Per què són 438 els activistes independentistes que es beneficiaran de l'amnistia, segons Alerta Solidària?

Els activistes i manifestants independentistes que es veurien beneficiats per l’amnistia serien 438, més enllà de polítics, càrrecs de confiança i funcionaris. És el càlcul que n’ha fet Alerta Solidària, molt superior a les 309 persones que havia apuntat el PSOE. “És una xifra més alta però és curta pel volum de repressió que hem patit aquests anys”, critica en conversa amb Públic el portaveu de l'organització, Martí Majoral.

La llei d'amnistia està iniciant el seu camí parlamentari. Tot just la setmana passada el PSOE la va registrar al Congrés com a resultat de les negociacions amb ERC i Junts per investir Pedro Sánchez. La dura oposició de la dreta i la ultradreta, manifestant-se des de fa més de 15 dies seguits a Madrid, i també de la cúpula judicial, no fa preveure'n una implementació plàcida.

Hi ha hagut diversos balls de xifres sobre quantes persones entrarien dins el paraigües d'aquest 'perdó' institucional. Al setembre, Òmnium xifrava en 1.432 les persones represaliades que s'hi haurien d'acollir, sense conèixer encara el redactat de la llei. No es concretaria fins setmanes més tard, arran de la finalització de les converses del PSOE amb ERC i Junts per la investidura de Sánchez.

D'altra banda, el PSOE va apuntar que serien 309 els independentistes que es podrien acollir a l'amnistia, sense més concreció, juntament amb 70 policies. Una xifra que de cap manera encaixa ni amb la d'Òmnium ni amb la què ara apunta Alerta Solidària, a la qual cal sumar-hi desenes de polítics, càrrecs de confiança i funcionaris, entre d'altres.

I és que el càlcul d'Alerta Solidària només fa referència a activistes i manifestants investigats o ja condemnats penalment per protestes vinculades a l’11-S i l’1-O, i també aquells que van participar en manifestacions antifeixistes o en contra de diverses visites del rei. “La xifra del PSOE era interessada, per intentar minimitzar l’impacte de la possible amnistia de cara a un públic propi”, diu Majoral.

És una xifra més alta [que la del PSOE] però és curta pel volum de repressió que hem patit aquests anysMartí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària

El càlcul no inclou altres lluites que també han patit l’espiral repressiva del Procés, com la lluita per l’habitatge, feminista o ecologista, segons l'organització. “Encara que semblin lluites desvinculades, en el context social marcat pel Procés s’han vist afectades”, apunta Majoral.

Un exemple n'és la derogació de diverses lleis catalanes per part del Tribunal Constitucional, especialment relacionades amb el dret a l'habitatge, que després s'han vist contestades al carrer. Tampoc hi entrarien els represaliats en el marc de les protestes contra l’empresonament de Pablo Hásel.Un total de 1.133 persones

Per fer el càlcul, Alerta Solidària parteix de les 1.133 persones que han estat encausades o condemnades per participar en protestes independentistes entre el 2012 i el 2023, l'àmbit temporal que cobreix la llei. D’aquestes 1.133, prop de la meitat han vist arxivades les seves causes. De les que no, 132 han estat absoltes.

Les que resten són les 438 sobre qui s’aplicaria l’amnistia, ja fos en causes encara en investigació, a l'espera de judici o sentència, o que han acabat en condemna (138). Malgrat això, Majoral recorda que “no hi ha cap activista per causes independentistes a la presó”, mentre que sí que són desenes els que han hagut d’abonar multes que la llei especifica que no es retornaran.Més "ambigüitat" pels activistes que pels polítics

Alerta Solidària lamenta l’”ambigüitat” amb què està escrita una llei que en última instància seran els jutges qui hauran de decidir qui s’hi acull i qui no. “Els actes que entren en l’amnistia es determinen amb bastanta precisió quan afecten els polítics, fins i tot casos molt concrets que troben la formulació jurídica per incloure’ls, però quan arriba el torn dels manifestants és un simple paràgraf que obvia les diverses casuístiques”, afirma el portaveu.

D’aquesta manera, Majoral sosté que és una llei “pensada per ells” que es limita a incloure en “un calaix de sastre” a tota la resta. “Dona peu a què el jutge s’agafi a aquestes ambigüitats”.