La crisi de la DGAIA, una bomba de rellotgeria en la columna vertebral de la política catalana

Més enllà de les greus implicacions socials que tenen els casos que afecten al servei d’atenció a la infància de la Generalitat que s’han anant coneixent les darreres setmanes, la crisi en tota regla que afecta la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) s’ha convertit en una bomba de rellotgeria que impacta en la columna vertebral de la política catalana, ja que, d’una forma o d’una altra, afecta als tres principals partits catalans, ERC, Junts i PSC. Afecta als dos partits independentistes perquè la gestió de la DGAIA, en el moment que van succeir els casos ara denunciats, estava sota la seva responsabilitat. I al PSC, perquè el Govern actual comandat pel president Salvador Illa ha de fer front a les conseqüències, donant totes les explicacions necessàries i tirant endavant una profunda remodelació d’aquest organisme després del fiasco dels primers responsables que va situar-ne al front de la DGAIA.

Els dos casos que han impactat sobre la DGAIA són el de la nena tutelada de 12 anys- de la qual la Generalitat no tenia la tutela però sí la guarda-, i les presumptes irregularitats denunciades per un treballador que investiga l'Oficina Antifrau i que ja va explicar Públic, pel pagament de prestacions a empreses concertades que gestionen places d'acolliment de menors no acompanyats de forma suposadament fraudulenta. Òbviament, el més preocupant és la repercussió que aquests afers tenen des del punt de vista social sobre la integritat física de menors custodiats per una institució pública com la Generalitat –uns 8.800 aproximadament-, i sobre el funcionament del servei. Però tot indica que aquest és també un cas amb repercussions polítiques d’alt nivell que molt probablement marcarà la legislatura.

Destitució de la primera direcció del Govern del PSC

D'entrada, els polèmics casos s’han donat a conèixer enmig de la destitució fulminant de la cúpula directiva de la DGAIA que va nomenar l'actual consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo. En l'inici del mandat a l'agost del 2024, Martínez Bravo va nomenar Isabel Carrasco i Joan Mayoral com a directora i subdirector de la DGAIA, en substitució dels anteriors responsables de l'etapa del Govern d'ERC. Però el passat mes de març ja van ser cessats fulminantment tots dos, oficialment "per falta de confiança" de la consellera, i es va nomenar Josep Muñoz Luque com a nou director.

L'impacte polític de la crisi de la DGAIA suposa un terratrèmol que ha sacsejat el Parlament, de moment amb peticions de compareixença de la consellera Martínez Bravo per donar explicacions, les crítiques de l'oposició, i el rebuig unànime de tots els partits als fets succeïts. Però tindrà també un important capítol amb la creació d'una comissió d'investigació sobre el funcionament del servei de protecció a la infància de la Generalitat. Junts -també el PP- va fer una demanda inicial en aquest sentit, però també hi ha una petició al respecte presentada conjuntament pel PSC, ERC i Comuns que situa la investigació parlamentària en el període comprés entre el 2011 i l'actualitat. Aquesta última petició és la que amb total seguretat tirarà endavant ja que els tres partits, a diferència de Junts, tenen majoria absoluta al Parlament. I de fet, Junts ja s'ha mostrat satisfeta que els tres partits d'esquerres s'hagin sumat a la seva petició.

Esquerra acumula anys al front de la DGAIA

Del període fixat per la investigació, Esquerra és el partit que ha tingut més anys la responsabilitat sobre la DGAIA. I de fet, ERC és un partit que ja havia estat al capdavant de l'organisme i del departament -llavors batejat com de Benestar Social- durant els anys del tripartit entre el 2003 i el 2010, amb conselleres republicanes com Anna Simó o Carme Capdevila. En aquell moment ja va haver un altre cas de gran impacte, l'anomenat 'Cas Alba', que va provocar grans canvis en la DGAIA. La institució no va retirar la tutela d'una nena de cinc anys a una família que li va provocar greus danys físics de per vida amb una brutal pallissa, malgrat les alertes que les inspeccions havien donat de perill de maltractament per a l'infant.

Del període fixat per la investigació, Esquerra és el partit que ha tingut més anys la responsabilitat sobre la DGAIA

El període de CiU i els canvis constants

Quant al procés que ara investigarà el Parlament, arrenca el 2011 amb el Govern de CiU, sota la presidència d'Artur Mas, i amb Josep Lluís Cleries primer, i Neus Munté després, com a conseller i consellera de Drets Socials. Dos consellers que només en aquest període van tenir tres persones al capdavant del servei d'atenció i protecció a la infància durant cinc anys. En primer lloc Anna Solés, entre el gener i el juliol de 2011. I després substituïda per Josep Lluís Ortuño fins el febrer del 2013. I ja amb Munté al capdavant de la conselleria, dirigiria la DGAIA Maria Mercè Santmartí. Tots tres, òbviament, de l'òrbita convergent.

El Govern de CiU ja va haver de fer front a l'anomenat 'Cas Trinity'. Una altra gran xarxa pederasta desarticulada el 2015 a Tortosa que va abusar d'un centenar de víctimes, set d'elles menors tutelats per la Generalitat. Es dona la paradoxa que una de les persones que formava part dels treballadors de la DGAIA que van alertar del cas es Ester Cabanes, que més tard en seria la directora en el moment de l'actuació de la xarxa de pederastes desarticulada el 2024.

El Govern de coalició de CiU i ERC -sota les sigles de Junts pel Sí-, que va presidir Carles Puigdemont, va retornar el Departament de Drets socials a ERC el 2016, amb la consellera Dolors Bassa al front. Un període convuls, amb el Govern immers en el procés independentista, que acabaria amb la intervenció de la Generalitat mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, i la consellera Bassa a la presó juntament amb part de la resta del Govern.

En el curt període d'aquesta legislatura de Bassa, la DGAIA -novament en mans republicanes- va tenir dos directors: Ricard Calvo fins l'agost de 2017, data en què va abandonar el càrrec esquitxat per presumptes irregularitats que no van ser provades. Amb el cessament, Calvo va tornar a treballar a l'entitat social Plataforma Educativa, que concerta places d'acollida amb la Generalitat, i que com va explicar Públic ara és una de les investigades per les presumptes irregularitats comptables que investiga l'Oficina Antifrau. Calvo seria substituït per la dirigent d'ERC Georgina Oliva fins el novembre de 2018.

Informe de la Sindicatura de Comptes amb incidències (2016-2020)

En aquesta etapa, a més, la Sindicatura de Comptes ja va emetre un informe en què qüestionava diverses incidències en la gestió de la DGAIA entre el 2016 i el 2020. Com ara la renovació de contractes amb algunes entitats prestadores de serveis de forma indeguda, o un excés de l'ús del procediment d'emergència en la contractació del servei. Procediment que fa més laxos els controls burocràtics de l'adjudicació. Fonts d'ERC exvinculades a la DGAIA admeten l'ús d'aquests mecanismes, però ho justifiquen: "Cal recordar que aquest període va coincidir amb un increment notable de l'arribada a Catalunya de menors migrants no acompanyats, que calia atendre amb urgència i no hi havia temps material per utilitzar els mecanismes de contractació habituals, però no es va fer res il·legal".

Un cop restaurada la Generalitat després de la retirada del 155 encara passarien per la conselleria de Drets Socials tres consellers més fins a l'actual consellera Martínez Bravo, del PSC. El 2018, sota presidència de Quim Torra, el dirigent d'ERC Chakir el Homrani. El maig del 2021, sota presidència del republicà Pere Aragonès, seria nomenada la dirigent de Junts provinent de l'antiga CDC, Violant Cervera. Fins el novembre de 2022, en què la ruptura de la coalició entre ERC i Junts -i la sortida dels de Puigdemont del Govern- va deixar el càrrec en mans de Carles Campuzano, un veterà dirigent de CDC que ara forma part d'Esquerra després que va rebutjar donar el pas a Junts. 

Es dona la paradoxa que, durant tota aquesta última etapa, la DGAIA va estar dirigida per Ester Cabanes, que tot i no ser militant d'ERC, és una persona estretament lligada als republicans. Cabanes va mantenir el càrrec també durant l'any i escaig de Junts a la conselleria. I seria destituïda pel nou Govern del PSC, després de la investidura de Salvador Illa l'agost de 2024. Tal i com ja s'ha dit, la seva substituta duraria en el càrrec poc més de mig any.

Relacionat amb aquest tema

La CUP impulsarà una llei per garantir la protecció dels menors: "No n'hi ha prou amb una comissió d'investigació"

Públic

Junts gestiona en els anys clau dels polèmics casos

La inestabilitat que es pot entreveure en la cronologia de càrrecs, tant al capdavant del Departament com encara més de la DGAIA, ja indica la dificultat en la gestió d'aquest organisme extremadament sensible, en què no hi ha gairebé cap responsable polític que no hagi hagut d'afrontar alguna forta polèmica. Però els dos casos que han coincidit en el temps, en les darreres setmanes, formen una tempesta perfecta que han deixat la DGAIA als peus dels cavalls, i ha provocat una "profunda preocupació i inquietud" en els partits implicats, segons fonts dels mateixos consultades.

Els dos casos que han coincidit en el temps, en les darreres setmanes, formen una tempesta perfecta que han deixat la DGAIA als peus dels cavalls

ERC acapara bona part de la complexa cronologia en la gestió de la DGAIA. I té a alguns dels seus exdirigents també al front d'entitats esquitxades per les presumptes irregularitats ara denunciades. Però Junts també va ocupar la direcció de la conselleria -amb la consellera Violant Cervera- durant l'epicentre dels casos que s'estan investigant. Ja que la qüestió dels abusos sexuals a la nena de 12 anys per una xarxa pederasta van ser detectats a finals del 2021 per una denúncia als Mossos. I les agressions feia mesos que es produïen fins que, finalment, van ser detectades pels educadors del centre on estava acollida, després que els objectes de valor amb què tornava la menor al centre disparés les alarmes. El cap de la xarxa no va ser detingut fins al juny del 2022 però va ser posat en llibertat, fins que a la primavera del 2024 van ser detingudes 17 persones i es calcula que els menors agredits per la xarxa serien d'un mínim de 25 infants. També durant l'exercici del 2022, en què la conselleria va estar en mans de Junts fins l'octubre i posteriorment en les d'ERC, s'haurien produït les principals presumptes irregularitats econòmiques que ja va explicar Públic denunciades per un treballador del servei i investigades per Antifrau. Tot i que el denunciant també apunta que podria haver-hi d'altres anteriors.

El PSC farà front a l'escàndol amb una profunda reestructuració

Respecte al PSC, el de Drets Socials -i la DGAIA- no ha estat un departament habitualment en mans dels socialistes. Només un petit parèntesi del tripartit en 2006 i la legislatura actual de Salvador Illa. Però òbviament, serà l'actual consellera Martínez Bravo la responsable de donar totes les explicacions, investigar a fons l'organisme i redreçar el rumb amb una profunda reforma, segons ha anunciat la pròpia consellera. Per Martínez Bravo no hi ha mitges tintes en el reconeixement de la "gravetat" dels fets: "Cal entomar una revisió profunda que és evident des de fa molts anys que aquesta direcció general necessita", assegura. I es compromet en una pròxima compareixença per donar totes les explicacions i detalls dels casos denunciats i de la situació a la DGAIA.

Cal entomar una revisió profunda que és evident des de fa molts anys que aquesta direcció general necessita

Per la seva banda, fonts de la direcció d'ERC admeten "preocupació" i "indignació" per aquest afer i segons ha pogut saber aquest diari el partit està recopilant tota la informació i no es descarta que l'últim exconseller dels republicans, Carles Campuzano, doni explicacions públiques sobre els casos denunciats. Per la seva banda, la portaveu republicana al Parlament, Ester Capella, assegura que "un dels objectius –de la Comissió del Parlament- ha de ser estudiar i analitzar com ha d'evolucionar la DGAIA, cap on ha d'anar i introduir les modificacions perquè millori les seves funcions i finalitats, així com els recursos necessaris per garantir el dret dels infants".

I en el cas de Junts, la portaveu parlamentària, Mònica Sales, exigeix que "la consellera doni explicacions en seu parlamentària i també ho facin totes les persones que tenen implicació en els fets denunciats", a més de reclamar la motivació del relleu a la direcció de la DGAIA decretat per l'actual Govern del PSC. La resta de partits de l'oposició que no s'han vist involucrats en la gestió de la DGAIA durant aquests últims 14 anys carreguen durament per la situació de l'ens i exigeixen a l'actual Govern màximes explicacions i determinació a l'hora de depurar responsabilitats.