Front comú entre entitats municipalistes i Òmnium per promoure l'aprenentatge i l'ús del català
Les diverses parts es comprometen a tirar endavant mocions amb mesures concretes als plens municipals i comarcals, com designar un responsable de política lingüística municipal o crear grups per aprendre i practicar la llengua

Barcelona-
Òmnium Cultural i les principals entitats municipalistes del país -l'ACM, la FMC, l'Associació de Micropobles de Catalunya i l'AMI- han presentat aquest dimecres un compromís amb el català, que traslladaran als 947 municipis del país, en el marc del moviment Català per a tothom: a cada barri, a cada escola, a cada feina.
Això es tradueix en mocions que es presentaran als plens municipals i comarcals i que plantegen mesures concretes com designar un responsable de política lingüística municipal, crear una Taula Local per la Llengua, quantificar el nombre de persones que volen aprendre o millorar el català, crear grups per aprendre i practicar la llengua, o garantir el català als serveis, equipaments i activitats municipals. Del document s'han fet tres versions: una pels municipis amb més de 1.000 habitants, una pels de menys de 1.000 i una tercera pels Consells Comarcals.
De moment, la iniciativa ja compta amb més d'un centenar d'entitats de la societat civil signants, que consideren que l'accés universal a la llengua ha de ser un dret i una eina de cohesió i d'oportunitats, així com un element de construcció social, econòmica i cultural del país.
L'última enquesta d'usos lingüístics de la població que el Govern elabora cada cinc anys, conclou que només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua habitual, és a dir, en el seu dia a dia. El 2018 un 36,1% dels catalans tenia el català com a llengua habitual, ara és el 32,6%, quatre punts per sota. Fa vint anys, el 2003, la xifra se situava al 47,2%.
Un compromís "sòlid" amb la societat
En el marc de la presentació de la iniciativa, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha destacat que el compromís "ferm, sòlid i inqüestionable" del món municipalista amb el català és també un compromís amb "el país i la seva gent" i s’ha mostrat convençut que "el món local sabrà estar a l’altura".
Així mateix, ha remarcat que per garantir l’accés de la llengua a tothom "cal posar els municipis al centre", ja que només els actors del món municipal són els que - malgrat els recursos limitats - coneixen "el nom i la cara de la gent que vol aprendre català i no troba com fer-ho". Per això, ha assegurat que la moció és "una eina" i també "una oportunitat" per fer que la llengua sigui realment accessible als barris, escoles i feines.
Pel que fa al vicepresident primer de l'ACM, Jaume Oliveras, ha destacat que "malgrat el pessimisme existent respecte a l'estat de salut de la llengua la seva entitat està "compromesa fermament amb la defensa i la promoció del català arreu del territori", afegint que "el repte és de país, però l’oportunitat de canvi neix des dels municipis".
"Estem en un bon moment perquè les administracions han fet un gir cap a la realitat els darrers anys i veure que hi ha reptes lingüístics, demogràfics i tecnològics que s'han d'afrontar" ha afirmat, "cal garantir que tothom que vulgui aprendre català ho pugui fer, amb recursos reals, coordinació institucional i accions concretes".
El secretari general adjunt de la FMC, Marc Sanglas, ha destacat que els ajuntaments són el territori propici per fer els processos d'acolliment, també en l'àmbit lingüístic. "Tenim fornades migratòries molt importants, però en aquest moment tenim les eines i des del punt de vista institucional, les hem de fomentar", ha insistit.
D'altra banda, el president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, ha posat de manifest les singularitats dels micropobles, que segons ell necessiten "polítiques diferents i una mirada rural, també en l’àmbit de la llengua". El president de l'entitat també ha demanat coordinació per fer arribar l'ensenyament del català a tots aquells micropobles en què, per diferents obstacles, com el transport, no hi tenen accés.
Finalment, el president de l'AMI, Salvador Coll, ha remarcat que el compromís assumit des de l'àmbit municipalista "no és un gest simbòlic" sinó que ha de servir "per passar a l’acció". "De la moció, esperem que se la prengui seriosament i també que hi destinin els recursos necessaris perquè el país es mereix aquesta unitat", ha conclòs.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.