ERC i Comuns salven Illa de la reprovació, però apugen la crítica contra el Govern en un debat de política general marcat per l'habitatge
Amb l'abstenció dels Comuns, el Parlament tomba la proposta d'impulsar compres conjuntes d'habitatges entre el Govern i ciutadans, però l'executiu referma que la pensa tirar endavant igualment
La cambra també reclama l'aplicació "total i immediata" de l'amnistia i en el novè aniversari de l'1-O defensa impulsar una "gran entesa de país" per resoldre el conflicte polític i "avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya

El Parlament ha tancat aquest dijous a la tarda un debat de política general (DPG) marcat per l'habitatge, pel to extremadament crispat de les dues formacions d'extrema dreta (Vox i Aliança Catalana) i perquè tant ERC com els Comuns han confirmat que apugen el nivell de crítica cap al Govern. No es pot obviar que estem a pocs mesos de l'inici d'un nou cicle electoral. Això sí, sense trencar-hi i mantenint una aliança parlamentària.
Una entesa que, per exemple, ha servit perquè no hagi prosperat la reprovació del president de la Generalitat, Salvador Illa, proposada per Junts. La iniciativa ha rebut els vots favorables de PP, la CUP i Aliança, mentre que PSC i els dos socis parlamentaris l'han refusat. En canvi, sí que s'ha aprovat una altra proposta per recordar les peticions de cessament de les conselleres Sílvia Paneque (Territori), Esther Niubó (Educació) i Núria Parlon (Interior). Unes àrees que concentren bona part de les crítiques a la gestió del Govern, que també han fet seves Esquerra i Comuns.
Ara bé, si per alguna matèria es recordarà amb el pas del temps el DPG català del 2026 serà per l'habitatge. En uns dies marcats per les noves mobilitzacions del moviment en defensa del dret a una casa i pel debat al voltant dels dos nous decrets estatals d'habitatge, Illa ha vist com la cambra li tombava la proposta d'impulsar la compra conjunta de pisos entre el Govern i ciutadans majors de 40 anys amb problemes per accedir a una hipoteca.
La iniciativa només ha rebut el suport de PSC i ERC, mentre que els Comuns s'han abstingut i Junts, PP, Vox, la CUP i Aliança hi han votat en contra. Els Comuns no refusen la iniciativa, però la veuen insuficient i l'abstenció respon a la voluntat de donar un toc d'atenció al Govern perquè compleixi acords pendents en habitatge, com ara la creació de la Unitat Antidesnonaments, pactada des del setembre de l'any passat.
Amb tot, la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha dit que "no és la primera vegada" que la cambra tomba una mesura proposada pel Govern al DPG i ha subratllat que l'executiu l'impulsarà igualment. El programa té, d'entrada, un pressupost de 100 milions. "Tenim tota la legitimitat", ha reblat. En canvi, la cambra sí que ha donat el vistiplau a reclamar la creació d'un grup d'experts per a una reforma fiscal en habitatge en tres mesos -transaccional entre PSC i ERC-, tot i l'abstenció de Junts. ERC i Comuns, per exemple, defensen abaixar l'impost de transmissions patrimonials (ITP) a la compra del primer habitatge.
En les intervencions d'aquest dijous, els portaveus d'ERC i Comuns al Parlament, Ester Capella i David Cid, respectivament, s'han refermat en les crítiques a la gestió del Govern emeses ja durant el dimecres. Els republicans, que van parlar de falta d'ambició, han criticat les mesures del Govern en matèria de desnonaments i Capella ha assenyalat que els 25 milions que va prometre Illa per a un fons per comprar immobles i evitar l'expulsió dels residents "són una gota enmig de l'oceà".
Cid s'ha mostrat molt crític amb la gestió del Govern de la crisi de l'habitatge i s'ha referit a les dues persones que, en les darreres setmanes, s'han suïcidat abans de patir un desnonament, i ha assenyalat que és "un fracàs com a país". En aquesta línia, ha dit a l'executiu que "està fallant com a Govern" i els ha recriminat que estiguin trigant més d'un any i mig a activar la unitat antidesnonaments. "No estan fent la seva feina", ha sentenciat.
"Entesa de país" per resoldre el conflicte polític
D'altra banda, el Parlament ha exigit l'aplicació "total i immediata" de la Llei d'amnistia i ha condemnat "l'actitud de bloqueig antidemocràtica dels tribunals que neguen o dilaten la seva aplicació". Ho ha fet en aprovar una proposta de resolució d'ERC amb l'única oposició de PPC i Vox. La setmana vinent el Tribunal Constitucional pot aplanar enormement el camí final de l'amnistia si el seu president, Cándido Conde-Pumpido, emet una sentència clara i contundent al recurs d'empara de l'exconsellera Dolors Bassa que exigeixi aplicar-la a la malversació. Posteriorment, en qualsevol cas, haurà d'actuar el Tribunal Suprem.
En el novè aniversari del referèndum de l'1-O, la cambra també ha avalat una iniciativa dels republicans que constata la necessitat d'impulsar una "gran entesa de país" per resoldre el conflicte polític i "avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya". La proposta va en la línia de la convenció nacional que van acordar ERC i el PSC en el pacte d'investidura i que no s'ha activat, i ha comptat amb el suport de tots els grups menys PP i Vox i l'abstenció d'Aliança.
El text defensa que aquesta entesa "interpel·li el conjunt de la societat catalana", amb la participació de forces polítiques, agents socials i societat civil que es regeixi en els principis irrenunciables del diàleg democràtic i presenti les seves propostes i conclusions en el termini d'un any des de la seva constitució.



Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.