Eurovisió ja no pot fingir neutralitat: Israel marca el compte enrere de l'edició més polèmica
Espanya es baixa del festival i RTVE el substitueix per un especial propi mentre la Unió Europea de Radiodifusió admet errors, pèrdues econòmiques i una crisi que va molt més enllà del musical.

-Actualitzat a
Eurovisió 2026 arriba en un context inèdit: Espanya queda fora del certamen i RTVE opta per substituir l'emissió per un especial propi, trencant amb dècades de retransmissió continuada.
La decisió no s'entén de forma aïllada: diversos països han abandonat el festival en un context de creixent tensió política per la participació d'Israel i el desgast institucional de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), que reconeix errors en la gestió del televot i admet la pèrdua de cohesió del model.
Irlanda, Eslovènia, Països Baixos i Islàndia també van anunciar, fa setmanes, que no acudiran a aquest certamen en pro de la defensa dels drets humans.
Un "revés financer"
L'escenari actual està marcat per una crisi estructural que transcendeix l'aspecte musical. La retirada de diversos països ha generat un desequilibri financer significatiu per a la UER, que ha intentat sostenir una aparença de normalitat mantenint sense canvis les quotes de participació, malgrat els senyals d'inestabilitat detectats des de finals de 2025.
Fa tot just uns dies que l'exproductor del certamen, Christer Björkman, es va fer ressò del "revés financer" que suposen les absències anunciades per a la cita, que se celebrarà aquest 16 de maig a Viena. El també cantant va admetre, en una entrevista per al podcast eurovisiu Eurovisionklubben, que de cara al 2027 i a causa del boicot, l'aportació dels països concursants podria augmentar.
És la primera vegada que una figura rellevant del panorama eurovisiu admet públicament alguns dels costos que tindran les múltiples retirades. Les dades apunten a pèrdues econòmiques rellevants, fins i tot superiors als 700.000 euros —sense comptar totes les variables— a causa de la sortida de diversos països clau.
Una situació que, no només afecta grans contribuents, sinó que compromet l'equilibri general del sistema de finançament del festival: Espanya és considerada una de les grans potències que sustentaven aquest certamen al costat de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.
TVE es mira al mirall
RTVE ha baixat el to, però no el pols, i la pública no només no emetrà la final, tal com ja havia anunciat, sinó que ofereix un esdeveniment com a alternativa. Durant l'emissió d'Eurovisió 2026, La 1 emetrà La casa de la música 2: un especial presentat per Jesús Vázquez i Chanel que funciona com a alternativa a la final, a partir de les 22.00 hores.
La 1 emetrà 'La casa de la música 2': un especial presentat per Jesús Vázquez y Chanel
Més de 20 artistes, barreja de noms consagrats i cares noves, i un embolcall que apel·la a la diversitat musical i al llegat de la cadena pública: la idea no és competir directament, sinó ocupar el buit amb un relat propi.
El moviment té una mica de nostàlgia estratègica, amb picades d'ullet explícites a formats mítics com Música Sí, però també una clara voluntat d'actualitzar l'aparador: conviuran Raphael o Ana Belén amb perfils més recents sorgits del Benidorm Fest i de l'ecosistema digital.
"Hi haurà moments molt emotius en les entrevistes, un paraigua conceptual al voltant de la música que RTVE necessitava", han explicat en roda de premsa.
Mires a un possible retorn
Malgrat l'evident cost que comportarà la retirada, també per a RTVE, la pública evita qualsevol gest de penediment. El director de TVE, Sergio Calderón, diu comprendre la inquietud de la UER per la sortida de països, en una entrevista concedida a VerTele.
Aquest cap de setmana, el també director del certamen, Martin Green, ha admès que "troben a faltar" als països que s'han retirat, però que "treballaran per aconseguir el seu retorn".
El cert és que RTVE no ha tancat mai la porta a aquest possible escenari, però Calderón prefereix ser caut i no avançar esdeveniments fins passat el festival: "A partir del 17 de maig, anirem veient si es donen les condicions per participar en el futur", assenyala el màxim responsable de la televisió pública.
Calma tensa i calendari en mà
El missatge, en realitat, és un altre: calma tensa i calendari a la mà. El missatge del màxim responsable d'Eurovisió sona a invitació, però arriba sense autocrítica contundent ni canvis clars sobre el conflicte que va motivar la fugida. La Unió Europea de Radiodifusió continua escudant-se en la falta de consens per no expulsar la KAN (Corporació de Radiodifusió Israeliana), malgrat que no s'ha realitzat encara cap votació oficial que asseguri tal desacord, a causa del bloqueig de la institució.
En l'entrevista del passat cap de setmana, per al programa neerlandès Nieuwsuur, el màxim responsable del Festival de la Cançó des de 2024 ha negat que Eurovisió sigui una eina de poder per als governs. També ha reconegut que, en les últimes edicions, han estat permissius o almenys "no prou estrictes" amb el televot fraudulent d'Israel.
La polèmica es remunta a unes declaracions del Govern israelià, que va reconèixer públicament haver invertit econòmicament en campanyes de televot, cosa que està prohibida en les normes del certamen. El britànic va acabar prometent prendre mesures serioses si es tornava a produir una situació similar.
Neutralitat en entredit
El cert és que el gir arriba amb retard i sense mesures concretes encara sobre la taula, mentre el festival navega entre la pressió política i la pèrdua de credibilitat.
A més, la pròpia lògica econòmica del festival es veu tensionada pel risc que emissores petites no puguin assumir futures pujades de cost, la qual cosa agreujaria la reducció de participants i afebliria encara més el model.
El festival navega entre la pressió política i la pèrdua de credibilitat
L'única qüestió realment rellevant de la qual no s'ha parlat durant aquests dies és potser la que més butllofes aixeca en l'entorn eurovisiu: el genocidi a Palestina. La pretesa "neutralitat" d'Eurovisió fa aigües just on més se li exigeix, i és en l'àmbit polític que diu no ser.
Mentre Israel manté la seva ofensiva amb desenes de milers de víctimes civils, segons organismes internacionals, la Unió Europea de Radiodifusió s'agafa a tecnicismes i consensos inexistents per evitar decisions incòmodes. No és només una polèmica televisiva ni un problema de regles: és una qüestió de drets humans que diverses televisions públiques han decidit no blanquejar.
La retirada de països, més que soroll, és el símptoma d'uns organismes europeus superats per la falta de consens. I el festival, entestat a cantar neutralitat, arriba a la seva 70a edició fora de to, entre boicots, pèrdues econòmiques i una neutralitat en entredit.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.