El Govern refundarà la DGAIA per centrar-se en la "prevenció" i la "protecció" dels joves tutelats

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) es refundarà completament per oferir una millor protecció als infants i joves tutelats per l’administració, basada en la prevenció, amb una nova nomenclatura i dues subdireccions. El pla de reforma arriba després dels escàndols per presumptes irregularitats i pel cas de violació d'una menor sota guàrdia de l'administració per una xarxa de pederàstia. La DGAIA passarà a dir-se Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), ja no gestionarà les prestacions econòmiques ni la contractació de places i estarà liderada per Josep Muñoz ―nomenat al març director general― i Esther Vallbona, que pilotarà una de les dues subdireccions.

La DGPPIA estarà formada, per una banda, per la ja existent Subdirecció de Protecció a la Infància i Adolescència Tutelada i Extutelada, i, d’altra banda, per la Subdirecció de Prevenció i Atenció a la Infància i l’Adolescència. A més, es crearà una Oficina de Control de Gestió i una Unitat de Seguiment d’Incidències i Revisió de Protocols. L’objectiu és “passar d’un model d’atenció a un de prevenció i de protecció”, és a dir, fer un “abordatge profund i transformador” per avançar cap a la desinstitucionalització.

“L’entrada a un centre residencial hauria de ser l’últim recurs. No és un descans, és un fracàs col·lectiu, però sobretot de l’administració per no haver suport el suport necessari a la família o no haver trobat una llar en la família extensa o una d’acollidora”, ha assegurat la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, aquest dilluns en una roda de premsa. El 3 de juny es portarà al Govern el nou decret per suprimir la DGAIA i crear la DGPPIA.

Quatre eixos de reforma

El pla de reforma es basa en quatre eixos principals: “nou model de gestió”, “viratge cap a la prevenció”, “qualitat de l’atenció” i “lideratge i reforç dels equips”. El canvi més substancial és, sens dubte, que la DGAIA perd la capacitat d’atorgar prestacions econòmiques ―a partir d’ara a càrrec de la Direcció General de Prestacions Socials― i de contractar places. Aquesta última tasca la durà a terme la Direcció General de Provisió de Serveis. L’Oficina de Control de Gestió desplegarà un Pla d’Integritat que diagnosticarà “els riscos d’opacitat”, demanarà auditories, supervisarà la “transparència salarial a les entitats externes” i, entre altres coses, també obrirà un canal de denúncies. La transformació tecnològica i la gestió en base a dades, ha dit la consellera, serà bàsica per assolir l’èxit. 

Pel que fa al viratge cap a la prevenció, hi haurà una millora de protocols i es treballarà conjuntament amb els Mossos d’Esquadra per “combatre els abusos a través de les xarxes socials” i amb Salut per posar el focus en la salut mental dels joves i infants tutelats. La consellera ha subratllat la voluntat del departament de trobar més famílies acollidores i de reforçar la qualitat de l’atenció. Es revisarà el model residencial i es milloraran les condicions laborals dels treballadors dels centres. “Volem espais més petits i més humans”, ha asseverat. Entre altres qüestions, també s’elaborarà un pla de xoc amb Salut i Educació “per reforçar els recursos per a transtorns de conducta” i un impuls en les trajectòries dels Joves extutelats.

Drets Socials dotarà els equips de protecció a la infància de 300 nous professionals fins al 2027. En concret, hi haurà 37 nous efectius a la DGPPIA, dos nous efectius a la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut, nou persones a la Direcció General de Provisió de Serveis, sis persones a la Direcció General de Prestacions i 243 Equips de Prevenció (EAIA) que treballaran en el món local.

La DGAIA no s’ha “redimensionat” al ritme que tocava

Abans d’explicar detalladament cadascun dels elements claus del pla de reforma, la consellera ha puntualitzat que no es tracta d’una “reacció” o d’un “pla exprés”, sinó que és una iniciativa treballada amb temps que s’ha accelerat arran de les últimes notícies. Ha agraït la feina feta per l’anterior Govern de Pere Aragonès, com per exemple la creació de les Barnahus, però ha dit que calia una reformulació més àmplia. “Per passar del diagnòstic a l’acció calia una reflexió produnda que no només tingués en compte els punts de millora, sinó tota l’estructura”, ha subratllat.

El gran augment de la demanda “ha tensionat” el sistema de protecció, que no ha sabut “redimensionar-se al ritme que tocava”. Segons les dades presentades aquest dilluns, en nou anys ―des del 2016 al 2025― s’ha passat de 8.563 infants i adolescents atesos per la DGAIA a 14.668. En aquest període, l’administració ha augmentat places, però “no l’estructura amb equips de noves tecnologies ni de gestió”. Fins ara, el model s’havia centrat en l’atenció residencial, en comptes de dedicar “recursos suficients” a la prevenció.

Els antecedents

L'anunci de reforma arriba després de tota una sèrie d'esdeveniments que han agreujat la crisi interna que ja vivia la DGAIA. L'incident més recent ha estat el llançament de pedres i líquid inflamable contra el centre de menors de Piera, després d'uns dies de tensió al municipi amb els joves tutelats, però el cas de la nena presumptament violada per una xarxa de pederastes —que estava sota guàrdia de la DGAIA quan van succeir els fets—, ha sacsejat amb força l'administració. L'esclat de la notícia aquest maig ha forçat a Martínez Bravo a anunciar canvis substancials en el sistema abans de la compareixença prevista al Parlament, que encara ara no té data i que anava a centrar-se, en bona part, en els cessaments de la cúpula de la DGAIA i les presumptes irregularitats en les contractacions.

El cas de la menor de 12 anys es va destapar el 2021, però és ara que la fiscalia demana 107 anys de presó per a l'home que va violar-la reiteradament i que l'oferia en aplicacions de cites perquè altres homes abusessin sexualment d'ella mentre els gravava. El presumpte agresor seria el responsable d'una xarxa de pederàstia i prostitució que va afectar altres menors. Per aquest motiu, Drets Socials ha obert un expedient informatiu per revisar quines actuacions es van activar en detectar els abusos i la Síndica de Greuges ha obert una actuació d'ofici.

Pel que fa a les irregularitats, la Sindicatura de Comptes va presentar el 2024 un informe sobre la contractació pública i adjudicació del servei d'acolliment de la infància i l'adolescència en el període 2016-2020. Un sotrac per a l'actual consellera, que va demanar a l'abril comparèixer al Parlament per explicar les anomalies detectades i justificar el defenestrament d'Isabel Carrasco i Joan Mayoral, exdirectora general i exsubdirector de la DGAIA, respectivament. Martínez Bravo va defensar que totes dues qüestions no anaven relacionades: el canvi en la direcció responia a la necessitat de "nous lideratges". En paral·lel a tot això, Públic ja va informar que l'Oficina Antifrau està duent a terme una nova investigació per irregularitats en l'exercici del 2022.