxa ha anat de la plaça de la Universitat fins a la de Sant Jaume, on diversos estudiants que han patit bullying han explicat les seves experiències. El manifest que s'ha llegit reclama "justícia i reparació" per a la Sandra i "totes les altres víctimes". Remarca que molts joves pateixen assetjament escolar i "una opressió que no els deixa ser lliures". "Cal anar a l'arrel del problema. Cal assenyalar els autèntics responsables que això passi", diu el text, que també reclama recursos per a la salut mental i que no es tracti "com si fos una cosa de nens".   

2.000 possibles casos des del curs passat  

Educació té registrats 2.000 possibles casos d'assetjament escolar des de l'inici del setembre de 2024, comunicats per les direccions al Registre de Violències de l'Alumnat (REVA), segons fonts del Departament a l'ACN. En concret, el curs passat se'n van notificar 1.696, i des de principi de l'actual curs més de 300. Aquesta xifra no necessàriament inclou tots els centres de la capital, ja que alguns comuniquen els seus casos directament al Consorci d'Educació de Barcelona.

En paral·lel, Educació va xifrar en 717 els casos registrats al REVA que després van acabar derivant-se a la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) el curs passat. Més d'un terç de les situacions comunicades i derivades són maltractaments verbals o psicològics; un 25% combinen l'assetjament verbal o psicològic amb la violència física; un 13%, ciberassetjament, i un 9% més són exclusivament assetjament físic. També es reporten un 2,5% de casos de naturalesa sexual.

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, es van comunicar al Consorci 1.236 possibles casos, entre 100 i 200 més que el 2023-24. En aquest cas, la tipologia d'assetjament verbal és encara més majoritària, amb un 41% dels casos comunicats, seguit d'un 30% de casos d'assetjament físic, un 10% de violència sexual i un 9% de ciberassetjament.

Pel que fa als casos que després es van derivar a la USAV el curs passat, després de Barcelona ciutat, la segona zona educativa del país amb més casos comunicats és l'àrea del Penedès (Alt i Baix Penedès, l'Anoia i el Garraf), on els centres educatius van reportar el curs passat un total de 168 casos. Són més que els registrats al Barcelonès (67 casos, Barcelona al marge) i el Baix Llobregat (56) plegats. Als dos Vallesos i el Maresme se'n compten prop de 200, 75 a Girona i una norantena a Tarragona.

Menys protocols activats a Barcelona    

El Consorci també recull casos que han motivat l'obertura de protocols d'actuació, quan es consideren greus. El curs passat se'n van activar 298, un de cada quatre dels comunicats. Aquesta és una xifra inferior a la del curs anterior, concretament una vintena menys de protocols activats, i també una trentena menys que el 2022-23. "Actuant de forma preventiva, mitjançant l'obertura de cas, es pot evitar que la situació es vagi agreujant i acabi amb l'obertura d'un protocol", defensa el Consorci. Així i tot, aquests tres darrers cursos han tingut un volum de protocols activats molt per sobre del 2021-22, quan n'hi va haver 182.