Les esquerres valoren el pas de Rufián però demanen "claredat", respectar "els temps" i aclarir la incògnita d'ERC

Després de la bomba, dia de reaccions. Aquest dimecres, entre les parets del Club Siglo XXI, el portaveu ERC al Congrés, Gabriel Rufián, tornava a acaparar el focus mediàtic. "Si puc ajudar que hi hagi una confluència —per maximitzar resultats electorals— entre formacions estatals i sobiranistes sent jo cap de llista, endavant", deixava caure el polític independentista, després de mesos insistint en la necessitat de construir un front ampli d'esquerres que li tanqui les portes de la Moncloa al tàndem PP-Vox. Les esquerres federals, subratllava el diputat, són el problema; les territorials, la clau per trobar una solució. O, almenys, per oferir una alternativa il·lusionant. Doncs bé, aquest dijous, el "problema" ha respost al portaveu republicà.

"Si fos veritat el que està plantejant, seria una gran notícia". Amb aquestes paraules es llança a valorar la proposta, en conversa amb Público la coordinadora de Moviment Sumar, Lara Hernández, que estava entre el pati de butaques quan el català va tirar la pedra. "Hi ha determinades demandes al carrer que l'esquerra estatal no està sabent contestar", reconeix, tot seguit, la política madrilenya. Un "error de càlcul" que Hernández s'emmarca en un "canvi de cicle polític" que està beneficiant els partits amb més "identitat territorial".

Per a la coordinadora de Moviment Sumar, Rufián és, sens dubte, un candidat "interessant". Sempre que l'acompanyi el seu partit. "Ho va deixar clar ahir: o va per ERC o se'n va d'ERC", recupera les paraules del portaveu republicà. Per això, Hernández opta per "respectar els temps i el procés" de la resta de formacions, tant estatals com sobiranistes. "És important que qualsevol intent d'unitat estigui precedit d'una reunió a gran escala", sosté la política madrilenya. Per seure, parlar i explorar fórmules. En qualsevol cas, redirigeix la conversa Hernández, l'espai de Sumar està ja immers en el seu propi projecte, que recala el proper 30 de maig a terres catalanes. Un full de ruta per al qual la proposta de Rufián no ha suposat "cap gir de guió".

Claredat. Aquesta ha estat la paraula més repetida entre les files d'Esquerra Unida. "Ens semblen bé els oferiments de qualsevol que vulgui treballar per la unitat", traslladen a Públic veus del partit. Una postura que confirmava el migdia d'aquest dijous, des dels passadissos del Congrés, el diputat d'IU al Congrés Enrique Santiago. "Estarem encantats d'analitzar qualsevol proposta que se'ns faci", assegurava davant els mitjans de comunicació el portaveu parlamentari. "Nosaltres som més de projectes col·lectius", puntualitzava el també secretari general del PCE, per al qual el veritable problema de l'esquerra són els "hiperlideratges" i els "egos", no l'esquerra estatal, "que té més que acreditada la seva preocupació per defensar la vida de la classe obrera" en tot l'Estat i no sobre la base d'una "prioritat regional".

I és que els "atacs" del portaveu republicà als partits de vocació estatal -Moviment Sumar, IU i Podem-, als quals Rufián s'ha arribat a referir com a espais "en descomposició", no han caigut bé dins de la formació que dirigeix Antonio Maíllo. Una esquerra amb projecte de país, allunyada de "trossejaments". Aquesta és, insisteixen des del partit, l'essència d'Esquerra Unida, bolcada aquests dies, després de la cita amb les urnes a Andalusia, en l'impuls d'Un pas endavant. Projecte que, conclouen, estarien "interessadíssims" en nodrir amb la incorporació de noves veus.

Podem, que tanca la terna de partits estatals, ha optat aquest dijous per la prudència. "Jo només puc parlar per Podem", puntualitzava, des de la manifestació de professors a València, la secretària general dels morats, Ione Belarra. "Nosaltres ja hem dit", recordava la política navarresa, "que la gent està esperant que col·laborem". I és que, ja a finals de març, després de l'anunci d'una trobada a Barcelona amb Rufián, l'eurodiputada i candidata de Podem a les generals, Irene Montero, parlava de "fer equip" amb el polític català. Una idea que ha recuperat aquest dijous Belarra, instant les forces progressistes a "estar a l'altura de les circumstàncies". En qualsevol cas, ha prioritzat la dirigent morada, el primer és "ser respectuosos amb els temps d'Esquerra Republicana". Aquest és un dels dubtes que porten temps sembrant els morats: Compta Rufián amb el suport del seu partit? Quin recorregut tenen, si no, les propostes del portaveu republicà?

Un punt en el qual també ha incidit, el matí d'aquest dijous, la presidenta del grup parlamentari de Comuns al Parlament de Catalunya, Jessica Albiach . En una entrevista per a TV3, la dirigent catalana es preguntava si és que Rufián s'havia "emancipat" d'ERC. "O és ERC qui se suma a la via Rufián?", seguia qüestionant Albiach, que ha demanat al portaveu republicà una reunió "urgent" per treballar en la construcció d'"una alternativa a l'extrema dreta" capaç de generar il·lusió a tot el país i en la qual "no sobra ningú". Fonts del partit insisteixen a Público en la necessitat de "conèixer els detalls" de la proposta de Rufián. Comuns, expliquen aquestes veus, ja és un projecte divers, "d'unitat", i sempre ha defensat la construcció d'un front ampli d'esquerres. A Catalunya i a Espanya.

Des de Más Madrid , la quarta pota de la nova confluència dels partits de Sumar, defineixen Rufián com un actiu electoral "innegable". "Tot el que contribueixi a guanyar escons a la dreta és benvingut", sostenia, en aquesta línia, la seva portaveu a l'Assemblea de Madrid, Manuela Bergerot, a la sortida del ple d'aquest dijous. Més Madrid, explicava davant els mitjans de comunicació, treballa, "com totes les forces territorials", per teixir la "candidatura més forta possible" de cara a les generals i aconseguir, així, revalidar el Gobierno de coalició. La millor aposta, apuntalava la diputada, per “seguir consolidant i engrandint l'espai de l'esquerra”. Per a Bergerot, el que importa, més que el qui o el com, és "el què". Amb dues prioritats fonamentals en l'horitzó: la defensa del dret a l'habitatge i del poder adquisitiu de les famílies espanyoles.

També el portaveu adjunt de l'Assemblea, Emilio Delgado, s'anima a oferir una valoració. "A ningú se li escapa que Rufián és un gran valor i un gran comunicador", treu a relluir, Asamblea conversa amb Público, Delgado, per al que seria una "bona notícia" que el portaveu republicà tornés al Congrés el 2027. Això sí, marca límits el polític madrileny, "no em toca a mi opinar amb qui i de quina manera".

Relacionat amb aquest tema

Rufián: "Si puc ajudar a una confluència d'esquerres estatals i sobiranistes sent cap de llista, endavant"

Inés García Rábade

Comuns i Más Madrid no són les úniques forces territorials que s'han posicionat en les últimes hores. "Em sembla positiu que Rufián s'ofereixi per cosir a les esquerres", destaca per a Público Alberto Ibáñez , portaveu de Compromís a la cambra baixa. Per al polític valencià, Rufián, més que postular-se, ha ofert la seva "ajuda". "Només al cap dels que no entenen la plurinacionalitat i el paper que li toca a jugar Rufián l'esquerra s'està oferint com a candidat a la Moncloa", afegeix el diputat de Sumar. Del que s'està parlant, per Ibáñez, és de "lideratges plurals": "Cadascú des del seu territori però amb efecte més enllà del seu territori". Aquesta és precisament la vocació de Compromís, que dibuixa una única papereta al País Valencià amb tots els colors de l'esquerra valenciana.

Fins i tot el PSOE té alguna cosa a dir sobre una possible candidatura de Rufián. "Sempre hem dit que tot el que sigui unir les forces de progrés a la nostra esquerra ens sembla bé", explica a Público Montse Mínguez, portaveu dels socialistes, per a la qual, això sí, és el propi espai el que ha de dir qui serà el candidat o les organitzacions que liderin aquesta unitat. "Encara estem en un moment molt embrionari", li dona marge la política catalana.

L'última peça del puzle és, sense cap dubte, ERC. O, més ben dit, la direcció d'ERC, que ha tornat a tancar aquest dijous la porta a participar en un front d'esquerres. Així ho confirma a Públic el portaveu del partit, Isaac Albert. "ERC no concorrerà ni a les futures eleccions generals ni a les eleccions al Parlament de 2028 amb cap altre partit, es presentarà en solitari", insisteix el portaveu independentista. I és que, per a Albert, la proposta d'un front d'esquerres "no és una opció que sumi a l'hora d'enfrontar-nos a l'extrema dreta". Sobre la possible candidatura de Rufián per liderar aquest front, la direcció ERC la circumscriu a l'esfera personal del seu portaveu al Congrés. En qualsevol cas, aquestes fonts es mostren convençudes que Rufián serà el candidat del partit a les generals. "Sabem com fer que Rufián, que és un actiu polític immens a Catalunya i a Espanya, se senti còmode liderant la candidatura d'Esquerra", sentencien aquestes veus, segons Ferran Espada.