Una nova etapa per a l'atenció a les persones a Catalunya

La recent aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària marcarà un abans i un després en la cura de les persones més fràgils. Es tracta d’una llei pionera, sense precedents a Espanya i amb pocs referents a escala europea, concebuda per afrontar de manera integrada els grans reptes que defineixen el present i el futur immediat: l’envelliment de la població, la cronicitat i la dependència.

L’objectiu central de la nova agència és clar: acompanyar les persones al llarg de totes les etapes de la vida, oferint respostes que combinin, de manera coherent i fluida, les dimensions socials i les sanitàries. Aquesta mirada global no només vol millorar la qualitat de vida de les persones, sinó també obtenir millors resultats en salut i benestar, fugint de la fragmentació que ha caracteritzat fins ara el sistema.

Darrere aquest projecte hi ha anys de treball i dedicació. Professionals de la salut, dels serveis socials, entitats, tècnics municipals i experts d’arreu, han sembrat les bases de l’atenció integrada a través de proves pilot, congressos, recerca i experiències comunitàries. Sense aquesta vocació transformadora la llei no seria avui una realitat.

La Generalitat, les diputacions i els ajuntaments fa temps que treballen plegats per impulsar una cultura de cooperació entre drets socials i salut. Aquest esforç sostingut ha permès arribar a un consens institucional i polític ampli, que es materialitzarà en la creació de l’agència en els propers dotze mesos. El món local hi tindrà un paper rellevant, assumint la vicepresidència segona i garantint que la proximitat amb la ciutadania es tradueixi en un pes decisiu en la presa de decisions.

Aquest canvi és necessari perquè és el que funciona millor per atendre a les persones. Avui, una persona fràgil pot arribar a interactuar fins a 20 serveis diferents en un sol any. Aquesta constel·lació de professionals, formularis, procediments i llenguatges sovint genera confusió, desorientació i burocràcia excessiva. Per a qui està vivint un moment vital delicat, aquesta complexitat pot esdevenir desesperant.

La integració pretén capgirar aquesta situació: que sigui el sistema qui es coordini internament, i no la persona qui hagi de fer de pont entre serveis. Coordinació prèvia, un sol referent, un sol pla d’atenció i una mirada compartida entre salut i serveis socials (també amb altres àmbits com educació o habitatge).

Així la norma es fonamenta en tres pilars clau: proximitat, proactivitat i universalitat.

Proximitat: l’agència vol situar la persona al centre. Això implica respectar les seves preferències (viure a casa o a una residència, optar per un tractament o un altre), simplificar tràmits, reduir burocràcia i reforçar l’atenció domiciliària i comunitària, sempre que sigui possible. La llar, amb la història personal i l’entorn, és sovint el millor lloc on estar.

Proactivitat: compartir dades entre serveis —amb les garanties adequades— permetrà identificar riscos abans que es manifestin i evitar patiment innecessari. La innovació, la recerca i els models predictius seran eines clau per millorar la qualitat de l’atenció. El sistema es defineix, així, pels resultats en salut i benestar, i no pel nombre de procediments que es fan.

Universalitat: la nova Agència neix per atendre tothom qui la necessiti. S’estima que un milió de persones a Catalunya —persones amb cronicitat o dependència— en seran les principals beneficiàries. Però qualsevol persona pot necessitar aquest acompanyament al llarg de la vida. L’atenció integrada serà un dret, independentment de la situació econòmica de cadascú, i es prioritzarà la participació d’entitats sense ànim de lucre quan s’opti per fórmules de gestió indirecta.

Relacionat amb aquest tema

"Catalunya posa en marxa un pla per garantir un envelliment digne i actiu amb més equipaments"

Públic

La llei també vol millorar les condicions laborals dels professionals, reconeixent el seu paper fonamental. L’horitzó de l’harmonització salarial entre els sistemes social i sanitari és una fita necessària per garantir un servei de qualitat.

L’atenció fragmentada no només és menys humana: és menys eficient. Genera més medicalització, més ingressos hospitalaris, més visites a l’atenció primària i més institucionalització en residències. Un model integrat redueix aquestes situacions i dona respostes més ajustades i de més qualitat.

Davant els discursos que qüestionen aquests avenços, les dades són clares: no avançar equivaldria a ignorar les necessitats reals d’una societat que és avui una de les més envellides del món. El risc, avui, seria no fer res.

La creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària representa un exercici de bona política: visió de futur, acord i esperança. És l’inici d’una nova etapa en la història de l’atenció a les persones a Catalunya, una etapa que vol donar respostes més properes, més humanes i més efectives.