Rècord de queixes per discriminació lingüística: gairebé 3.000 casos l'any passat, un 25% més que el 2023

El malestar dels catalanoparlants davant les vulneracions dels seus drets lingüístics continua creixent. Segons l’Informe de queixes lingüístiques 2024 elaborat per Plataforma per la Llengua, l’entitat va atendre l’any passat 2.902 queixes, la xifra més alta registrada fins ara i gairebé un 25% més que el 2023. La gran majoria van ser a Catalunya (2.625), seguida pel País Valencià (119) i les Illes Balears (88). El 2016, el primer any que es va elaborar aquest informe, se'n van registrar 395.

L'informe atribueix l’increment a una major conscienciació social sobre la situació del català. Tot i això, l’organització alerta que les dades reflecteixen també una vulneració sistemàtica dels drets dels catalanoparlants i una falta de compliment de la legislació lingüística vigent.

L'informe assenyala que el sector privat concentra dues de cada tres queixes, especialment en hostaleria i restauració, empreses de serveis i supermercats. Dins del sector públic, les administracions autonòmiques són les que generen més queixes. El 2024, van representar el 42%, respecte del 24,7% de l'administració estatal i el 22,8% de la local.  

El Servei Català de la Salut (CatSalut) encapçala la llista d'organismes públics amb més queixes (148 casos), seguit de l’Ajuntament de Barcelona (73) i Renfe/Adif (65). Entre les empreses privades, el Grup Quirón (39 queixes), Caixabank/SegurCaixa Adeslas (38) i TripAdvisor (23) lideren el rànquing de descontentament. També hi apareixen grans marques com Decathlon, Google, Movistar, Ikea o El Corte Inglés.

L'àmbit material en què es produeixen més queixes és el de l'atenció oral. Cada any les queixes d'aquest àmbit són al voltant d'un terç del total, i el 2024 van suposar el 32,4%. El 2024, el segon àmbit en importància va ser el dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic, amb el 21,7%, i el tercer el dels webs i els serveis en línia, amb el 10,8%.

El 71,4% de les queixes rebudes per la Plataforma per la Llengua fan referència a incompliments de la legislació lingüística, sobretot de les lleis de consum i de normalització. L’entitat critica que les administracions competents no sancionen prou: només un 6% de les denúncies interposades entre 2012 i 2024 han acabat amb sanció.

La plataforma denuncia que les queixes són "el reflex de la situació de minorització que pateix el català". Considera que les dades confirmen una situació de "discriminació estructural" del català i reclama més mecanismes de control i sanció per garantir els drets lingüístics dels ciutadans.