Sis claus del Baròmetre del CEO que ha sacsejat la política catalana, amb Aliança igualant Junts

La tercera onada del Baròmetre d'Opinió Política que ha presentat aquest dilluns el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha sacsejat la política catalana, especialment pel transvasament de vots que mostra entre els partits de dreta, amb un fort creixement de les opcions més extremes com Aliança i, en menor mesura, Vox.   

Ho fan sobretot captant vots de Junts i PP, respectivament, si bé el partit de Sílvia Orriols fa forat a més entre electors d'altres formacions, com ara Vox, PP i també ERC. I això és el que explica que es dispari en projecció d'escons fins a situar-se en 19 o 20 diputats, disputant-se la tercera posició amb Junts i a poca distància d'una Esquerra que és segona i es recupera lleugerament. Entre les formacions d'esquerres, en canvi, l'escenari és força més estable i tampoc hi ha grans canvis pel que fa a la independència de Catalunya, amb un 39% d'enquestats que en són partidaris un 53% contraris, nivells similars als dels dos darrers anys. Desgranem les claus de l'enquesta, més enllà del gran titular.

Hegemonia del PSC, amb un cert desgast  

Si avui se celebressin eleccions, tant al Parlament com al Congrés, el PSC es mantindria com el partit hegemònic de Catalunya, ja que s'imposaria amb claredat en els dos comicis. Ara bé, patiria un cert desgast, bàsicament en els comicis catalans. Segons el Baròmetre, es mouria en una franja d'entre 38 i 40 diputats, per sota dels 42 actuals, i perdria un parell de punts de suport, quedant-se en el 25,7% d'estimació de vot. També perdria cert volum de votants al Congrés, tot i que per la distribució d'escons allà podria conservar els 19 representants actuals i, fins i tot, guanyar-ne un vintè.

La projecció electoral a Catalunya de la majoria que va fer possible la investidura de Salvador Illa és bastant estable, ja que la caiguda del PSC la podria compensar la lleugera recuperació d'ERC, que guanya dos punts d'intenció de vot -fins al 15,6%- i passarien dels 21 a 22 o 23 escons. Els republicans es recuperen amb més força al Congrés, mentre que els Comuns podrien conservar els sis escons al Parlament, però s'enfonsarien a la cambra baixa on es deixarien més de la meitat dels set diputats, per sumar-ne tot just tres i veure com Podrem en podria arribar a aconseguir un. Tot plegat fa que a nivell de Parlament la suma de PSC, ERC i Comuns oscil·li entre els 66 i els 69 diputats, el que no li garanteix una majoria absoluta de 68 però tampoc la fa improbable.

La CUP aspiraria a mantenir els quatre escons al Parlament, fonamentalment gràcies a una forta fidelitat de vot, ja que podria conservar al voltant del 80% dels electors del maig de l'any passat.

Transvasament de vots de la dreta a l'extrema dreta  

El camp de la dreta i l'extrema dreta és el que experimentaria grans canvis, sempre segons el Baròmetre. La gran notícia és el fortíssim creixement d'Aliança, que podria multiplicar per deu els seus representants fins a arribar als 20 diputats i disputar-li la tercera plaça a Junts, a qui trepitjaria els talons en estimació de vot. Gran part del creixement del partit d'Orriols s'explica justament per la seva capacitat de captar antics electors de Junts, ja que un 21% dels votants de Puigdemont l'any passat -més de 140.000 persones, en xifres absolutes- passarien a Aliança. La formació d'extrema dreta també obtindria el 9% dels votants de Vox (23.000 persones), el 7% dels d'ERC (30.000) i el 5% dels del PP (17.000), mentre que no faria forat entre la CUP ni els Comuns.

Vox, al seu torn, mantindria una enorme fidelitat de vot -del 85%, la més alta per darrere del 87% d'Aliança- i seduiria el 10% de les persones que l'any passat van decantar-se pel PP, unes 35.000. Això li permetria superar es estimació de vot -9,8% contra 9,3%- i en escons els d'Alejandro Fernández. Ras i curt, els dos partits d'extrema dreta aglutinarien conjuntament més del 22% dels vots emesos i entre 32 i 34 diputats, quan ara en sumen l'11,8% i 13 escons.

L'habitatge es dispara com a principal problema  

Per quart Baròmetre consecutiu, l'habitatge apareix com a principal problema dels catalans. Va situar-se al capdavant en l'enquesta de la tardor de l'any passat -per primera vegada des del 2007- i des d'aleshores ha guanyat pes, fins al punt que ara ja és la resposta de gairebé un de cada tres ciutadans (el 31%). Són deu punts més que en l'anterior estudi, el que constata la profunda crisi que viu bona part de la població per accedir a un habitatge.

Està clarament per davant dels que es decanten per la immigració (10%), la inseguretat ciutadana (9%), la insatisfacció amb la política (8%) i la sanitat (6%). Només els votants d'Aliança i PP no el situen al capdavant, però la qüestió té sobretot pes entre els partits més a l'esquerra del Parlament, ja que el citen el 54% dels votants de la CUP i dels Comuns i el 43% dels d'ERC.

Els punts en comú entre Aliança i Vox  

L'obsessió de l'extrema dreta per la immigració es constata en el fet que els possibles votants d'Aliança i Vox són els únics que la situen com el problema més important de Catalunya, amb el 29% i 26%, respectivament. Les dues formacions també tenen com a element central de la seva agenda la inseguretat ciutadana i, en aquest àmbit, el 16% i el 18% dels seus electors el titllen del principal problema del país, molt per sobre de la mitjana. Els votants del PP no s'allunyen gaire dels d'extrema dreta en aquestes qüestions i el 18% citen la immigració i el 12% la inseguretat ciutadana com a principals problemes de Catalunya, també marcadament per sobre de la resta de partits -inclòs Junts-.

Relacionat amb aquest tema

Aliança es dispara a costa de Junts i li disputaria la tercera plaça al Parlament amb fins a 20 escons, segons el CEO

Marc Font

El Baròmetre també mostra com els votants de les dues forces d'extrema dreta són els únics que no opinen que la "immigració fa una contribució molt valuosa al manteniment de l'economia i els serveis" i, en canvi, defensen unànimement que "hi ha massa immigració al nostre país" (96% de votants de Vox i 87% dels d'Aliança), una opció compartida també pel 86% de l'electorat del PP. En una línia marcadament trumpista, aquests tres partits també tenen els electors que veuen molt o bastant necessari reforçar les capacitats militars europees, mentre que la CUP i els Comuns són els que tenen menys electors que ho comparteixen.

Joan Rodríguez Teruel: "Els votants de Vox i Aliança cada cop s'assemblen més"

El director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha conclòs que "els votants de Vox i Aliança cada cop s'assemblen més". Així, els joves són els qui més donen suport a les dues formacions, que també tenen un electorat que s'informa de política sobretot per xarxes socials.

Com són els potencials votants d'Aliança?  

Més militaristes que la mitjana de la població, contraris a la immigració, obsessionats amb una suposada inseguretat ciutadana,... Aquests són alguns dels trets que comparteixen les persones que diuen que votarien Aliança Catalana si avui se celebressin eleccions al Parlament. El creixement accelerat del partit d'extrema dreta liderat per la diputada i alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, arriba en un moment que diversos sectors de Junts -fonamentalment càrrecs locals- s'han apropat al seu discurs en àmbits com la immigració, la seguretat o les ocupacions d'habitatge. Una estratègia que genera tensions internes i que, si tenim en compte els precedents en diversos països europeus, no sembla que hagi de frenar Aliança, sinó més aviat inflar-ne els suports.

El creixement d'Aliança seria enorme a les quatre demarcacions i, segons ha concretat Joan Rodríguez Teruel, arribaria a l'extrema que seria la primera força a Girona i Lleida, on actualment Junts és hegemònic. En aquest sentit, el politòleg ha afegit que els votants que passen del partit de Puigdemont al d'Orriols "tendeixen a ser més joves", són persones "preocupades per les conseqüències culturals i socials de la immigració, fins al punt que ni li reconeixen efectes econòmics positius", tenen una "forta identitat catalana" i, sobretot, "fan una impugnació de l'statu quo polític". A més, "tendeixen a desconfiar més de la gent que no coneixen", així com del "coneixement que produeixen les universitats, les institucions públiques o els mitjans tradicionals".

El director del CEO descarta l'existència d'un vot ocult cap a l'extrema dreta

Ara bé, l'expansió del partit d'extrema dreta s'alimenta també d'altres formacions i això fa que, de mitjana, el votant d'Aliança sigui clarament menys independentista que el de la CUP, Junts i ERC i, a banda, sigui més partidari del manteniment de la monarquia espanyola. Bàsicament això és fruit del forat que, en determinades zones, la formació comença a fer entre sectors de població amb una identitat marcadament espanyolista que fins ara optaven per PP o Vox. En qualsevol, cas Joan Rodríguez Teruel ha descartat l'existència d'un "vot ocult" cap a Aliança i més aviat ha posat èmfasi que s'estigui donant el fenomen contrari. És a dir, que hi hagi el risc de "sobredimensionar" el seu creixement perquè "es pot estar convertint en un partit de moda entre els que volen impugnar la situació política catalana actual".

Relacionat amb aquest tema

Allau de crítiques a la decisió de l'Ajuntament de Martorell de multar a qui agafi aigua de les fonts públiques: "Castiga els més vulnerables"

Judit Castaño

Elements per a un front antifeixista  

A l'hora de reaccionar al fort auge de l'extrema dreta, els votants de Comuns (70%), CUP (69%) i ERC (63%) són clarament els més partidaris d'aplicar un "cordó sanitari" per excloure els partits i moviments d'aquesta orientació i, alhora, els que més defensen la utilitat de la protesta social com a "instrument eficaç a l'hora d'aconseguir que els representants polítics rectifiquin". Tres formacions clarament alineades en l'antifeixisme. En canvi, justament els que es decanten per PP, Vox i Aliança són, en aquest ordre, el que veuen menys útil la protesta social.

De fet, tot i el creixement dels partits ultradretans i dels seus postulats, la majoria de la societat catalana encara n'està ben lluny i, per exemple, situa la reducció de la pobresa i les desigualtats socials com a tema prioritari de l'actual Govern, considera que l'aportació de la immigració és positiva per a Catalunya. Elements a tenir en compte de cara un nou escenari polític.