Més de la meitat de la població considera que entendre el català hauria de ser un requisit laboral

Més de la meitat dels residents a Catalunya (65%) consideren que entendre el català hauria de ser un requisit laboral indispensable per als treballadors. Un 41,8% consideren que caldria que parlar-lo fos un requisit, i un 23,6%, que el requisit fos escriure’l. Són algunes de les dades més destacades l'InformeCAT 2025, que elabora anualment la Plataforma per la Llengua Catalana i que al mateix temps recull que vuit de cada deu catalans opinen que la llengua és "bastant o molt important" per al progrés professional. 

Malgrat l’opinió generalitzada que saber català és important en l’àmbit laboral, hi ha una certa incoherència entre l’opinió pública i els fets. Una altra dada que posa en relleu la investigació és que l'ús del català ha retrocedit en els darrers anys, especialment entre els residents nascuts a l'estranger. D'aquests, el 8,6% parlen habitualment en català, mentre que el 72,9% ho fan en castellà. La mateixa enquesta indica que entre el 2018 i el 2023 la població que s'identificava com a bilingüe va augmentar 7,7 punts, mentre que la que s'identificava només amb el català es va reduir 6,3 punts.

La percepció d'emergència lingüística és alta entre la població catalana, amb un 62,4% que considera que la llengua i la cultura catalanes estan en perill. Però l'estudi també manifesta que gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya consideren que no han tingut prou oportunitats per aprendre català.

Els casos de discriminació s'han multiplicat per set

El 36,5% dels catalanoparlants afirmen, segons l'estudi, que no són atesos en català en els establiments comercials sovint o mai. El 69,6% diu que han hagut de parlar en castellà al metge en alguna ocasió. Entre el 2019 i el 2023, els casos de discriminació lingüística que han arribat a coneixement de Plataforma per la Llengua s'han multiplicat per set.

L'entitat explica el "retrocés" del català per les "transformacions demogràfiques" als territoris catalanoparlants les darreres dècades, que "expliquen en part" la reducció de les identificacions exclusives amb el català i els problemes creixents per accedir a determinats serveis en la llengua pròpia. També expliquen que el català "se senti menys en molts espais de la vida social".

Són "igualment importants", subratlla Plataforma, un ordenament jurídic "discriminatori" en matèria de llengua i les actituds lingüístiques dels catalanoparlants "de convergència cap al castellà".

L'informe també analitza el sector de la cultura i dels mitjans de comunicació. El cinema en català ha assolit rècords d'audiència, amb gairebé un milió d'espectadors el 2024, una dada que contrasta amb el fet que de les més de 300 pel·lícules estrenades aquell any a les Illes Balears, les que es van poder veure en català no arriba a la quinzena.

Relacionat amb aquest tema

Menys de la meitat dels metges de Catalunya parlen català amb els pacients

Judit Castaño

"Manca de compliment" del 25% de música en català 

Pel que fa a la música en català "continua sent minoritària" en les emissores de ràdio i televisió, malgrat que la producció de música en català ha augmentat. Segons els responsables de l'estudi, la "manca de compliment" de la quota del 25% de música en català ha suposat que la indústria hagi "deixat d'ingressar 200 milions d'euros".

En l'àmbit empresarial, el català és la llengua més utilitzada en l'atenció al públic entre les petites i mitjanes empreses de Catalunya. No obstant això, la disponibilitat lingüística en català ha baixat "significativament" en ciutats com Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona entre el 2015 i el 2022. Les grans cadenes de menjar ràpid com McDonald’s i Burger King han incorporat el català als seus webs i aplicacions, però altres empreses han eliminat l'opció en català.

Relacionat amb aquest tema

Més català als comerços, espais de lleure i metge: les 68 accions de l'Ajuntament per impulsar la llengua a Barcelona

Judit Castaño

En l'àmbit de l'educació, l'informe destaca que les sis universitats catalanes tenen estudis de màster impartits parcialment o totalment en català, només un 10% dels quals íntegrament en aquesta llengua.

Un altre espai on l'ús del català presenta dificultats és el judicial. Segons l'informe de Plataforma per la Llengua, la majoria de les resolucions judicials a Catalunya són en castellà. Amb tot, Plataforma també destaca que s'ha aprovat una llei que permet l'ús del català en tribunals amb jurisdicció a tot l'estat espanyol, encara que amb certes limitacions.

La tecnologia també té un paper important en la promoció del català. L’oferta de tecnologies lingüístiques en català ha augmentat un 16% des del 2020. Les xarxes socials són un altre espai on el català està present, on destaquen creadors de contingut valencians en català. A mitjan 2024, els cinc creadors de continguts valencians en català més seguits d'Instagram sumaven més de mig milió de seguidors.