La sala de màquines que controla amb ma de ferro Aliança Catalana a l'ombra d'Orriols
L'extrema dreta independentista només va obtenir vuit regidors a les municipals del 2023, sis d'ells a Ripoll on va assolir l'alcaldia, i després va aconseguir dos discrets diputats al Parlament
Aliança s'ha convertit en la força amb major projecció de Catalunya impulsada per un petit grup de desconeguts a les ordres d'Orriols i emmirallant-se en Trump o l'ultradretà holandès Geert Wilders
Barcelona--Actualitzat a
Aliança Catalana és sens dubte el partit més esmentat del mapa polític català, especialment després que les enquestes la situïn ja en la disputa del tercer lloc a Junts, darrere del PSC i ERC, en un possible futur Parlament de Catalunya, si ara mateix es fessin eleccions. Per bé o per mal està en boca de tothom. Però pocs catalans i catalanes, per no parlar de la resta de l'Estat, podrien recordar el nom d'algun altre membre de la formació d'extrema dreta independentista que no sigui el de la seva indiscutible i omnipresent líder, Sílvia Orriols. De fet, més enllà de Ripoll i el Ripollès, poca gent a Catalunya podria enumerar algun dels dirigents d'Aliança que no sigui Orriols.
I és que a més de tenir un nucli dur de veritables desconeguts, ara mateix tot el poder institucional d'Aliança Catalana es concentra en els dos escons que té al Parlament de Catalunya i els vuit regidors que van aconseguir a les últimes municipals del 2023, sis d'ells concentrats a Ripoll i els altres dos a Manlleu i Ribera d'Ondara, tot i que aquest darrer es va donar de baixa del partit. Posteriorment, Aliança ha rebut la incorporació d'un grapat de regidors de llistes independents en petits municipis de la Catalunya interior, i ara en total disposa de 14 càrrecs municipals registrats.
Aliança ara disposa de 14 càrrecs municipals registrats i els 2 diputats del Parlament
Davant d'aquestes dades, la pregunta és òbvia: com, i sobretot qui, ha aconseguit que un petit grupuscle polític absolutament desconegut sigui el partit amb major projecció de vot de Catalunya a les portes d'assolir la tercera, o qui sap si la segona, plaça al Parlament? Un petit grup de dirigents que provenen del nucli impulsor d'Aliança fa 5 anys, la majoria de comarques com les gironines o la Catalunya Central i també algun de Lleida, provinents de col·lectius de l'independentisme més identitari, i que han estat en l'esfera d'ERC o de Junts però sense acumular una gran experiència política institucional, piloten ara la sala de màquines que controla amb ma de ferro un partit que pot impactar en la política catalana en els pròxims anys, i potser també en l'estatal tot i que encara està en discussió si decideixen presentar-se a unes eleccions generals. Tot i la gran expansió territorial que està tenint, Orriols ha construït un lideratge omnipresent i indiscutible, i manté el control gràcies al seu petit grup d'escuders de màxima confiança que es poden comptar amb els dits de les dues mans.
El primer intent, feixistitzar Estat Català
Oriol Junqueras ha dit que "si els serveis secrets espanyols o algunes de les togues que encara ens persegueixen haguessin d'inventar alguna cosa contra Catalunya, inventarien Aliança Catalana". La hipòtesi sobre l'origen de l'extrema dreta independentista que planteja el president d'ERC no està contrastada, però la trajectòria de Sílvia Orriols i el seu nucli dur sí que ens permet traçar l'ADN del partit. En formen part un grup original d'una desena de persones, la majoria professionals liberals relacionats amb l'advocacia, la docència i el món de l'empresa. Gairebé tots es podrien definir com outsiders de la política, tot i que alguns provenen de les bases militants de Junts i d'ERC encara que sense gran experiència política. Però l'origen dels postulats extremistes i xenòfobs d'Aliança no son nous per a la seva carismàtica líder. Orriols –que també va transitar breument per les Joventuts d'ERC-, i alguns dels seus incondicionals, ja van explorar aquesta via d'ultradreta infiltrant-se en Estat Català fa un parell de dècades, intentant controlar les restes del partit independentista -fundat per Francesc Macià- que estaria en l'origen de la fundació posterior d'Esquerra Republicana el 1931.
En aquella època Orriols i els seus ja eren clarament d'extrema dreta i van voler apoderar-se d'Estat Català per tenir un partit històric
"En aquella època Orriols i els seus ja eren clarament d'extrema dreta, amb un nacionalisme identitari excloent molt fort i van voler apoderar-se d'Estat Català per tenir un partit històric" recorda un dels exdirigents d'Estat Català que va organitzar la disputa interna pel control de la direcció i va barrar el pas a Orriols i els seus. Va ser un grup de persones que militaven en l'esquerra independentista que van decidir afiliar-se a Estat Català i es van enfrontar al llavors ja anomenat "sector nazi del partit", ja que desfilaven amb la salutació romana i estètica d'ultra dreta cada Onze de Setembre.
La "raça catalana" i la invasió de cognoms castellans
El sector de l'esquerra independentista es va imposar a Estat Català fent-se amb la direcció, i Orriols va acabar marxant. Primer fundant –juntament amb la seva exparella David Subirana- un col·lectiu nacionalista excloent, etnicista català i xenòfob, anomenat 'Els intransigents', on va escriure textos notablement racistes però majoritàriament contra la immigració espanyola, ja que la migració de països musulmans i d'altres orígens era a finals dels anys 90 i principis del 2000 molt minoritària. Els escrits, que ara Orriols nega haver redactat tot i formar-ne part, criticaven "la proliferació de cognoms castellans que extingiran els propis de Catalunya" i sentenciaven que "l’únic que pot salvar Catalunya és que neixin catalans. O engrandim la nostra nissaga, o castella (ho escrivia en minúscules com a menyspreu) ens devorarà". A més, defensaven la superioritat d'una suposada "raça catalana".
Fa un parell de dècades 'Els intransigents' d'Orriols criticaven "la proliferació de cognoms castellans que extingiran els propis de Catalunya"
Posteriorment, ja en ple procés va derivar en la creació d'un partit, el Front Nacional de Catalunya, que presideix Jordi Casacuberta, de clara tendència d'extrema dreta. El partit es va registrar el 1999 tot i que no va ser fins el 2013 que es va presentar públicament, però una ruptura i escissió d'un petit grup del FNC, liderat per Orriols, bàsicament per disputes personals però també per l'exigència d'Orriols d'endurir el discurs contra la immigració, va ser l'origen de la creació d'Aliança Catalana el 2020.
La paradoxa és que una escissió d'un grupuscle polític minoritari s'ha convertit en el partit amb major projecció electoral de la política catalana i tot un fenomen social. Segons el politòleg i professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Torrens, autor del llibre Salvar Catalunya: la gestació del nacionalpopulisme català (Pòrtic, 2024): "Les dades del CEO –situen Aliança Catalana en la disputa per la tercera posició amb Junts, passant de 2 a 19-20 diputats- no són sorprenents perquè simplement confirmen la tendència que alguns ja hem apuntat de fa temps, però sí que sorprèn la rapidesa amb que s'està produint el creixement".
Relacionat amb aquest tema
Trump i Wilders, els referents internacionals
Una acceleració que diverses fonts coneixedores en profunditat d'Aliança Catalana consultades atribueixen més a la conjuntura política i social que a una maniobra premeditada. "És evident que a mesura que creixen les expectatives, Aliança rep més ajudes mediàtiques i econòmiques, però el creixement s'explica sobretot pel carisma de Sílvia Orriols, per la situació de frustració del Procés i per la pressió migratòria i l'onada internacional d'extrema dreta". I per suposat, l'atemptat gihadista a les Rambles de Barcelona i a Cambrils del 17 d'agost de 2017 va ser un detonant clau, ja que els joves terroristes eren bàsicament de Ripoll, on Orriols havia concentrat la seva activitat política.
Orriols, la peça clau que centra tota l'atenció
Xavier Torrens explica perquè els dirigents d'Aliança són veritables desconeguts tot i la força que experimenta la formació: "Tots els partits que anomenem nacional populistes tenen com a condició indispensable un dirigent carismàtic molt potent que fa ombra a la resta". En aquest cas la figura de Sílvia Orriols emergeix molt per sobre de la resta del partit mitjançant una agressiva política de xarxes socials, i acaparant càrrecs com alcaldessa de Ripoll i diputada. I també pel fet que de moment estem davant d'expectatives i no s'han incorporat a les files d'Aliança cap personalitat política més o menys coneguda provinent d'altres espais polítics. La resta del nucli dirigent és absolutament desconegut i potser per això s'ha decidit incorporar com a cap de premsa del partit una imatge coneguda pels catalans, l'històric presentador de TV3 Eduard Berraondo.
“Sílvia Orriols és una líder creïble quan es presenta com algú sortit del poble"
Torrens ho deixa clar: "L'única possibilitat que Aliança caigui en les enquestes seria que Orriols sortís de l'equació, per algun motiu que és molt improbable que passi". “Sílvia Orriols és una líder creïble quan es presenta com algú sortit del poble. Era una treballadora mileurista, filla de pagesos. Viu amb la seva família —són vuit a casa: mare, pare (fins a la separació), cinc fills i la gossa— en un pis de setanta metres quadrats”, afegeix el politòleg.
Guifré el Pilós i Daniel Cardona, els referents
El nucli dur d'Aliança Catalana el formen mitja dotzena de persones que composen el seu Comitè de Govern, liderat per la seva indiscutible presidenta Sílvia Orriols. Un nucli que de moment s'ha mantingut molt tancat i controla amb ma de ferro cada pas i tot el que passa al partit. L’alcaldessa de Ripoll, i diputada, Sílvia Orriols, té 41 anys i ha treballat en diverses fàbriques i d'administrativa. Tot i que es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic no n'ha exercit mai. Orriols exposa la seva fe catòlica i reivindica les arrels cristianes de la cultura occidental, però no ha estat mai una fidel practicant i de fet va viure en parella sense casar-se i està separada.
Relacionat amb aquest tema
En canvi, la líder d'Aliança practica un emmirallament per la Catalunya medieval que considera el passat genuí de la catalanitat, anterior a les grans migracions, de la resta de l'Estat primer i d'altres països en l'actualitat. Lloa el destacat comte Guifré el Pilós de finals del segle IX –al qual se li atribueix la llegenda de la creació de les quatre barres de la senyera amb els dits tacats de sang per una ferida a punt de morir-, enterrat a Ripoll, com a fundador de la nació catalana. L'obsessió és tal que totes les seves filles tenen nom d'origen medieval català, gens comuns en l'actualitat, entre elles Guinedell que va ser l'esposa de Guifré el Pilós.
I en termes més moderns reivindica la figura de Daniel Cardona com a referent polític. Un líder de l'independentisme més radical i insurgent dels anys 30 que es va enfrontar a Francesc Macià quan el primer president de la Generalitat republicana va cedir davant les autoritats republicanes de Madrid revocant la proclamació d'una República Catalana independent, després de la caiguda de la monarquia.
Dos nuclis durs, a Ripoll i a nivell nacional
Orriols té un nucli dur a Ripoll i un altre per expandir la formació a nivell nacional. En el cas de la seva localitat insígnia, destaquen els regidors Anna Flores, Guillem Barranqueras i Gaspar Viñas. l pel que fa a l'àmbit català, qui és clarament el número dos del partit i el governa disciplinadament és Oriol Gès secretari d’Organització i Finances d’Aliança Catalana. Com Orriols, Gès és de la Catalunya Central i té 35 anys. Està graduat en Economia per la UAB i és empleat de banca. Lidera el sector més neoliberal del partit que propugna combatre "l'infern fiscal que l'espoli d'Espanya i el progressisme imposen a Catalunya".
Gès va formar part de Solidaritat Catalana per la Independència, partit sorgit d'una escissió d'ERC el 2008, i posteriorment del FNC partit obertament ultra del qual va marxar amb Orriols per crear Aliança Catalana. Els tres noms que figuren en el registre d'Aliança són el de la pròpia Orriols, Oriol Gès i Margarita Cabello, una jubilada de Ripoll ara relegada dins del partit tot i ser-ne fundadora. D'altra banda, Oriol Gès és un dels motors del partit i controla l'activitat d'Aliança al Parlament de Catalunya.
Un cosí del l'expresident Aragonès, l'ideòleg
Jordi Aragonès és una altra peça clau i no només pel càrrec de secretari d’Estudis i Programes, sinó per la seva aportació ideològica i impulsor de l'estratègia de donar el salt al Parlament quan alguns dins d'Aliança apostaven per concentrar-se de moment en el món municipal. Maresmenc de 32 anys, Aragonès ha cursat el Grau d’Història a la Universitat de Barcelona i es dedica a la docència com a professor de secundària. Forma part del nucli de confiança màxima d'Orriols i està considerat l'ideòleg de la formació, però no ha arribat a controlar les regnes del partit que estan en mans de Gès.
Relacionat amb aquest tema
Es dona la casualitat que l'ideòleg d'Aliança és cosí de l'expresident de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès amb qui comparteix avi. Jordi Aragonès s'ha declarat pujolista en més d'una ocasió i va fer una tesi sobre "Els orígens catalans d'Alianza Popular -el partit fundat per Manuel Fraga precursor de l'actual PP-". I durant el procés no va dubtar a defensar l'aproximació de l'independentisme al Govern rus de Vladimir Putin per aconseguir el seu suport a la independència. Aragonès manté discrepàncies amb Gès -i amb la pròpia Orriols- en orientacions estratègiques del partit, com per exemple pel que fa a política econòmica. Aposta per una economia més proteccionista en contra de la posició extremadament neoliberal de Gès, però tot i les divergències no han aflorat grans enfrontaments de forma pública.
Orriols té un nucli dur a Ripoll i un altre per expandir la formació a nivell nacional
El secretari de Comunicació és el barceloní Lluís Areny. De 46 anys, és llicenciat en dret per ESADE i empresari del sector de l’alimentació. Areny és un expert en activisme a la xarxa i va ser especialment actiu a l'antic Twitter, ara X, com a militant de Junts, especialment en campanyes contra ERC i a favor de dirigents de Junts, concretament del sector liderat per Laura Borràs i Quim Torra.
La representant del Camp de Tarragona en el nucli dur d’Orriols és Aurora Fornos, secretària de Política Institucional. Fornos és advocada i també exerceix com a tècnica d’Assessoria Jurídica de l’Àrea d’Hisenda i lletrada de l’Ajuntament de Reus. Fornos ha estat presidenta del l' elitista Club Rotary en la delegació de Cambrils i no se li coneix un passat polític. A més de gent provinent de Junts i ERC, a Aliança també ha arribat algun militant del PSC com és el cas del tortosí Eduard Rel, entre d'altres. I tanca el cercle, el gironí -tot i que actualment resideix a Barcelona- Franc Massaneda, secretari d’Acció Política i Joventut, de 31 anys. Actualment és Consultor d’Estratègia de Negoci i Salut Digital.
Tot i no formar part del Comitè de Govern, també és una figura destacada l'advocat olotí, Jordi Coma. Provinent del món d'Esquerra Republicana, partit del qual va ser regidor a la capital de la Garrotxa, Coma va formar part d'una altra escissió dels republicans del 2008, Reagrupament. I finalment es va incorporar a les files d'Aliança Catalana. També l'exdiputat per Lleida Ramon Abad, que va obtenir l'escó juntament a Orriols i ha estat substituït per la lleidatana Rosa M. Soberana per motius de salut, és un vell conegut de llistes d'ERC a Mollerussa. Abad és exempleat de banca jubilat i Soberana, en canvi, fa pocs anys encara estava vinculada a Junts.
Relacionat amb aquest tema
Els diners, petits empresaris de comarques "patriotes catalans"
Tampoc en el finançament econòmic del partit s'hi pot trobar de moment rastres d'una operació d'impuls econòmic a gran escala de cap actor influent. Les aportacions que s'han conegut fins ara són a partir de donacions o préstecs de militants d'Aliança Catalana amb una certa capacitat econòmica, especialment del nucli dur. L'exdiputat Ramon Abad és una d'aquestes persones adinerades, però destaca especialment un nombre reduït de militants que son petits empresaris de comarques que s'autoqualifiquen com a "patriotes catalans". Un dels principals és Eduard Llaguno -també d'una comarca d'interior com és l'Anoia-, segons la investigació publicada pel diari Nació que ha guanyat el Premi Ramon Barnils 2025. Entre Llaguno, el mateix Oriol Gès i Jordi Aragonès haurien sufragat bona part de la despesa de les municipals del 2023 que van ser clau per a l'ascens d'Aliança amb la victòria d'Orriols a Ripoll. La inversió va ser d'uns 33.000 euros en total.
Les aportacions que s'han conegut fins ara són a partir de donacions o préstecs de militants amb una certa capacitat econòmica
Amb l'arribada d'Aliança al Parlament les finances del partit han crescut exponencialment, a l'entorn dels 350.000 euros anuals en concepte de sou dels dos diputats i altres subvencions i sous per assessors i activitat política. També el creixement de militants, que paguen 20 euros al mes, ha millorat els comptes. Es calcula en un miler aproximadament el nombre d'afiliats. Però l'impuls econòmic clau el va donar Llaguno, que disposa de diverses societats, entre les quals destaca el fons inversor Argos Iberia i ha estat professor de la Universitat Pompeu Fabra. La seva ma dreta en algunes de les operacions econòmiques és Maiol Sanaüja, també del nucli impulsor d'Aliança. Però tots dos s'han mantingut al marge de l'activitat pública del partit. Llaguno seria el màxim exponent d'alguns petits empresaris que s'acosten a Aliança, i la seva ascendència sobre el nucli dirigent del partit és elevada.
La gran expansió municipal, "el millor de cada casa"
Tot i que Aliança Catalana manté un nucli dur reduït que controla el partit amb ma de ferro, la seva extensió per tot Catalunya és exponencial i avui ja han constituït agrupacions a un gran nombre de comarques i en centenars de municipis. La seva gran fita actual son les eleccions municipals del 2027 on preveuen un gran creixement a bona part dels 947 municipis catalans, ja que ara només té representació en 5 d'ells.
Una d'aquestes comarques és la Conca de Barberà, on un regidor d'ERC, que prefereix no donar el nom, assegura que "són molt actius, fan paradetes en pobles on no tenen cap representació i busquen gent per fer llistes, però de moment no han aconseguit atraure persones amb un cert nivell". "Més aviat recullen el milloret de cada casa, persones amb ressentiment i poc dialogants que no són coneguts per cap contribució social", assegura el regidor republicà que es mostra molest per l'"agressivitat i prepotència" amb què actuen els membres d'Aliança. Tot i que també reconeix que això és pel que fa a la militància, però que es detecten molts seguidors de condicions transversals, que van des de pagesos a mecànics o arquitectes i altres professions liberals que "potser no gosen a posar-se al capdavant encara als pobles petits". "Molt probablement aconseguiran representació en pobles de la comarca i això generarà una forta confrontació i malmetrà la convivència", assegura el regidor republicà.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.