Les discriminacions pugen un 27% a Barcelona el 2024 i els discursos d'odi apareixen en una de cada quatre situacions

El 2024, Barcelona va registrar 1.102 situacions de discriminació, un augment del 27,4% respecte a l'any anterior, segons l'informe anual de l'Observatori de les Discriminacions, presentat aquest dilluns per la segona tinent d'alcaldia, Maria Eugènia Gay. El racisme ha continuat sent el principal motiu amb 314 casos, seguit per primer cop pel gènere, amb 280.

El discurs d'odi ha estat present en una de cada quatre situacions, afectant sobretot a col·lectius LGTBI i persones migrants. Les persones particulars, les empreses i l'administració pública han estat els principals agents discriminadors. L'informe ha denunciat la persistència de la infradenúncia, la falta de recursos i la necessitat de mesures contra l'odi, també en l'àmbit digital.

L'informe, elaborat per l'Observatori de les Discriminacions amb dades de l'Oficina per la No Discriminació (OND) i les entitats de la Taula SAVD, ha posat de manifest l'impacte creixent dels discursos d'odi, així com la persistència de motius estructurals com el racisme o la desigualtat de gènere.

Segons Maria Eugènia Gay, les xifres reflecteixen, d'una banda, "la persistència d'actituds estructurals que realment suposen discriminacions, però, per sobre de tot, posa de manifest com l'enfortiment dels circuits d'atenció, detecció i suport impulsat per l'Ajuntament i per les entitats que treballen en primera línia han aconseguit avançar cap a una ciutadania cada vegada més activa, més conscient dels seus drets i més disposada a trencar el silenci".

Més denúncies de dones  

Per segon any consecutiu, són les dones les que han comunicat més situacions de discriminació, amb 606; mentre que els homes n'han reportat 409 (i 59 corresponen a denúncies fetes per un grup o col·lectiu). Les entitats de la Taula SAVD han assenyalat que són les dones qui tenen més consciència de la denúncia i aquelles que decideixen comunicar i denunciar són dones de l'entorn de suport de la persona afectada en situacions de salut i edatisme (sobretot mares i filles). De fet, han estat majoritàriament dones les que han comunicat o denunciat altres situacions com la discriminació per motius de salut, llengua, edatisme, capacitisme, aporofòbia i religió.

Gay ha explicat que el racisme i la xenofòbia s'ha mantingut com el motiu principal per setè any consecutiu, amb 314 incidències; seguit de la discriminació per gènere, que, per primer cop s'ha situat en la segona plaça amb 280 casos. D'aquests darrers, un 71% han afectat dones. També s'ha comptabilitzat 74 situacions de violència masclista, principalment dins l'entorn familiar o proper.

"Hem entès que era també important que l'Observatori oferís una radiografia precisa dels perfils més afectats, entre els quals destaquen les dones migrades, les persones trans i racialitzades, la joventut d'origen divers i les persones amb discapacitat", ha explicat Gay que ha dit que aquests perfils mostren com les discriminacions "es multipliquen quan s'encreuen gènere, classe, origen, orientació, condició funcional". En aquesta línia, ha apuntat que aquesta mirada interseccional "permet afinar molt millor la resposta institucional".

L'informe també s'ha referit a noves formes de discriminació digital i per primera vegada s'han registrat 23 casos en xarxes socials. Un dels futurs objectius de l'Observatori és promoure la denúncia de les discriminacions a l'espai digital. Pel que fa a la discriminació lingüística, s'han detectat 192 casos, pràcticament tots per l'ús del català, especialment en àmbits sanitaris i comercials.