La inflació es menja el poder de compra dels salaris catalans, que cau gairebé un 10% des del 2009

El 2023 es va tancar amb un increment del sou mitjà dels treballadors catalans del 5,2% respecte al darrer trimestre del 2021. D'aquesta forma, el salari mitjà va assolir els 2.056 euros mensuals bruts. Aquesta dada, extreta del darrer informe Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció de l'Ocupació de la consultora Adecco, faria pensar en un bon estat de salut dels sous.

No obstant això, l'estadística amaga una realitat més inquietant que recull el mateix estudi: el poder adquisitiu a Catalunya, la capacitat de compra una vegada descomptada la inflació i els impostos, va disminuir un 1,5% l'any passat, el que suposa una rebaixa de 387 euros anuals. La situació ja s'arrossega des de fa més d'una dècada, ja que des de 2009 el poder de compra dels empleats ha caigut un 9,8%.

En una primera conclusió, les xifres constaten que, més enllà del cicle inflacionista actual, ja fa temps que l'increment de l'Índex de Preus al Consum (IPC) erosiona el poder adquisitiu dels salaris, eixamplant les desigualtats socials. Davant d'aquest escenari, experts del món econòmic com l'Observatori Desca o la Plataforma per una Fiscalitat Justa insten a protegir els sous més baixos de l'espiral inflacionista, alhora que proposen que s'apliquin nous impostos als beneficis empresarials.

L'informe d'Adecco mostra que els treballadors catalans han perdut un 1,5% de capacitat adquisitiva el darrer any. La dada s'obté descomptant la inflació de l'evolució del salari mitjà, aconseguint així la variació del seu poder de compra. Prenent com a base l'evolució dels últims vuit trimestres, l'estudi conclou que la diferència entre el poder de compra actual i el màxim (que es va registrar el 2009), és d'una pèrdua d'un 9,8%. Catalunya acumula tres trimestres consecutius de pèrdua adquisitiva i encara està per sota dels resultats de l'any 2000.

En una línia similar, la dissetena edició de l'informe Evolució Salarial 2007-2023, elaborat per ICSA i EADA Business School, en aquest cas en l'àmbit estatal, revela fluctuacions en els salaris dels empleats, amb un augment per als treballadors de base, un descens per als quadres mitjans i un increment per als directius durant el darrer any.

Malgrat els canvis, una de les tendències que es dibuixa és que la inflació continua erosionant el poder adquisitiu dels salaris al llarg de l'evolució històrica. El treball, que recull dades salarials de més de 80.000 treballadors, mostra que la transformació de les empreses afecta l'estructura organitzativa.

David Suárez, soci i director de l'àrea d'estudis d'ICSA, assenyala que "estem assistint a una transformació progressiva de les organitzacions que aplanen les seves estructures, implicant menys comandaments intermedis i més llocs tecnificats". Un dels aspectes que en destaca és el canvi en la jerarquia salarial entre sectors. La indústria ha superat el sector financer, liderant els sous dels empleats, mentre que el comerç i el turisme continuen endarrerits en termes de retribucions.

Estructura salarial desigual

A més de recelar dels càlculs estadístics, ja que les dades esmentades anteriorment atribueixen més pes al 30 o al 40% dels sous alts, alguns especialistes reclamen prioritzar l'anàlisi de l'estructura salarial. És el cas del tècnic d'Economia i Drets Socials de l'Observatori Desca, Ernest Gutiérrez, que recorda, amb xifres d'Hisenda, que un 40% de la població percep menys de 1.500 euros bruts mensuals i un 10% cobra per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI), situat enguany en els 1.134 euros mensuals. A més, un 60% rep una retribució que se situa per sota del salari mitjà.

Repassant l'evolució salarial en la darrera dècada, Gutiérrez assenyala que abans de la darrera Reforma Laboral, aprovada fa dos anys, pràctiques com la congelació salarial o la retroactivitat dels convenis han fet que "la paritat de compra se n'hagi anat en orris". En un context de pujades de preus desmesurades en àmbits com l'habitatge i l'alimentació, "l'impacte en el poder de compra ha estat brutal".

L'Observatori DESCA lamenta que les despeses en sostre i menjar "es deixen a la provisió del mercat"

A banda de denunciar l'empobriment de les classes mitjanes, el tècnic de l'Observatori Desca lamenta que "no s'hagin aplicat mesures per blindar les despeses en sostre i menjar i que es deixen a la provisió del mercat, a diferència de la sanitat i l'educació".

Per afrontar aquesta derivada, Gutiérrez planteja, com a mínim, equiparar per norma la pujada dels sous a la de l'IPC i que les polítiques incideixin en el mercat. "L'encariment dels aliments i la del preu dels lloguers es podien haver evitat". Des del punt de vista fiscal, proposa increments impositius que gravin les rendes del capital, alhora que es protegeixin els sectors de primera necessitat i s'intervingui en els marges de benefici empresarial.

Per la seva banda, el president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Martínez Gil, va un pas més enllà i matisa que "més que un debat fiscal, que també, aquí és dona un cas flagrant de desigualtat social, en el qual és necessari compensar la inflació, deflactant la tarifa de l'IRPF". Aquest moviment permetria modificar els valors amb els que es fixen els trams de l'impost per ajustar-los a la progressió del cost de la vida.

Davant de la concentració de riquesa, la recepta de Martínez Gil és gravar fiscalment les rendes altes per reduir les desigualtats salarials, que acaben esdevenint un problema social. Els dos estudis, units a les valoracions dels experts, avalen que el poder adquisitiu dels treballadors catalans no s'ha recuperat des de l'any 2009, moment des del qual s'han desencadenat diverses crisis econòmiques. Tots els especialistes coincideixen que és la voluntat política la que pot ajudar a posar límits a fenòmens com el frau, l'evasió fiscal o apostar per la progressivitat tributària.