L’Economia Social i Solidària impulsa un fons cooperatiu de suport a iniciatives que donen resposta a l'emergència sanitària

Amb l’objectiu de donar suport econòmic a iniciatives que estan aportant solucions directes a l’emergència sanitària i la voluntat d’impulsar una sortida social a la ja evident crisi econòmica, diverses entitats de l’Economia Social i Solidaria de Catalunya (ESS) han decidit activar un fons cooperatiu per l’emergència social i sanitària. En la primera fase, el fons vol recaptar 60.000 euros, la meitat dels quals els posa a fons perdut la Federació de Cooperatives de Treball, mentre que la resta es vol recaptar amb donacions individuals a través de la plataforma de crowfunding Goteo.

L’eina, que òbviament s’ha gestat les darreres setmanes, d’entrada donarà suport a 26 iniciatives que d’una manera o altra s’han implicat en donar resposta a l’emergència sanitària per la Covid-19 i que necessiten recursos per garantir-se la sostenibilitat. Es reparteixen en cinc àmbits: alimentació, bàsicament agroecologia; tèxtil, destinat al material sociosanitari; cures; construcció, concretament per fer reparacions domèstiques urgents; i tecnologia, qüestions com impressió digital, desenvolupament i programació.

Entre les iniciatives concretes, s’hi troben el TopManta, al qual s’hi pretén destinar 3.500 euros després que el Sindicat de Venedors Ambulants hagi reorientat el seu taller de costures per fabricar mascaretes i bates per equipaments sanitaris; o la cooperativa de riders Mensakas, que transporta aliments al domicili de famílies vulnerables i equips de protecció individual (EPI) a diverses entitats. Altres casos són els de Mujeres Palante, el càtering cooperatiu de dones d’origen migrant; el Sindillar, el sindicat de dones treballadores de la Llar, on s’aportaran 2.000 euros destinats a la caixa de resistència per a les que han perdut la feina; o Mia’s Disseny, un projecte de la Garrotxa de costura i repartiment de mascaretes i bates en xarxa amb la comunitat.

Una eina dins d'un "pla de xoc dirigit a les persones i el teixit productiu"

"La proposa va sorgir del Teler Cooperatiu de Sabadell, que la van fer arribar a diferents entitats de l’ESS i ens comencem a posar en marxa fa dues o tres setmanes. Hi ha moltes iniciatives comunitàries practicant el suport mutu i fent coses, i a la vegada veiem que hi ha projectes que requereixen de fons per garantir-se la continuïtat", explica Ivan Miró, un dels portaveus del Fons cooperatiu per l’emergència social i sanitària -l’altre és Maritza Buitrago, de la Fundació Coop57-. Miró, que és membre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, afegeix que quan van obrir la convocatòria van rebre peticions de 80 iniciatives i que van optar per prioritzar sectors implicats en determinats sectors estratègics.

"Volem visibilitzar que l’ESS està donant resposta a la situació, però també reivindicar canvis en el model econòmic"

Si la primera fase del fons es cobreix ràpid -en poques hores ja s’apropa als 10.000 euros recaptats, és a dir, un terç de l’objectiu inicial-, la idea és obrir-ne una segona "més gran i indeterminada en el temps, per tornar obrir la convocatòria i arribar a projectes més grans". "Volem visibilitzar que l’ESS està donant resposta a la situació i està implementant una sèrie de mesures que són complementàries", comenta Miró. El fons n’és una, però n’hi ha d’altres, com ara la línia de finançament de 2 milions d’euros destinada al cooperativisme català que ha obert Coop57, en col·laboració amb la Fundació Seira. 

"Volem fer visible l’autoorganització, però també reivindicar canvis en el model econòmic a nivell general, per anar cap a una nova economia transformadora, de suport a un pla de xoc social i que també hi hagi un pla de xoc específic per a l’ESS", afegeix. Miró, un dels grans experts en ESS de Catalunya, conclou que el fons és "una eina més d’un pla general de xoc social i econòmic dirigit a les persones i al teixit productiu".

Apostar per una economia de proximitat

La intensa crisi econòmica que ha desencadenat la pandèmia de coronavirus pot ser una oportunitat per tornar a una economia més local? Per a Miró es pot parlar de "bifurcació", perquè poden passar moltes coses, "des que l’Estat es recentralitzi, a què el model de capitalisme de plataforma arribi a tots els sectors productius i destrueixi el petit comerç. Però també hi ha una tercera opció, que seria que el sector públic i l’ESS facin una aliança per poder relocalitzar i s’aposti per economia de proximitat".

En qualsevol cas, reconeix que el punt de partida per a l’ESS és millor que una dècada enrere, ja que s’ha enfortit i ha guanyat múscul i també capacitat d’incidència política, amb l’aposta pel sector que també han fet administracions com la Generalitat -que està implicada en els Ateneus cooperatius- o l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres. "Hem de veure si tota la feina d’aquests anys serveix també perquè la Generalitat i els ajuntaments tenen capacitat per impulsar un gir productiu", conclou.

A banda de la Fundació Coop57 -i de la pròpia Coop57- i Coòpolis, el fons també l’impulsen la Fundació Goteo, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la Fundació Roca Galès, la Xarxa d’Economia Solidària, Fiare Banca Ètica o Opcions de Consum Responsable, entre d’altres.