La Fiscalia mantindrà l'acusació de rebel·lió als dirigents independentistes

La Fiscalia General de l'Estat mantindrà l'acusació de rebel·lió als dirigents independentistes empresonats, segons asseguren diverses informacions periodístiques.

L'Advocacia de l'Estat, per la seva banda, s'ha desmarcat de la Fiscalia i descarta acusar-los de rebel·lió, però manté els delictes de sedició i malversació.

Es confirmaria doncs d'aquesta manera el que apuntaven algunes fonts del Govern, que van assenyalar que des del Ministeri de Justícia s'estava estudiant l'acusació per sedició i no per rebel·lió, i que aquesta orientació es traslladaria a l'Advocacia de l'Estat. Concretament, la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo va obrir aquesta possibilitat dijous passat.

Formalment, l'acusació concreta es coneixerà aquest divendres, curiosament el dia que farà un any que estan tancats l'ex-vicepresident del govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'antic conseller d'Interior Joaquim Forn. Segons avança TV3, la Fiscalia mantindrà l'acusació de rebel·lió, però admetrà que aquesta hauria estat "sense armes ni combat". A la pràctica, això es traduirà en peticions de pena d'entre 15 i 25 anys de presó per als considerats cap de la rebel·lió, de 10 a 15 anys per als comandaments subalterns i de 5 a 10 anys per als participants. Per tant, la Fiscalia avalaria la tesi del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la macrocausa contra els dirigents independentistes.

El Confidencial assegura que la petició màxima de condemna recaurà sobre Oriol Junqueras, per a qui la Fiscalia demanarà més de 20 anys de presó, a banda d'atribuir-li també un delicte de malversació. Pel que fa als altres vuit presos polítics, se'ls acusarà dels mateixos dos delictes, però se'n demanaria una condemna inferior. Són l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Dolors Bassas, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

En canvi, segons TV3, sí que seria possible que la petició de l'Advocacia de l'Estat sigui radicalment diferent i que el seu escrit d'acusació es limiti al delicte de malversació. En tots els casos es tracta de l'escrit provisional d'acusació, de manera que les peticions poden modificar-se en l'escrit definitiu, que s'entregarà un cop hagi culminat el judici oral.

Paral·lelament, també aquest divendres se sabran les acusacions per a l'antic major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent del cos Teresa Laplana i Pere Soler i Cèsar Puig, dos antics membres de la cúpula d'Interior durant el govern de Puigdemont. Com que són aforats, el seu cas s'ha instruït des de l'Audiència Nacional i diverses informacions assenyalen que també podria acusar-se Trapero de rebel·lió, tot i que inicialment la instructora de la causa, la jutge Carmen Lamela, els imputava dos delictes de sedició i organització criminal, de caràcter menys greu.

Pessimisme de Junqueras i JxCat

El president d'ERC i molt probablement principal acusat en la causa, Oriol Junqueras, ha assegurat en un qüestionari contestat a El País que no preveu cap rebaixa en la petició de pena. "Prefereixo no tenir esperances perquè fins avui sempre han optat per la solució més dura", assegura. Junqueras també afegeix que està convençut "que no tindrem un judici just perquè tampoc hem tingut una instrucció justa, però tampoc donarem per feta la condemna". I sobre la negociació dels pressupostos amb el govern de Pedro Sánchez es qüestiona «com expliquem que ens demanin centenars d'anys de presó i, al seu torn, una benedicció al mateix Govern?».

En una entrevista a 8TV, el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha estat més contundent per deixar clar que no hi haurà negociació possible sobre els comptes si es manté l'acusació per rebel·lió, mentre que la diputada de JxCat i impulsora de la Crida Gemma Geis ha augurat a Efe una petició de penes elevada, tot i recalcar que "no hi ha rebel·lió, sedició ni malversació".