La Fiscalia Anticorrupció investiga el possible frau en els ajuts de la DGAIA per a joves extutelats
El ministeri fiscal va demanar la col·laboració de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que ja investigava aquestes dues qüestions en dos expedients diferents

Barcelona-
La Fiscalia Anticorrupció està investigant les suposades irregularitats en la concessió d'ajudes per part de la Generalitat a joves extutelats per l'antiga DGAIA. La investigació arrenca arran de l'avís de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que va detectar falta de control en les empreses responsables de fer el seguiment d'aquestes prestacions econòmiques. La Fiscalia ha d'esclarir si només hi veu irregularitats administratives i disfuncions de l'organisme públic, o si hi pot arribar a haver delicte.
L'Oficina Antifrau, de fet, ja investigava per la seva part les denúncies que un educador social va presentar per possibles irregularitats en les prestacions de l'antiga Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA), de la gestió de la qual s'encarregava una UTE formada per la Fundació Mercè Fontanilles i la Fundació Resilis.
A les denúncies de suposades irregularitats en la gestió de prestacions, presentades l'any passat, es va sumar un informe de la Sindicatura de Comptes que elevava a 167,5 milions els pagaments indeguts de la DGAIA entre 2016 i 2024 i alertava de la falta de seguiment i control eficaços en la gestió de les ajudes.
L'Oficina Antifrau de Catalunya ha finalitzat una primera recerca que va obrir per suposades irregularitats en la concessió d'ajudes a extutelats i ha remès ja les seves conclusions a la Fiscalia Anticorrupció, en les quals descarta indicis de delicte en la gestió de les prestacions econòmiques.
Malgrat no apreciar frau en les ajudes, l'OAC sí que insta la Fiscalia a investigar si es van complir les clàusules dels contractes signats amb les empreses encarregades de la gestió de les prestacions, després de detectar deficiències en el seguiment d'aquestes.
La OAC manté oberta una segona recerca, també en col·laboració amb la Fiscalia, sobre la denúncia de "places fantasma", recursos residencials per a extutelats pagats per l'administració però que no consta que fossin utilitzats pels joves als quals anaven destinats.
En aquesta segona recerca, Antifrau està analitzant la documentació relacionada amb els contractes que la DGAIA va signar amb les empreses adjudicatàries de la gestió de la prestació. Antifrau no ha arribat a cap conclusió ni ha entregat documentació a la fiscalia perquè ha d'analitzar molta informació.
El cas va esclatar el gener del 2025, arran de la denúncia d'un treballador del tercer sector que havia detectat irregularitats en les prestacions econòmiques i d'habitatge que afectaven joves extutelats. En un cas, per exemple, un jove rebia les dues prestacions, quan feia mesos que vivia i treballava a València. Fins i tot, des de la fundació que s'encarregava de la gestió de les ajudes s'havia canviat el jove de pis al·ludint que estava buscant feina, quan, en realitat, feia mesos que treballava fora de Catalunya.
Més endavant, tres treballadores van denunciar que una entitat, tot i tenir places buides als pisos per acollir joves, cobraven a la Generalitat com si els habitatges estiguessin plens.
Les denúncies van coincidir amb el cas de la menor que va ser víctima d'una xarxa de pederastes del barri barceloní del Raval mentre estava tutelada, la qual cosa va propiciar una crisi que va portar al Govern a reformar la DGAIA, ara denominada Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) i a assumir directament el seguiment de les prestacions econòmiques als joves tutelats.
El mes de maig passat, la exconsellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va anunciar que el seu departament assumirà a partir de l'1 de gener de 2027 el servei de seguiment de les prestacions econòmiques dels joves extutelats i que, per tant, aquest no tornarà a sortir a licitació
D'altra banda, un jutjat de Barcelona va arxivar l'abril passat una querella del col·lectiu jurídic Acció Cassandra contra quatre exconsellers de la Generalitat i alts càrrecs per presumpta malversació a la DGAIA. L'entitat va anunciar que presentaria recurs. La querella rebutjada pel jutjat es dirigia contra els exconsellers de l'àrea social Dolors Bassa, Chakir El Homrani, Violant Cervera i Carles Campuzano. També contra l'exsecretari Josep Ginesta i tres exdirectors de la DGAIA, entre altres. Invocava delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i possible finançament il·legal de partits.


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.