Una nova plataforma ciutadana qüestiona la gigafactoria d'IA prevista a Móra la Nova: "Volem un debat públic amb experts"

Creix el rebuig a la gigafactoria d'intel·ligència artificial (IA) projectada a Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Gent del territori, amb el suport d'Ecologistes en Acció, Terra Alta Viva, l'Associació Sediments, la CGT i el GEPEC, han creat la plataforma Aturem la gigafactoria d'IA "amb l’objectiu d’obrir el debat públic de la mà de diferents especialistes i aportar llum a un projecte poc transparent i amb molts interrogants", explica Aleix Carbó, un dels principals impulsors i secretari d’acció social de la CGT a les Terres de l'Ebre.

Aquesta falta de transparència i opacitat és una de les principals crítiques dels opositors. A diferència d'altres infraestructures industrials, una gigafactoria vinculada a la intel·ligència artificial "genera més preguntes que respostes", assegura Carbó. "No queda clar què produirà exactament, ni quin serà el seu impacte real sobre el territori", denuncia. 

De fet, encara no s'han concretat les característiques que tindria el projecte, només se sap que podria situar-se al Molló, un polígon industrial. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre s'ha ofert a proporcionar una nau i diferents terrenys per fer-ho possible.

Relacionat amb aquest tema

Les raons ecologistes per oposar-se a la instal·lació de megacentres de dades de Catalunya

Marc Font

A aquesta percepció d'opacitat se suma la manca de dades sobre aspectes clau com el consum d'aigua o d'energia, factors especialment sensibles a les Terres de l'Ebre, per la lluita antitransvasament de principis dels 2000. Segons els càlculs de les entitats ecologistes, un centre de 100 MW -com el que està projectat a Móra la Nova- consumeix aproximadament 1,5 hm³ anuals, que equivaldrien a l'aigua que consumeixen Móra la Nova i Móra d'Ebre juntes en un any.

Una inversió d'entre 3.000 i 5.000 milions

El projecte neix del marc europeu per incentivar la independència europea en IA respecte als monopolis digitals dels Estats Units i la Xina. La Unió Europea invertirà uns 20.000 milions de diners públics per impulsar aquesta estratègia. Una de les instal·lacions candidates és la de Móra la Nova. La inversió prevista oscil·laria entre 3.000 i 5.000 milions i el control seria majoritàriament privat, ja que la Comissió Europea vol que només el 30% de la inversió de les gigafactories sigui pública. Carbó apunta que "amb aquests diners es podrien construir més de 10 hospitals".

En el cas del projecte de Móra, Telefònica ha fet públic que té intenció de liderar el projecte, en aliança amb grans corporacions com ACS -l'empresa constructora de Florentino Pérez-, MasOrange, Nvidia, Submer i Multiverse Computing. La part pública la lideraria la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT). 

A la gigafactoria d'IA de Móra la Nova se suma la intenció del Govern de facilitar la instal·lació de 26 megacentres de dades al país. Entre tots sumen una potència màxima acumulada de més de 2.000 MW i estan tots concentrats a la meitat sud de Catalunya. A la demarcació de Girona, per ara, no n'hi ha cap de previst. Entre els principals promotors hi ha la immobiliària Adequa, l'aragonesa Ponentia Logistics i Goodman, un gegant nord-americà que treballa habitualment per Amazon, Google o Nvidia.

Oportunitat o sacrifici?

Tornant a la gigafactoria d'IA de Móra la Nova, bona part de l'economia de la Ribera d'Ebre depèn actualment de l'activitat nuclear. En els darrers anys, el territori ha vist com han proliferat plantes de biogàs, macroparcs solars, centrals hidroelèctriques reversibles o línies elèctriques de molt alta tensió… Aquesta acumulació ha consolidat les Terres de l'Ebre "com un espai receptor de grans projectes amb poc retorn", lamenta Carbó, que qüestiona si la gigafactoria aportarà l'ocupació prevista.

El debat sobre la implantació de gigafactories d'intel·ligència artificial s'emmarca en el que alguns ja descriuen com una nova "bombolla de la IA", marcada per grans expectatives però també per dubtes. Aquest tipus d’infraestructures impliquen un elevat cost mediambiental i, segons diverses veus crítiques, "no queda clar que estiguin generant el rendiment econòmic previst", apunta el geògraf i professor de la Universitat Rovira i Virgili Sergi Saladié. A més, remarca que no tenen res a veure amb el supercomputing, tot i que sovint es presenten sota el mateix paraigua tecnològic.

En aquest context, sorgeixen moltes preguntes encara sense resposta. "Existeix realment una demanda sòlida o es tracta d'una aposta estratègica de l'Estat per guanyar posicions en altres àmbits?", qüestiona el professor. El projecte, de fet, "es percep més com un gran magatzem tecnològic amb poc impacte en l'ocupació local, ja que requereix pocs llocs de treball i es podria operar des de pràcticament qualsevol indret del món", assenyala Saladié, que denuncia que, "a banda dels grans titulars, ningú ha explicat els possibles efectes negatius d'aquesta mena d'instal·lacions".

Davant d'aquesta situació, la plataforma es presenta com un moviment obert i transversal impulsat des de diverses organitzacions del territori, com entitats ecologistes i col·lectius locals. La presentació pública de la plataforma aquest dijous marca l'inici d'una etapa de mobilització i recollida de suports.