Les dones del món rural, una peça clau que sempre ha estat invisibilitzada
Només dos de cada deu propietaris d'explotacions del sector primari a Catalunya són dones. Els darrers anys ha crescut l'associacionisme del col·lectiu, amb la voluntat de fer xarxa i compartir inquietuds, com es visualitza en el II Congrés de les Dones del Món Rural

Barcelona--Actualitzat a
Des de l'any 1997, cada 15 d'octubre se celebra el Dia Internacional de la Dona Rural, un terme que descriu a les dones que viuen i treballen en espais rurals, definits generalment com a àrees amb menys de 30 000 habitants i una densitat poblacional inferior a 100 habitants per quilòmetre quadrat. Així mateix, les seves activitats econòmiques inclouen principalment l'agricultura, la ramaderia, l'artesania i altres ocupacions essencials per al desenvolupament de la seva comunitat.
"Sempre hem sigut aquelles grans invisibilitzades”, explica emocionada Carme Plana, ramadera del Vallès Oriental. Durant generacions elles han estat la columna que ha aguantat les explotacions familiars de Catalunya, però sempre des de la discreció. Arrelades a la terra, però invisibles als ulls del relat històric. Coincidint amb el Dia Internacional, Lleida acull aquest dimecres la segona edició del Congrés de les Dones del Món Rural, un certamen biennal que s'ha convertit en un punt de trobada, reflexió i projecció del col·lectiu.
El sector primari ha estat relacionat històricament amb figures masculines. El temporer que cull les fruites o el pastor que cuida les ovelles formen part del nostre imaginari col·lectiu, deixant de banda els rols que moltes dones han tingut i tenen en el món rural. No és estrany que això passi, ja que forma part de la invisibilització estructural que pateixen. Però en el cas de les dones rurals, s'hi sumen encara més discriminacions. No només són dones, sinó que viuen allunyades de la ciutat i treballen a l'agricultura i la ramaderia, tasques històricament associades a la figura de l'home pagès.
Segons les dades de la distribució del sòl a Catalunya l'any 2023, el 89,2% del territori català està ocupat per espais amb coberta vegetal, entre bosc, bosquines, prats i pastures, i conreus. I, per tant, la part urbana ocupa poc més d'un 10% del país. Aquestes xifres posen de manifest el pes fonamental que tenen el sector primari i els espais naturals en el territori català, i contextualitzen la importància social, econòmica i ambiental d'aquest entorn.
Només dos de cada deu propietaris d'explotacions són dones
A més a més, si parlem de les dones que es dediquen a aquest sector, segons dades del 2022 del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural només dos de cada deu propietaris d'explotacions són dones, i només el 3% de les dones associades han exercit espais de lideratge. Tanmateix, el percentatge d'inscrites a la Seguretat Social que es dediquen a l'agricultura per compte propi és del 24%.
Boom d'entitats que fan xarxa
Tot i que no totes les dones rurals han tingut una vinculació directa amb discursos feministes, les seves trajectòries vitals exemplifiquen moltes de les dinàmiques d'invisibilització estructural que han afectat les dones rurals. En un sector, com el primari, encara molt masculinitzat, podem veure l'afectació patriarcal que pateixen les dones. Però com assegura la pagesa Júlia Viejobueno -de la Figuera, al Priorat-, autora del llibre Quedar-se al tros (Vibop Edicions): "ens toca trencar amb els tòpics i visibilitzar-nos”. Les dones comencen a guanyar terreny a les comunitats agrícoles i ramaderes, però, recalca Viejobueno, "hem de trencar amb aquesta dicotomia, les dones hem estat sempre al tros i ara hem de continuar compartint aquestes tasques”.
Júlia Viejobueno: "Les dones sempre hem estat al tros"
A Catalunya, en els darrers anys, han emergit diverses entitats formades per dones, amb l'objectiu de compartir les seves inquietuds, visibilitzar la seva tasca, fer xarxa i defensar els seus drets. També reclamen una millor cobertura mediàtica i erradicar la idealització i folklorització de les dones rurals. Aquestes associacions són un clar exemple que dins el món rural existeixen pràctiques i valors feministes.
"A vegades ni s'adonen que realment fer xarxa i organitzar-se forma part de la lluita feminista”, explica la geògrafa Mireia Baylina. Segons ella, moltes d'aquestes pràctiques tenen un fort contingut polític, tot i que elles mateixes no les etiqueten així. Entre les entitats que les agrupen destaquen l'Associació de Dones del Món Rural, Ramaderes.cat, Dones de bosc i l'Associació pel Desenvolupament Rural amb Mirada de Dona.
"La dona sempre havia estat clau"
Carme Plana forma part de Ramaderes de Catalunya, Dones del Món Rural i Dones de Bosc, on comparteix les seves inquietuds i problemes amb altres dones. "En un sector tan masculinitzat, la veritat és que et sents molt acompanyada de persones que t'entenen”, comenta. Per a ella, associar-se és una manera de reivindicar-se, implicant-se en les associacions i donant veu a les dones. "I si jo puc ser la veu d'altres dones com les meves àvies, besàvies o familiars que no han pogut parlar? I també de les dones d'avui en dia que se senten menystingudes? Fent-ho em sento com el pinzell pel qual poder fer ressò d'aquest feminisme que està en augment", diu Plana.
Aquesta visió també la comparteix Maria Costa, propietària de l'Escairador, un projecte del Berguedà dedicat a la producció de cereals i de pasta artesana. Des de l'inici del seu projecte, es va involucrar en el teixit associatiu del sector i actualment és la Coordinadora d'activitats de Dones del Món Rural. Relata que "la dona sempre havia estat en segon pla quan realment sempre havia estat clau". A més, afegeix que amb el pas del temps, això s'ha anat revertint una mica: "la dona ja no és una acompanyant o està a l'ombra: les dones s'han format, s'han empoderat, i cada vegada més trobem projectes liderats per dones".
Per tot això, la periodista rural Anna Zaera destaca la necessitat de parlar de feminisme interseccional, és a dir, la connexió entre totes les discriminacions. Concretament al món rural "es connecta la discriminació cap a la dona, cap al món rural, el centralisme i la perifèria; moltes discriminacions entren en contacte". Les dones que viuen en pobles petits viuen en una realitat diferenciada del món urbà, ja que hi pateixen un dèficit de serveis i comunicacions. A més a més, l'accés a ajuts i espais, tant físics com psicològics, es veu dificultat pel context en el qual viuen. Una realitat encara ben present actualment.


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.