El moviment per l'habitatge celebra el seu segon congrés amb la proposta de confederar-se
La trobada tindrà lloc aquest cap de setmana a Granollers, per debatre sobre la creació d'una organització conjunta i afrontar de manera cohesionada els problemes residencials arreu de Catalunya
Barcelona--Actualitzat a
La dificultat per accedir a un habitatge digne ja és la principal preocupació dels catalans, per sobre de la insatisfacció política i la inseguretat ciutadana. Així ho va constatar el darrer Baròmetre del CEO, amb dades recollides el mes previ a la gran manifestació que exigia una rebaixa dels lloguers. L'habitatge s'ha convertit en un greu problema arran de les noves formes d'especulació, però, alhora, les entitats que el defensen també s'han enfortit. Cinc anys després del primer Congrés d'Habitatge de Catalunya, celebrat el novembre de 2019, el moviment es reorganitza per dur a terme una segona trobada, prevista per aquest cap de setmana al centre cultural Roca Umbert de Granollers.
Segons la portaveu del segon congrés, Marta Espriu, es tracta d'un "espai de trobada" per a tot el sindicalisme de l'habitatge de Catalunya. "La gent del moviment ens trobem en desnonaments, ens coneixem, i es va coure la necessitat de reunir-nos de nou per abordar qüestions que havien quedat obertes en el primer congrés", assevera. A la cita hi participaran un total de 65 organitzacions, sindicats, plataformes i col·lectius.
La tardor del 2022 es va convocar la primera reunió per impulsar la segona trobada, que, després de molta feina, es farà realitat aquesta setmana. Ara bé, per què ha tardat tant en concretar-se?
"Per al grup motor era essencial no només interpel·lar tot el moviment perquè participés en la reunió, sinó incloure'l en el procés previ, que també ha estat molt important. Volíem arribar al congrés amb la proposta de crear una organització conjunta de caràcter confederal i, per això, es van fer tota una sèrie de debats territorials, debats monogràfics, oberts a tothom, desplegats arreu de Catalunya", explica a Públic Espriu, que admet que ha estat un procés "llarguíssim".
Què planteja aquest segon congrés?
La necessitat de celebrar un segon congrés neix de la "sensació generalitzada" que el moviment té una "limitació organitzativa". "Les lògiques localistes amb què havíem treballat ja no acaben de funcionar perquè el conflicte de l'habitatge és una lluita de classes que s'està intensificant i que es viu cada cop de manera més crua", lamenta. Davant d’aquesta realitat, el sindicalisme arriba amb una proposta ambiciosa: crear una organització conjunta amb estructura confederal.
En el cas que s'aprovin les ponències, es caminarà cap aquest objectiu, es crearan comissions conjuntes i es pensarà de quina manera es pot organitzar el moviment arreu del territori. "Es tracta de posar la intel·ligència col·lectiva al servei de la lluita. Per exemple, una de les coses està sobre la taula és la possibilitat de treballar conflictes per propietats a tota Catalunya. No podem agrupar 400 casos de La Caixa si no tenim unes lògiques organitzatives formades", adverteix.
Es tracta de posar la intel·ligència col·lectiva al servei de la lluita per l'habitatge
Espriu assegura que una trentena de col·lectius està a favor de confederar el moviment, però admet que no tothom està comprant la proposta. El debat polític està servit: el moviment per l'habitatge hauria de ser un front de masses o un partit? Segons la portaveu, és una conversa que no s'ha resolt, però que precisament el congrés està per això, per definir com ha de ser l'eina "per fer caure el sistema capitalista" i com s’hauria de relacionar amb les entitats que no vulguin confederar-se.
En el comunicat que es va publicar el juny de 2024, el grup motor del segon congrés ja va manifestar que calia "construir una organització amb capacitat estratègica, que pugui ser un projecte de masses que interpel·li al conjunt de les classes populars, capaç de construir una força real, de fer-nos avançar en la lluita de classes i de disputar les bases polítiques i materials de l'ordre capitalista".
A banda d'aquest plantejament que vertebrarà el programa, també s'obrirà una finestra per parlar de les relacions amb el sindicalisme laboral i amb les estructures populars, és a dir, amb les escoletes, els centres socials, etc. A la trobada també hi participaran col·lectius d'habitatge de tot l'Estat espanyol per compartir les seves experiències, així com un grup de docents que defensaran unes condicions residencials dignes per garantir que els infants tinguin un aprenentatge adequat.
Relacionat amb aquest tema
Per què unificar el moviment?
El moviment per l'habitatge es va organitzar de manera més formal aproximadament fa 15 anys, amb el naixement de les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAH), a conseqüència de les execucions hipotecàries posteriors a la crisi de 2008. Aquestes entitats van ser referents durant molt de temps, però a poc a poc van anar sorgint altres assembles i col·lectius que treballaven per garantir l'accés a un habitatge digne, ja fos a través de la propietat o del lloguer.
El congrés del 2019 es va celebrar en un moment en què un gran nombre de persones lluitaven pel mateix objectiu, però des de contextos molt diferents. Allà va sorgir la primera guspira de trobar-se, compartir sinèrgies i buscar eines compartides per fer front a la problemàtica creixent de manera cohesionada.
D'aquella primera trobada va aflorar, d'una banda, una campanya unitària anomenada "Guerra Cerberus", que volia combatre tots els casos del fons voltor Cerberus, que aleshores tenia molta presència a Barcelona. Malauradament, aquesta proposta no es va poder desenvolupar com estava previst perquè va esclatar la pandèmia de la Covid. "La campanya no va funcionar com estava plantejada, però sí que hi va haver accions en alguns llocs, com per exemple l'ocupació de les oficines de Cerberus a l'avinguda Josep Tarradelles de Barcelona, al costat de l'estació de Sants", explica.
En el primer congrés va néixer una campanya contra el fons voltor Cerberus, que no es va desenvolupar del tot a causa de la pandèmia
D'altra banda, també van néixer dues comissions que "han perdurat gairebé fins ara". Es va desenvolupar una comissió de formadores, encarregada de pensar sobre què es volia formar el moviment i de preparar les formacions; i una comissió jurídica, que oferia un assessorament i un suport a les entitats i als veïns afectats.
Què ha canviat des de la primera trobada?
Si a l'inici de tot el moviment per l'habitatge mostrava múscul contra les execucions hipotecàries, el 2019, quan es va dur a terme el primer congrés, el focus ja s'estava traslladant als lloguers. Encara ara hi ha famílies desnonades perquè no poden pagar la hipoteca, però els fons d'inversió han atacat molt severament Catalunya en els darrers anys. Casa Orsola n'és un exemple paradigmàtic: l'intent de desallotjament d'un dels veïns per llogar el seu pis a preu de luxe per temporada ha despertat una mobilització ciutadana massiva.
Relacionat amb aquest tema
"Veiem com l'especulació ha crescut a Barcelona o a Girona, també amb l'aparició de plataformes com Airbnb, que fomenten els pisos turístics de manera completament descontrolada. Tot plegat s'ha anat fent gros i hi ha hagut una manca molt forta de legislació reguladora per l'habitatge", argumenta Espriu. De fet, segons un informe que va publicar la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) al desembre, hi ha un 31% d'habitatges "especulatius" a la capital catalana que contribueixen a augmentar els preus de venda de tot el mercat.
La portaveu destaca que, en els últims temps, "s'estan donant formes d'explotació de pisos cada vegades més innovadores", com els co-livings i el lloguer de temporada, que inflen els preus a xifres desorbitades. Si ens fixem en les dades de Barcelona, els lloguers s'han enfilat un 70% la darrera dècada, quatre vegades més que els sous. "Al principi de tot la lluita de classes es basava en un cap que explotava un treballador en situació de precarietat, però en algun moment els propietaris es van adonar que només explotant els pisos ja en tenien prou per enriquir-se", conclou.
La pressió social va aconseguir que s’aprovés la Llei catalana de l'Habitatge, que va ser congelada i posteriorment reemplaçada per una llei estatal el 2024. Aquesta establia un límit als lloguers en zones tensionades, permetent a cada comunitat autònoma decidir si l'aplicava i com ho feia. La mesura va aconseguir reduir els preus dels lloguers un 5% en els tres primers mesos després de l'aplicació en determinats punts de Catalunya, però els propietaris aviat van trobar noves maneres d’evitar el topall i triplicar els seus beneficis.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.