15 anys de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: un exercici de "federalisme municipal" per servir a la ciutadania

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha commemorat els seus 15 anys aquest divendres al Parlament de Catalunya, en un acte amb representants de les principals institucions catalanes i figures clau de l'ens metropolità.  

L'òrgan metropolità abasta a una població de 3,4 milions de persones, on es produeix el 55,7% del PIB de Catalunya, i té un pressupost de gairebé 3.000 milions. És doncs, la tercera administració pública catalana amb més recursos, només per darrere de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona. La seva creació, al 2011, va fer possible que avui l'ens coordini serveis comuns entre Barcelona i 35 municipis, amb competències en mobilitat, gestió dels residus, cicle de l'aigua, urbanisme o habitatge.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha iniciat l'acte, i l'han conclòs el president de Catalunya, Salvador Illa i el president del Parlament, Josep Rull. Tots tres han destacat positivament el consens i generositat entre diversos actors i partits polítics que va permetre crear un ens que actua al servei de la ciutadania. "És una lliçó pel present", ha assegurat Salvador Illa, en un moment "de societats polaritzades". 

Relacionat amb aquest tema

Parcs, biblioteques o piscines públiques: la xarxa de refugis climàtics de l'àrea metropolitana de Barcelona creix un 31%

Judit Castaño

Josep Rull ha agraït que l'acte commemoratiu s'hagi convocat al Parlament de Catalunya, perquè evidencia que la creació metropolitana significa també una "agenda modernitzadora per a tot el país".

Collboni ha assegurat que l'Àrea Metropolitana compta avui amb "dos grans reptes". Per una banda, l'articulació de la "Barcelona real", que considera que són els cinc milions d'habitants inclosos a la segona corona, que demanen "cooperació i desenvolupament compartit amb l'Àrea Metropolitana". Per altra, el creixement de la zona Besòs, que conté 800 hectàrees d'espai econòmic en el conjunt de polígons industrials, i que supera en espai a la Zona Franca. Precisament, l'alcalde ha anunciat que el congrés mundial de l'arquitectura farà l'acte central a les 3 xemeneies de Sant adrià, "com a símbol d'aquesta Barcelona que creix i es projecta al món". 

L'Àrea Metropolitana de Barcelona és un exercici de "federalisme municipal", ha assegurat Salvador Illa. El president ha destacat que tenir una governança en aquesta dimensió serveix per ser "eficients" en matèria de mobilitat, gestió de l'aigua o recollida de la brossa. "El mateix [federalisme] hem de fer avui a Europa", adaptat a una altra dimensió, ha assegurat el president de la Generalitat.

Alguns dels serveis més utilitzats i coneguts de l'AMB són el transport públic metropolità, –metro, bus i tram–. Però l'AMB també és responsable de la gestió de les platges, de promoure l'habitatge assequible o de coordinar les Zones de Baixes Emissions de les rondes. Així com també de projectes per adaptar el territori al canvi climàtic o per millorar la cohesió entre municipis amb realitats socials i econòmiques diverses, o de la gestió de projectes europeus.

Relacionat amb aquest tema

Vuit platges tranquil·les a prop de Barcelona per iniciar la temporada de bany

Judit Castaño

Salvador Illa ha conclòs el discurs destacant algunes de les fites recents de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, com acollir el major centre de computació quàntica del sud d'Europa, l'Oxford Quantum Circuits (OQC), fruït de la "col·laboració de moltes administracions" o el "Tour de França". I ha apel·lat a que aquest exemple serveixi per a d'"altres llocs, del país, com ja està fent Tarragona". 

El complicat camí de l'Àrea Metropolitana

Algunes de les figures clau de la creació de l'ens han relatat el complicat camí en la creació de l'espai metropolità, i tots ells n'han valorat la funció que avui dóna a la ciutadania. L'exdiputada i relatora de la Llei, Anna Simó, el primer president de l'AMB i exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, l'expresident durant l'aprovació de la llei a la Generalitat, José Montilla, i el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, han oficiat el debat sobre l'àrea metropolitana. 

Relacionat amb aquest tema

Una dècada i 2.000 milions per redefinir la gestió de residus a Catalunya: el pla amb què el Govern vol assolir el 65% de reciclatge

Judit Castaño

"Hi va haver un acte de generositat molt gran", ha ressaltat Xavier Trias, quan el PSC va permetre que l'AMB fos presidida per l'alcalde de Barcelona, en un moment on l'Àrea Metropolitana tenia majoria socialista. La llei "havia de tenir mirada llarga", ha destacat Montilla, que també ha valorat la participació de totes les participacions polítiques del món local, que va comportar "cessions". 

"Hi havia pors de que existís un gran contrapoder", assegura Anna Simó, ponent de la llei, però es va treballar amb la idea de que "reforçar les potencialitats de tots els municipis que en formessin part". "Institucionalitzavem un govern que tirava endavant totes les polítiques mediambientals i del transport", valora l'aleshores expresident de la Mancomunitat de Municipis, Jordi Hereu. I es va fer al 2011, "en un moment de crisi econòmica", recorda.