Més català als comerços, espais de lleure i metge: les 68 accions de l'Ajuntament per impulsar la llengua a Barcelona

Promoure l'ús del català als comerços de Barcelona i centres educatius i sanitaris de la ciutat. Aquest és un dels objectius del pla que ha elaborat l'Ajuntament  amb un grup d'experts i i diferents entitats per revertir el retrocés de la llengua en els diversos àmbits de la capital catalana, especialment entre els més joves. És l'aportació municipal al Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la Generalitat a través de la Secretaria General de Política Lingüística. En total, s'han plantejat 68 accions concretes a desplegar en quatre anys. El pressupost global és de 24 milions.

"No es tracta d'imposar res sinó de promoure i convèncer que l'ús del català suma, que és positiu en qualsevol àmbit de la vida pública i privada de la ciutat", ha dit Jordi Martí, sisè tinent d'alcaldia i regidor de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l'Ajuntament de Barcelona, durant la presentació del pla aquest dimecres a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquest sentit, Martí ha comparat el pla amb una "pluja fina" que vol arribar a diferents àrees. 

A l'acte també ha assistit Marta Rovira, que ha coordinat l'elaboració del pla. La sociòloga ha apuntat que "l'ús de la llengua no va vinculat a la competència lingüística". En aquest sentit, ha remarcat que l'administració municipal ha plantejat "un nou model de política lingüística que afecta a totes les àrees de l'Ajuntament per aconseguir que les persones que parlen català, l'utilitzin".

68 accions 

Les 68 accions proposades per l'Ajuntament s'estructuren en 12 àmbits, entre els quals figuren els de la gestió interna de l'Ajuntament; la comunicació amb la ciutadania; l'atenció ciutadana; l'educació; els esports; l'economia; la cultura; l'àmbit el científic i universitari; la salut; la joventut i l'oci. Cada un d'aquests àmbits s'ha treballat de manera independent, amb propostes específiques. Per exemple, la creació del Dia de la Llengua a Barcelona, amb activitats festives i obertes a la ciutadania, o fomentar l'ús de la llengua als comerços de les ciutat en les principals interaccions, amb els lemes "Bon dia tingui" i "El comerç, km 0 de la llengua".

Rovira ha destacat l'ús del català als espais de lleure. "Calen mesures de foment del català a l'esport, l'activitat extraescolar majoritària entre els nens i nenes de Barcelona", ha assenyalat. En aquest sentit, s'ha impulsat una mesura per realitzar formació en pràctiques lingüístiques per a entrenadors d'esports i àrbitres que treballen amb infants i joves. El pla també recull accions per oferir suport lingüístic als mestres i monitors d'activitats de lleure.

En l'àmbit de l'educació també es recullen accions com convidar influencers que parlen en català als centres educatius de secundària, especialment en aquells barris i districtes on s'utilitza menys el català; o establir un sistema de padrinatge per als alumnes acabats d'arribar d'altres països i zones de l'Estat on el català no es parla. 

En l'àmbit dedicat a la ciència, el pla recull propostes d'accions com crear un premi a la contribució al llenguatge científic en català i col·laborar en el programa de benvinguda de la Generalitat per al personal mèdic que ve a treballar a Barcelona provinent de l'estranger. En aquest sentit, Rovira ha destacat que es tracta d'una "pauta de benvinguda", ja que "la meitat dels metges que es col·legien al Col·legi de Metges de Barcelona són de fora de l'Estat".

Per tot plegat, es contempla la creació de l'Oficina de la llengua catalana, ubicada a la Casa de les Lletres del Poblenou, com espai de referència de la llengua a Barcelona i "agent dinamitzador", ha apuntat Martí. Abans d'entrar en vigor, el pla ha de ser sotmès a aprovació en el ple municipal i compta amb el suport d'ERC i Junts, que han acudit a la presentació, a diferència del PSC.