Junts arriba a la seva convenció municipalista amb una pugna creixent per ser el candidat a Barcelona
Jordi Martí Galbis i Pilar Calvo han confirmat que volen ser l'alcaldable a la capital catalana, mentre que altres noms que han sonat, com Jaume Alonso-Cuevillas, Glòria Freixa o Josep Maria Argimon encara no ho han confirmat
Oriol Daviu
Barcelona-
Junts arriba a les portes de la seva convenció municipalista, que farà aquest dissabte a Vilafranca del Penedès, amb una tasca pendent: la concreció del seu cap de llista per Barcelona de cara als comicis del maig de l'any vinent. Des que es va obrir l'ombra de dubte que Jaume Alonso-Cuevillas podria rivalitzar-li encapçalar la llista a l'actual líder de Junts a l'Ajuntament, Jordi Martí Galbis, la maquinària interna del partit s'ha activat.
El nom del candidat definitiu es coneixerà després de la convenció municipalista i, a data d'avui, tot està a l'aire. Segons informen fonts internes, per una banda, es manté oberta la incògnita del procediment que la formació optarà per sel·leccionar l'alcaldable a Barcelona, i per altra, també queda per concretar si algun candidat més farà el pas d'intentar liderar el partit a la capital. De moment, els dos confirmats són l'actual líder del grup municipal a Barcelona, Jordi Martí Galbis, i la diputada al Congrés Pilar Calvo.
Junts vol treure's l'espina de les anteriors municipals. El partit de Puigdemont va ser primera força en vots i regidors -amb 11- a les eleccions de 2023, però no va aconseguir gobernar la capital. En aquell moment, la candidatura la va encapçalar l'exalcalde Xavier Trias. Escollir amb certa celeritat i el màxim de consens a un candidat és el primer pas per tal que el partit intenti remuntar unes enquestes que ara els deixen en quarta força, i amb gairebé la meitat de regidors que a les darreres municipals.
Relacionat amb aquest tema
A banda de Calvo, al llarg d'aquesta setmana han sorgit a la llum diversos noms que podrien competir amb Martí Galbis. Des del mateix advocat Cuevillas, passant per l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon o la diputada Glòria Freixa. Sembla doncs, que la convenció municipalista podria servir-li també a alguns per acabar de teixir suports. Pel que fa a Barcelona, la trobada juntaire es preveu com un escenari on les converses als passadissos poden ser més interessants que els discursos a sobre de l'atril.
"Cadascú a la seva feina, sumant pel projecte, i arribarà el dia en què s'obrirà el procés [intern], on cadascú podrà expressar la seva voluntat de representar Junts per Barcelona", manifestava aquesta setmana Martí Galbis. Aquesta data serà el proper dilluns, 1 de juny, que és quan la direcció nacional i la de Barcelona han decidit obrir la recepció formal de les candidatures. Aquesta data, doncs, ja serà després de la convenció municipalista. A partir d'aleshores els qui vulguin liderar el partit a Barcelona tindran tres dies de marge, fins al 4 de juny, per tal de postular-se al procés intern, i serà aleshores quan es coneixeran definitivament els noms.
"Encara no he pres la decisió", assegura Jaume Alonso-Cuevillas a Públic, respecte de la seva candidatura. L'advocat informa que decidirà si presentar-se "després d'algunes reunions". Sí que es referma en què, "si hi ha més d'un candidat", Junts per Barcelona hauria de presentar primàries, ja que, el partit "sempre ha intentat ser radicalment democràtic en la presa de decisions". De moment, l'advocat també ha confirmat a Públic que tampoc hi ha un acord amb Galbis per fer una hipotètica candidatura conjunta.
Els noms i l'esfera d'influència de la direcció
El millor posicionat, ara mateix, per liderar la formació local és el ja líder del grup municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis. El regidor compta amb suports als districtes de la ciutat i ja va anunciar el seu interès d'encapçalar les llistes a la tardor del 2024. Ho va fer poc després que Xavier Trias l'escollís com a successor, i per tant, compta amb el seu aval.
Relacionat amb aquest tema
La relació entre Trias i Galbis és estreta, ja que aquest segon va ser cap de gabinet de les dues conselleries que Trias va dirigir en l'etapa de Convergència Democràtica. Aquest dimarts passat, Galbis va tornar a confirmar les seves intencions de liderar Junts per Barcelona.
La sorpresa la va donar aquest dimecres la diputada al Congrés, Pilar Calvo, que és també presidenta del Consell Nacional. Després de consultar-ho amb Míriam Nogueras, aquesta li va donar el vistiplau per donar el pas d'intentar liderar el partit a Barcelona. Després d'una vida dedicada al periodisme i a la comunicació, Calvo va presentar-se per primera vegada a llistes electorals el 2017, amb el partit ja sota sota les regnes de Carles Puigdemont.
Relacionat amb aquest tema
A les dues candidatures ja confirmades s'hi afegeix la possibilitat que l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas faci un pas endavant per plantar batalla. El moviment de Cuevillas s'aliniaria amb l'interès de la direcció de buscar a Barcelona una figura de confiança de Puigdemont.
Cuevillas va ser l'advocat de l'expresident, i diputat al Congrés i al Parlament per Junts en l'etapa postprocés. El passat diumenge, publicava un enigmàtic tuit que afirmava: "comença el compte enrere".
A aquest ball de noms s’hi han afegit dos més. El primer és l’actual secretària primera de la Mesa del Parlament, Glòria Freixa. Ha tingut un pes creixent a Junts, primer a l’ombra d’Elsa Artadi i després per mutus propis. No se li coneixen aparents vincles amb l’antiga Convergència, i és coordinadora de Junts al districte de Sarrià-Sant Gervasi, per tant, amb implantació territorial en un dels districtes forts del partit a la ciutat. Aparentment, doncs, seria pròxima a la direcció.
Finalment, l’últim és el de l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, que actualment forma part de l’òrgan directiu del Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall. Argimon tindria el handicap que la seva actual feina podria tenir algun tipus d’incompatibilitat amb una representació pública, segons els estatuts de la Fundació.
Tot indica a primàries, però hi ha altres opcions
Junts va activar el passat dimecres el procés per escollir el candidat a Barcelona, que finalitzarà el diumenge 21 de juny amb el nom final del candidat. Els encarregats d’iniciar el procés van ser el secretari general de Junts, Jordi Turull, el president de la Federació de Barcelona, Joan Rodríguez, i el responsable de política municipal, Joan Ramón Casals.
Per presentar-se de forma ferma, els candidats hauran recollir com a mínim l’aval d’un 20% dels militants i simpatitzants del partit a la ciutat. Segons afirmen fonts del partit, un cop això hagi passat, la Comissió Municipal Territorial de Barcelona escull entre tres possibles procediments l’elecció del seu alcaldable.
Podria ser per proclamació directa, com ho va ser en el cas de Trias al 2023, ja que comptava amb un alt grau de consens; o bé en votació a una assemblea de militants; o mitjançant la convocatòria de primàries. No obstant això, ara mateix, l’escenari més probable és el de les primàries.
L’altra llista: la de descartats
És conegut, de fa mesos, que Puigdemont busca que la seva esfera d’influència arribi el màxim possible a Barcelona. Pel camí queda una llista de noms que han desestimat disputar el lideratge del partit després de converses amb la direcció o amb quadres del partit. Una mostra d’una certa pugna interna entre sectors per qui acaba obtenint més poder a Barcelona.
El que ha desencadenat el ball de noms d’aquestes dues últimes setmanes és la retirada de Josep Rius, vicepresident del partit. "En una lògica de divisió interna, a mi no m'hi trobaran", va emetre l’actual regidor a Barcelona en una carta oberta a la militància a xarxes socials. La direcció del partit preferia Rius sobre Galbis, però el primer va voler evitar una confrontació interna.
“Tenim processos oberts a la ciutadania i [els candidats] no cal que siguin militants”, va recordar Jordi Martí en una roda de premsa a la capital catalana. “Han sortit notícies sobre [la possible candidatura] de companys i companyes de Junts per Barcelona, i d’algú que no sé si és militant o no ho és”, dubtava el líder local. Es referia a Jaume Giró.
L’exconseller d’Economia és un dels altres noms que van sonar aquesta setmana. Però aquest dimecres, Giró va emetre un comunicat on anunciava que no s’hi presentarà, malgrat haver rebut “demandes i mostres d’encoratjament” de “quadres de la formació”.
Giró va deixar el seu escó al Parlament i el seu lloc a l’executiva per discrepàncies amb la cúpula, concretament amb Puigdemont i Turull. En aquell moment va afirmar que no coincidia amb “les orientacions actuals del partit”, ja que formava part de l’ala més procliva a pactar amb els socialistes. Unes raons que al comunicat d’aquest dimecres, assegura que tenen "vigència plena”.
Els noms que va sondejar la direcció de Puigdemont i que queden enrere són l’empresari Tatxo Benet, l’expresident Artur Mas o l’exconseller Joaquim Forn, figures de l’entorn de confiança de la direcció o que podien arrossegar una bossa important de votants. Tots ells van declinar l’opció de Barcelona.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.