La crisi de la DGAIA desembarcarà al Parlament enmig d'un reguitzell de presumptes irregularitats

La crisi de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) arriba al Parlament de Catalunya enmig de denúncies per presumptes irregularitats durant els passats mandats. L'actual consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, compareixerà a la cambra per donar explicacions, per una banda, pels cessaments d'aquest març de l'anterior cúpula de la DGAIA —Isabel Carrasco i Joan Mayoral— i, d'altra banda, per les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes en la contractació i atorgament entre 2016 i 2020 de subvencions a entitats privades del Tercer Sector que gestionen l'acolliment d'infants i adolescents.

Una compareixença que, segons ha pogut saber Públic, es dona en paral·lel amb una altra investigació per part de l'Oficina Antifrau de Catalunya i la Sindicatura de Comptes —que aviat publicarà un informe al respecte— vinculada a presumptes irregularitats a la DGAIA en l'exercici del 2022. Martínez Bravo haurà de respondre les preguntes dels grups parlamentaris sobre els cessaments que ella mateixa va decretar, però també sobre les presumptes irregularitats, malgrat que ja defensés aquest abril que les dues qüestions no estaven relacionades i que la defenestració de Carrasco i Mayoral obeïa la necessitat de "nous lideratges". 

Martínez Bravo defensa que el cessament de la cúpula de la DGAIA i les presumptes irregularitats no estan relacionades

En aquest context, Públic ha tingut accés a la documentació aportada per un denunciant de les irregularitats, testimoni protegit per l'Oficina Antifrau. Es tracta d'un tècnic educatiu que treballa al SEVAP de Girona des del setembre de 2023. El SEVAP —posat en marxa l'octubre de 2022 per la UTE Fundació Mercè Fontanilles - Resilis— és el servei que valora i fa el seguiment de les prestacions econòmiques als joves extutelats per la DGAIA. Durant el 2022, van pilotar el departament de Drets Socials primer la juntaire Violant Cervera (26 maig 2021 – 10 d'octubre 2022) i, després, Carles Campuzano (11 d'octubre 2022 - 12 d'agost de 2024), d'ERC.

En els documents als quals ha tingut accés Públic, el denunciant explica com va detectar irregularitats vinculades a prestacions econòmiques indegudes i places fantasma al llarg dels mesos en què treballa al SEVAP i com aquest servei "és coneixedor de la realitat que descriu i la blanqueja". A més, també constata que la DGAIA, "per mitjà de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET), també conniveix amb aquesta realitat fraudulenta".

Prestacions indegudes

El testimoni protegit denuncia "un frau entorn al cobrament de la prestació econòmica de joves extutelats que no els pertocaria i un altre frau entorn a la prestació d'habitatge de joves que no realitzarien el copagament o que directament no hi residirien des de fa mesos". En principi, els joves no poden rebre la Prestació Econòmica (PE) de 754 euros mensuals si tenen una nòmina. En paral·lel, també poden beneficiar-se de la Prestació d'Habitatge (PH), però han d'abonar un copagament per al pis tutelat on viuen, si tenen feina.

D'aquesta manera, el tècnic va detectar el gener de 2024 que un jove beneficiari de la prestació econòmica feia mesos que treballava a València, és a dir, que no reunia les condicions per rebre-la. Segons explica, tan bon punt se'n va adonar, va redactar un informe al respecte, però la seva coordinadora del SEVAP va censurar-lo. Posteriorment, el denunciant va assabentar-se d'altres presumptes casos fraudulents i va confrontar la situació. D'acord amb el seu relat, ell va recriminar "malversació de fons públics" i "mala praxi educativa" i la superior va "admetre aquesta realitat de forma reiterada". 

Amb tot, el denunciant també manifesta haver patit "hostilitat i pressions" a la feina perquè no denunciés i "amenaces" entorn a la seva "integritat física per part de dos joves extutelats perceptors de la prestació econòmica i coneixedors d’aquesta realitat". Consegüentment, es va veure obligat a activar els protocols d'assetjament laboral i abús de poder, i, segons apunta en la documentació a la qual ha tingut accés Públic, "l'única resposta de la direcció del SEVAP Catalunya i RRHH de la Fundació Mercè Fontanilles" va ser convidar-lo a "marxar de l'entitat si no compartia els valors i manera de fer".

Relacionat amb aquest tema

La implementació de les Barnahus multiplica per 2,5 la detecció de casos de maltractament sexual infantil

Públic

Sobre les presumptes irregularitats, Drets Socials ha apuntat a Públic que la DGAIA "ha posat en marxa una auditoria completa dels serveis analitzats amb l'objectiu de valorar, segons el resultat d’aquesta investigació, la conveniència d'iniciar un o diversos procediments administratius".

Així doncs, la DGAIA "ja està treballant per implementar mesures per millorar la gestió de les prestacions i serveis", entre elles "l'agilització dels procediments establerts" per detectar "possibles incidències", "incompatibilitats entre prestacions i serveis" o "incompliments del deure d'informar" per part de les persones beneficiàries. També es valora la possibilitat d'obrir "procediments sancionadors en els casos que es detectin incompliments per part de les persones beneficiàries o de les entitats responsables de la seva gestió".

Drets Socials es planteja obrir "procediments sancionadors" en els casos que es detectin incompliments

Antecedents a la denúncia

Fa poc més d'un any, la Sindicatura de Comptes ja va publicar un informe sobre la contractació pública i adjudicació del servei d'acolliment de la infància i l'adolescència en el període 2016-2020. Com a xifres clau, la Sindicatura destaca que el nombre d'expedients oberts amb mesura protectora d'acolliment en un centre residencial a finals de l'any 2016 va ser de 2.975, l'any 2017 de 3.487, l'any 2018 de 5.681, l'any 2019 de 5.677 i l'any 2020 de 4.246. 

Així mateix, a finals de 2016 hi havia un total de 203 centres a Catalunya que prestaven el servei d'acolliment per la DGAIA, mentre que a finals del 2020, el número va augmentar fins als 594. El creixement de les contractacions coincideix amb un gran augment en l'arribada de joves migrats sols a qui la DGAIA havia d'atendre. El total d'obligacions reconegudes del període fiscalitzat va ser de 944,46 milions d'euros, dels quals 788,75 corresponien a centres gestionats per la DGAIA i 155,71 milions d'euros a centres gestionats pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBcn).

En aquesta fiscalització, la Sindicatura va detectar, entre altres coses, que fins al 2018 la DGAIA va contractar 154 centres "pel procediment d'emergència sense que es donessin els motius recollits en les lleis de contractes per fer-ho". A més a més, "la DGAIA i el CSSBcn van tramitar despesa per 94,99 milions i 19,59 milions, respectivament, mitjançant el reconeixement extrajudicial de crèdit". Segons apunta l'informe, el CSSBcn va pagar despeses per 12,57 milions "sense cap emparament formal per fer-ho".

La síndica Maria Àngels Cabasés va presentar l'informe a la Comissió de la Sindicatura del Parlament el 21 de novembre de 2024. Davant els representants de cada partit, va desenvolupar les irregularitats detectades i va explicar les cinc recomanacions de la Sindicatura a la DGAIA i al CSSBcn que contribuirien a millorar els procediments de gestió. 

ERC —que va pilotar Drets Socials entre 2016 i 2021 amb Dolors Bassa i Chakir El Homrani al capdavant— es va posicionar en contra de l'informe i va acusar la Sindicatura de "fer el joc a l'extrema dreta". Els republicans van defensar que les irregularitats en la contractació tenien tres motius: l'arribada imprevisible de migrants sols, l'article 155 i la pandèmia. Malgrat que els Comuns i el PSC van mostrar-se d'acord amb l'informe en la seva presentació, a posteriori van votar en contra d'aplicar les recomanacions. Junts ha exigit "més transparència i rigor" en aquest sentit. 

Per la seva banda, l'actual departament de Drets Socials apunta a Públic que la normativa que regulava la provisió de serveis socials s'ha modificat per adaptar-se a un sistema propi, "desvinculat de la contractació pública", d'acord amb la normativa europea que ja en preveia l'exclusió. La nova regulació conceptualitza millor les situacions d'emergència, especialment pel que fa als joves emigrats sols, justificades per la necessitat de "proporcionar una atenció immediata a les persones en situació d'urgència social i vulnerabilitat, en els casos en què hi hagi un perill greu per a la seva vida o integritat".

Aquest col·lectiu sovint arriba de manera "no prevista ni previsible" i, com que són menors sense referents familiars, es requereix una resposta immediata per evitar el desemparament. En definitiva, Drets Socials argumenta que "s'ha fet i s'està fent un esforç per la simplificació dels tràmits amb el manteniment de les màximes garanties i la regularització de les diferents situacions amb l’adequació a la nova normativa".

Amb tot, la consellera Martínez Bravo, la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens, exalts càrrecs del departament i alts càrrecs de les empreses implicades hauran d'explicar al Parlament aquesta crisi tan complexa que, a hores d'ara, es desconeix a qui beneficia amb certesa.