Govern i Comuns certifiquen el desacord i la llei de la compra especulativa d'habitatge naufraga

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va ser clara en la roda de premsa de dimarts: si el Govern no assolia un pacte amb els Comuns abans de divendres per plantejar una reforma de la llei de la compra especulativa d’habitatge -després del dictamen demolidor de l’estiu del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que alertava de la inconstitucionalitat de la norma-, el PSC tiraria pel dret i presentaria les seves esmenes en solitari. Un pas que, de facto, deixaria la llei en via morta, perquè la retornaria a la casella de sortida, sense els suports necessaris per tramitar-la. L’alternativa que plantejava Paneque dimarts, acordar una ampliació del període d’esmenes, només era viable -va dir la consellera- si es podia "avançar en la negociació". Però abans que finalitzi el compte enrere fins aquest divendres ja ha quedat certificat que el desacord es manté. Diverses fonts coneixedores de les converses han confirmat a Públic que el pacte es dona per descartat. La llei de la compra especulativa, que penjava d'un fil, naufraga.

La falta d’entesa entre el Govern i els Comuns ha provocat, finalment, que el grup parlamentari del PSC hagi decidit presentar pel seu compte un text d’esmenes. Un document per reformar l’enfocament de la norma -després de la plantofada jurídica del CGE- que va en la línia del que el Govern havia plantejat en els darrers dies a la formació de Jéssica Albiach, que també registrarà en les pròximes hores un text propi. La proposta socialista persegueix forçar que qualsevol pis que es compri en zones declarades tenses -catalogació que abarca la majoria del territori de Catalunya- s'hagi de destinar a residència habitual i no se'n pugui fer un altre ús, com el lloguer de temporada o l'habitatge turístic.

A diferència de l'acord del Govern i els Comuns del febrer passat que frenava les operacions de compra de grans tenidors o dels fons voltor, ara el Govern de Salvador Illa planteja que no es prohibeixi la compra acumulativa de pisos sinó que es reguli l'ús que es farà dels immobles adquirits. Els Comuns ja han apuntat repetidament que, si s'opta per aquesta via, la llei queda completament desvirtuada. Una posició que han mantingut aquesta setmana, quan es buscava una sortida d’última hora que no ha fructificat. "El PSC renuncia a prohibir la compra especulativa", afirmen al grup parlamentari dels Comuns. I retreuen al Govern que, per una banda, rebaixi la proposició de la llei que van pactar i, per l’altra, validi els decrets d’habitatge de l’Estat que limiten la compra de pisos als fons voltor. "Nosaltres no ens quedarem per darrere del que ha fet el govern de l’Estat", completen les mateixes veus per defensar la proposta parlamentària que registraran aquest divendres per adaptar-se a la resolució del CGE.

Relacionat amb aquest tema

La llei de la compra especulativa penja d'un fil: el Parlament posposa el debat fins després del 29-N sense garanties d'un acord

Joan Serra Carné

Al seu torn, ERC i la CUP, que en el seu moment van acceptar la llei es tramités per via d'urgència tot i les reserves expressades sobre el redactat, han observat amb resignació el desacord que s’intuïa entre socialies i Comuns. "Aquesta llei està morta", apunten fonts parlamentàries coneixedores de com s’ha desenvolupat la negociació. Preguntat per aquest diari, el grup parlamentari del PSC ha evitat fer comentaris amb l’argument que és el Govern qui ha pilotat les converses amb les forces polítiques que van promoure la iniciativa legislativa.

Intent d’una votació a finals d’any, després del parèntesi de les eleccions

El Govern ja es va comprometre a fer canvis a la norma quan es va conèixer el dictamen sever del CGE, una advertència als Comuns sobre la necessitat de reorientar la llei que ja va evidenciar la distància entre socis. El revés jurídic de l’estiu, celebrat per Junts i PP, detallava que la regulació de la compra especulativa d'habitatge inicialment aprovada sotmetia els propietaris a condicions "excessives" i "desproporcionades". En concret, establia que vulnerava el dret a la propietat i a l'herència, així com el dret a la llibertat d'empresa, a banda d'envair competències estatals en matèria d'obligacions contractuals i incomplir l'Estatut en matèria de dret civil.

Les discrepàncies sobre com refer el text de la llei han fet embarrancar la iniciativa, ara sense una majoria que l’avali ni un calendari de tramitació. De fet, l’última decisió del Parlament va ser posposar el debat de la llei fins després de les eleccions generals del 29-N, tal com va avançar Públic dimarts, per evitar interferències electorals en la discussió oberta. La junta de portaveus va evitar incloure-ho a l'ordre del dia del ple del Parlament del 4 i 5 de novembre, l’última sessió plenària a la cambra catalana abans del comicis. Ara bé, els Comuns intenten que els grups parlamentaris es mullin votant en un dels dos plens del mes de desembre -un cop superada la cita amb les urnes-, plantejament que han traslladat al Govern. "Després de les eleccions, aquesta llei s’acabarà morint", sentencien veus parlamentàries implicades en la negociació.