El PP està en risc de desaparició a Catalunya per l'auge de Vox i Aliança Catalana?

En una mena de memòries polítiques (A calzón quitao), Alejandro Fernández, actual líder del PP a Catalunya, preguntava als lectors si consideraven una coincidència que Ciudadanos i Vox, partits escindits de la dreta, es forjessin a Catalunya i Euskadi. Ell, contrari a creure en casualitats, celebrava l'èxit de partits conservadors que rebutgen sense embuts els acords amb formacions nacionalistes. El discurs dur és el que havia fet florir aquestes formacions i ell defensa aquest mateix enfocament per al seu partit, en una disputa interna permanent entre acostar-se o no a Junts i PNB.  

Tanmateix, les últimes enquestes a Catalunya deixen en mala posició el Partit Popular català. La irrupció d'Aliança Catalana (AC), força d'extrema dreta independentista, i el creixement de Vox situen els populars en una posició de debilitat en convertir-se en el partit d'aquest àmbit ideològic amb menys força al Parlament.

Malgrat haver assolit una certa estabilitat i haver recuperat els seus números històrics (actualment compta amb 15 escons), el 2017 i el 2021 va fregar la seva desaparició i va sobreviure amb 4 i 3 escons, respectivament. Els seus vaivens i l'aparició de forces que superen en radicalitat el PP, sumat al perfil del votant de la formació d'Alejandro Fernández, porta a preguntar-se pel futur del PP a Catalunya, que actualment governa només en cinc alcaldies (Badalona, Castelldefels, Gimenells i el Pla de la Font, Pontons i Monistrol de Montserrat) de les 947 que hi ha en total. Un d'aquests alcaldes, Dante Pérez, va causar baixa del partit després de conèixer-se les negociacions entre PP i Junts per investir Alberto Núñez Feijóo.

Relacionat amb aquest tema

Crisi d'Aliança Catalana a Berga, arran del fitxatge d'una regidora independent com a cap de llista

Públic

La línia dura i el discurs radical imposats per Fernández han estat claus per a la supervivència del PP, però ara tornen a estar en entredit. El darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va revelar que el votant popular es conforma fonamentalment per persones grans i no és capaç de conquerir el vot jove.

Xavier Calafat, politòleg de la Universitat de València vinculat a la política catalana, preveu un futur complicat per al PP a Catalunya: "No té un espai sociològic de creixement, ha perdut la capacitat d'incorporar votants. Vox i AC estan impulsats per un vot antiestablishment, hi ha una rebel·lió entre el votant i veuen que el PP és massa feble", assegura a Público. Les aspiracions de la ciutadania conservadora deixen el PP fora de joc, mancat de credibilitat quan intenta el discurs antisistema.

El PP té una de les fidelitats més baixes (65%) observades en el camp de la dreta en l'últim CEO, només més alta que la de Junts (60%), mentre que Vox (85%) i Aliança Catalana (87%) compten amb les més altes. El darrer baròmetre apunta que Vox li pren un 10% dels seus votants, el PSC un 5% i Aliança Catalana un altre 5%.

Relacionat amb aquest tema

La sala de màquines que controla amb ma de ferro Aliança Catalana a l'ombra d'Orriols

Ferran Espada

La marca PP pateix molt a Catalunya, territori al qual va imposar l'article 155 de la Constitució durant el Procés i contra el qual va promoure l'empresonament dels seus líders independentistes. I aquestes accions poden haver dictat el futur de la formació. "El PP és un partit molt mal valorat a Catalunya i això és una cosa que ha anat avançant amb el temps. En els últims temps hi ha hagut alguna millora, i hi ha indicadors que un perfil hooligan els aguanta l'espai, però no són capaços de créixer, perquè el votant se'n va cap a l'extrema dreta. Si votes el PP, votes una dreta elitista, i en certa manera, aquest elitisme que transmet el PP no el transmeten ni Aliança ni Vox", explica Calafat.

 Futures enteses amb Aliança Catalana?  

Julia Miralles, doctora en Ciència Política i professora universitària, detecta un canvi de perfil en l'electorat conservador català, un símptoma que en realitat forma part d'una internacional reaccionària que afecta tot Occident: "Cada vegada veiem un electorat més vinculat a la dreta antidemocràtica, contrari a les institucions i favorable a les teories de la conspiració", apunta.

Aquesta aparició provoca que els partits tradicionals de dreta adoptin l'agenda ultra, amb conseqüències negatives per al seu futur: "Davant la còpia, tothom tria l'original i el PP intenta competir en un espai on l'extrema dreta creix. I hi ha una part de l'electorat conservador, tradicional i democràtic que està orfe de referents", considera Miralles, que tot i reconèixer que "el PP sempre ha tingut molts problemes" per agradar entre els catalans, "ara comença a veure's que no té un espai clar".

L'actual votant del Partit Popular té un perfil molt evident: "Té una identitat espanyola molt forta, clarament a favor de la unitat d'Espanya, però és un votant socialitzat políticament amb l'esplendor que va portar al partit José María Aznar. És entre aquests votants de més edat on té més força. De fet, Vox i Aliança no penetren entre la població més gran, però la gent gran encara es decanta pel bipartidisme. Fa la sensació que els votants ultras són molt antiestablishment, i els del PP encara són més racionals", analitza Calafat després dels darrers sondejos.

La politòloga Miralles constata com l'enfocament centrista ha perdut força en el PP català. I, lluny d'una suposada distància o escletxa que pugui haver-hi entre Aliança Catalana i el PP pels seus diferents enfocaments nacionalistes, creu que la necessitat es convertirà en virtut i hi haurà aliances si això habilita la possibilitat de governar.

"Quan parlem de la proposta social i econòmica, Vox, Aliança Catalana i Partit Popular tenen molt en comú. Sílvia Orriols ha dit que està en contra del sistema de pensions, i això és un discurs neoliberal que veiem en Vox i PP. Pot semblar difícil un enteniment, però no deixen de ser projectes excloents que promouen els interessos de les grans empreses i fortunes", conclou l'experta.