L'auge de la creació de contingut en català, clau per frenar el retrocés de la llengua entre els joves

Des del naixement d'Internet i dels blogs, passant per YouTube, Twitch i els pòdcasts, fins a les xarxes socials de consum més ràpid, com Instagram i TikTok, han existit usuaris que han decidit crear contingut en català. En un inici de manera recreativa i, amb el pas dels anys, professionalitzant-se i monetitzant ―encara que no de forma tan rendible com en altres idiomes― les seves publicacions. Però si una cosa és evident és que l'ecosistema de creadors digitals en català és cada vegada més ampli, un fet que pot ser clau per aturar el retrocés que viu la llengua, especialment entre els joves. Analitzem quina és l'aposta institucional i quines iniciatives privades estan en marxa actualment i a quins reptes econòmics i limitacions s'enfronten els creadors.

"La societat catalana és inquieta: cada vegada que passa alguna cosa nova al món, som ràpids i proactius en entrar-hi. A més, ens agrada tenir-hi presència. Quan apareix una nova xarxa, un nou format o model, hi som", assegura a Públic el director de La Catosfera, Joan Camp. La Catosfera és actualment el punt de trobada anual "de la Internet catalana" per reflexionar al voltant de la comunicació digital i les novetats tecnològiques. Enguany, es va celebrar del 16 al 18 d'octubre.

La llavor d'aquest cicle, però, és la comunitat de bloguers que van començar a crear i interactuar en la blogosfera catalana a principis dels 2000. Aquell món sembla que hagi quedat molt enrere, i és que la tecnologia ha avançat a un ritme frenètic en pocs anys i el terreny on es mou principalment avui la ciutadania són les xarxes socials.

Relacionat amb aquest tema

"La 2Cat vol ser un reflex d'una Catalunya real en què hi ha moltes coses diferents"

Ona Falcó

Les dades constaten l'auge de creadors en català

Fins fa relativament poc, no existia massa control sobre el nombre de creadors, publicacions o visualitzacions que acumulaven els creadors digitals en català. Al maig, però, va néixer llista.cat, la plataforma que "classifica" i "dona visibilitat" als creadors que fan servir "majoritàriament" la llengua catalana en els seus continguts. Gràcies a la seva feina, cada mes podem comprovar com han variat les xifres i quin és l'estat de salut de l'ecosistema digital.

Durant aquest setembre, un total de 1.142 creadors de contingut en català van sumar fins a 150 milions de reproduccions a Instagram, TikTok i YouTube. Una xifra que representa un increment del 39,97% en comparació amb el setembre de 2024. I pel que fa a les publicacions, en el mateix mes se'n van difondre al voltant de 12.100, un 36,88% més respecte a l'any passat. Són dades significatives que demostren el que ja es percep a Internet: la creació de contingut en català està en auge i cada vegada més catalanoparlants ―sobretot, joves― opten per la seva llengua materna, en lloc de triar el castellà i el seu potencial d'audiència més gran.

"Hem creat un ecosistema que molts altres països amb llengües plenament normalitzades envejarien. Per exemple, en danès o holandès, que són llengües oficials als seus estats i a la Unió Europea, hi ha relativament pocs creadors. Bona part del contingut es fa directament en anglès. En canvi, la gran batalla amb el castellà que hi ha a Catalunya ha fet que es generi una quantitat bestial de contingut en català, sobretot si ho mirem des d'una òptica internacional", argumenta Camp.

Alguns dels creadors de contingut en català més coneguts són Juliana Canet (134.000 seguidors a Instagram), Cèlia Espanya (84,5 mil), Berta Aroca (68,5 mil), Laura Grau (50,7 mil) o la Mireia Morales i la Blanca Roca, les dues integrants de SOS Català (93,2 mil).

Relacionat amb aquest tema

"Em sembla contradictori defensar el català com una eina de cohesió amb un discurs coercitiu"

Ona Falcó

Més suport institucional

L'auge de la creació en català no és cap casualitat, sinó que té diversos motius. Evidentment, hi ha usuaris que ho fan per naturalitat o per convicció pròpia, però el suport econòmic de les institucions públiques i el sorgiment d'iniciatives privades han jugat un paper rellevant. La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Política Lingüística, va posar en marxa les Beques Propulsió l'any 2024, amb l'objectiu de fomentar la creació de contingut en català, aranès i occità. En la convocatòria d'enguany, un total de 40 creadors es beneficiaran de les ajudes per a impulsar la seva "professionalització" i tenir més "estabilitat creativa".

Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar a l'octubre el naixement de la Casa de la Creació Digital, un equipament públic que oferirà serveis als creadors en català en vies de consolidació, però també per detectar i incubar nou talent. La iniciativa, que té un pressupost previst de tres milions per als pròxims dos anys, sorgeix de l'acord de pressupostos municipals amb el grup d'ERC. El projecte comptarà amb la participació de 3Cat, Betevé, Accent Obert i Barcelona Activa, i estarà liderat per la comissionada de l'Ús Social del Català a l'Ajuntament, Marta Salicrú. 

Relacionat amb aquest tema

Rècord de queixes per discriminació lingüística: gairebé 3.000 casos l'any passat, un 25% més que el 2023

Judit Castaño

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han posat en marxa diverses iniciatives per potenciar la creació digital en català

Segons va explicar Salicrú en una entrevista amb Públic, l'objectiu del projecte és "enfortir", "donar suport" i "cuidar" l'ecosistema de creadors de contingut en català. "Les dades negatives sobre l'ús social van en paral·lel amb dades altíssimes de persones que coneixen la llengua. Hem d'incidir en el català que s'aprèn a l'escola, però la llengua també s'ha de fer servir al pati, a la discoteca, al carrer i a les xarxes", va assegurar.

I és cert, perquè si no es prenen mesures, el català només farà que retrocedir fora de les aules i dels contextos familiars o institucionals. Segons la darrera enquesta d'usos lingüístics ―publicada aquest febrer amb dades del 2023―, Catalunya suma uns 117.000 parlants freqüents de català arran del creixement demogràfic, però un dels indicadors més alarmants és el descens en l'ús de la llengua entre els joves d'entre 15 i 29 anys. 

Sobre el suport institucional, Camp opina que és "bo" que hi sigui, però que "la victòria arribarà quan els recursos vinguin del sector privat". "Mentre tot estigui subvencionat, hi ha un punt d'artifici. Quan les marques paguen, hi ha un retorn i és real. En aquesta vida no hi ha res com ser útil per a poder existir", insisteix. Des del seu punt de vista, ara mateix és imprescindible resoldre la qüestió de la monetització, perquè els creadors no només trobin la viabilitat econòmica a través de subvencions públiques o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Viabilitat econòmica i límits en la creació

Joan Camp considera la monetització el principal escull per a impulsar de manera definitiva la creació de contingut en català. Actualment, ja hi ha agències de màrqueting que fitxen talent que crea en català ―VADEBÒ n'és un exemple― i marques que hi confien, però la creença que la llengua catalana tanca portes encara està molt estesa. "Les grans agències estan a Madrid i ens veuen com una cosa regional, però a vegades només vols dirigir-te a algú que fa jardineria d'interior. Potser hi ha un creador en català que només fa això i pots aconseguir posicionaments molt bons. És el gran tema a resoldre", reitera.

La monetització continua sent el principal repte pels creadors de contingut en català

Aquest octubre també s'ha posat en marxa La Guixeta, la "plataforma ètica de l'audiovisual en català". Consisteix, bàsicament, en una plataforma de continguts a la carta, com podrien ser Netflix o HBO. La diferència, però, és que "adopta un model de finançament sense ànim de lucre, on les creadores i productores reben el 82% dels ingressos generats pels seus continguts". El 18% restant es reinverteix en el sosteniment del projecte.

Entre molts altres creadors hi trobem L'Arrabassada, un pòdcast d'actualitat política format per tres joves, l'Oriol Lapeira, en Marc Lesan i l'Iñaki Sola, originaris de Nou Barris, el districte que es troba a l'extrem nord de Barcelona. De marcada ideologia independentista i amb molt d'humor, el pòdcast creat el 2023 ja suma gairebé 19.000 seguidors a l'Instagram. Lapeira ha accedit a parlar amb Públic per explicar la seva experiència i visió del panorama de creació digital en català. "Vam començar el nostre projecte perquè pensàvem que hi havia molt pocs pòdcasts que parlessin de política en català. En Marc i jo parlàvem en castellà entre nosaltres abans. Per tant, també va ser un acte polític decidir fer el contingut en català", explica. 

El projecte de L'Arrabassada és completament autogestionat i, per aquest motiu, no té cap mena de "censura". "Podem dir el que vulguem, com vulguem. I per això sabem que estem vetats d'alguns espais i que ara mateix el nostre discurs no interessa als mitjans", assegura. Tots tres membres tenen altres feines a banda del pòdcast, però ingressen beneficis a través de les actuacions que fan arreu de Catalunya, de la ja mencionada La Guixeta i de L'Aixeta, una plataforma de micromecenatge molt similar a Patreon.

Fa tot just un parell de setmanes, L'Arrabassada va gravar el seu pòdcast en directe al Futur Fest, el festival de creadors de contingut de català celebrat a Girona i organitzat per La Catosfera. Durant la jornada, també hi van participar altres creadors de contingut d'èxit com Can Putades (114.000 seguidors a Instagram), Farners PeiHong (53,4 mil) o Dj KZU (44,5 mil). És un format que no és únic a Catalunya, sinó que s'ha estès pels Països Catalans. El proper 15 i 16 de novembre tindrà lloc a Palma la tercera edició de L'Aferrada, la trobada de creadors de contingut en català impulsada per l'Obra Cultural Balear. 

Reconeixement per als creadors

Una altra de les iniciatives més recents per a reconèixer el talent creatiu en català és la gala dels Premis Crit. La primera edició es va celebrar el passat 20 de juny a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Entre els guardonats hi va haver projectes i creadors d'arreu dels Països Catalans, com el pòdcast La Turra, presentat per Alba Riera; el comunicador valencià Fran Tudela (@cabrafotuda), amb 189.000 seguidors a Instagram, o l'emergent creadora mallorquina Constança Ramis (@co.torrita), amb poc més de 6.200 seguidors.

L'auge de la creació de contingut en català demostra que la llengua continua viva i que ha sabut adaptar-se als nous temps i espais on la societat s'entreté, s'informa i construeix comunitat. La viabilitat econòmica encara és un repte, però el creixement d'iniciatives públiques i privades impulsa un ecosistema que va més enllà de l'entreteniment: esdevé una eina per fomentar l'ús del català a Internet i, sobretot, al carrer.