amb la col·laboració de la generalitat de catalunya
"Catalunya posa en marxa un pla per garantir un envelliment digne i actiu amb més equipaments"
Entrevista a a Raúl Moreno, secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, sobre els reptes i línies d'actuació per a l'envelliment actiu
Barcelona--Actualitzat a
La Generalitat de Catalunya afronta un gir estructural amb la creació de la nova Direcció General de Gent Gran, adscrita al Departament de Drets Socials i Inclusió, que neix com a resposta a l'envelliment demogràfic i a la necessitat de garantir drets i serveis adaptats per al col·lectiu de persones de més de 65 anys.
Segons el secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Raúl Moreno, el desafiament és doble: d'una banda, reforçar l'atenció domiciliària i la cartera de serveis per a aquelles persones grans que es troben en bon estat de salut i volen continuar amb el seu projecte de vida; i, de l'altra, assegurar la cobertura adequada de places residencials per a les persones grans que requereixen un grau de dependència important. Aquesta distinció és clau en la intervenció política: envellir a casa versus l'atenció institucionalitzada.
En aquest context, el Govern de Catalunya també ha fixat objectius concretes: la construcció de vuit noves residències públiques durant la legislatura i l'objectiu de 6.000 places de residència pública al conjunt del territori. Tal com assenyala Moreno, ja s'han posat en marxa 2.000 d'aquestes places en el primer any de govern.
Finalment, raons de caràcter estructural han motivat la nova arquitectura administrativa: la creació de la Direcció General de Gent Gran respon a la necessitat de coordinar tots els recursos —inclosa la futura llei de la gent gran que està en tramitació— i donar visibilitat a un col·lectiu que ocuparà gairebé un 24 % de la població properament.
Quines línies d'actuació està impulsant el Govern per promoure l'envelliment actiu i l'autonomia?
El primer gran repte és adaptar-nos a una realitat demogràfica que creix molt ràpidament. En els propers anys, una quarta part de la població catalana tindrà més de 65 anys, i això ens obliga a repensar tot el sistema de cures i d'atenció. Volem garantir que les persones grans puguin envellir a casa seva, de manera segura i amb suport, abans de ser institucionalitzades. Això passa per reforçar l'atenció domiciliària, millorar la coordinació entre salut i serveis socials i assegurar una xarxa de places residencials públiques per a les situacions de més dependència. També hem iniciat un estudi de planificació fins al 2030 per conèixer quines necessitats tindrem i com distribuir millor els recursos arreu del territori.
Com avança la transformació del model residencial cap a espais més humans i personalitzats?
Hem posat en marxa diverses mesures estructurals. D'una banda, la construcció de vuit noves residències públiques i l'ampliació de fins a 6.000 noves places durant aquesta legislatura, moltes en col·laboració amb ajuntaments i entitats socials. D'altra banda, hem creat l'Agència Social i Sanitària, que integra els departaments de Drets Socials i Salut per oferir una atenció més coordinada i propera. També treballem amb els municipis per combatre la soledat no desitjada, impulsar activitats de participació i crear espais de convivència i relació per a la gent gran. Finalment, el Govern està promovent models residencials innovadors com pisos amb serveis o cooperatives d'habitatge, inspirats en el model nòrdic, per oferir opcions més flexibles i adaptades a les noves generacions de persones grans.
En els darrers anys s'ha apostat per transformar el model residencial cap a espais més humans i personalitzats. Com avança aquesta transformació i quina és la visió de futur?
El canvi és profund. Volem deixar enrere el model tradicional de residència i avançar cap a unitats de convivència més petites, on cada persona mantingui la seva intimitat i autonomia. Ja no parlem d'habitacions triples ni d'espais tancats, sinó de entorns oberts, accessibles i adaptables. A més, estem incorporant la tecnologia com a eina de suport, tant a les residències com a les llars, per millorar la seguretat i prevenir situacions d'aïllament. Parlem d'una "assistència 2.0" que aprofita sensors, teleassistència avançada i aplicacions de seguiment. També fomentem que les residències siguin centres oberts al barri, amb activitats culturals i serveis compartits per a tota la comunitat. És una manera de trencar l'aïllament i fer que la vellesa sigui part activa de la vida social.
Com imagina la Catalunya del futur en relació amb la gent gran?
Volem una Catalunya inclusiva, on la gent gran sigui protagonista i no només destinatària de polítiques socials. Les persones grans d'avui i del futur són actives, participatives i amb ganes de continuar aportant al país. El nostre objectiu és que puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb tranquil·litat i confiança, sabent que darrere hi ha una administració que els acompanya amb recursos, serveis i respecte.