Fem Refugi, el col·lectiu que lluita per garantir una atenció integral i realista a les dones sense llar
Constituït fa un any, les seves integrants denuncien la manca de recursos reals cap a les dones en aquesta situació i exposen que els centres actuals estan pensats "per a homes"

Barcelona-
L'habitatge s'ha consolidat com la principal preocupació dels catalans en els darrers baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). El motiu? Una crisi que impacta la societat des de fa anys i que està arribant al límit. Entre les conseqüències n'hi ha d'àmpliament conegudes, però altres són invisibilitzades com ara que el sensellarisme ha crescut un 33% a Barcelona.
És en aquest context que les persones en situació de sensellarisme entren al marc polític com a quelcom a erradicar. Així, mentre Així, mentre s'aprova un increment de places per acollir persones sense llar, es dificulta l'empadronament i, per exemple, es pretén evitar que el portin a terme entitats socials a les seves seus. El resultat és que els recursos no són suficients ni realistes i aquestes persones es troben totalment excloses de la societat especialment, les dones.
Amb la voluntat d'explicar i denunciar la realitat de les dones sense llar neix Fem Refugi, una iniciativa que parteix de la identificació de l'escassetat de recursos adaptats per a les dones que es troben en situació de sensellarisme i que són usuàries de drogues de Barcelona les quals, en molts casos, han patit o pateixen violències sexuals i altres violències racistes, transfòbiques i masclistes.
"Vam detectar a través de la nostra experiència professional diverses negligències en l'atenció de les violències. També pel que fa a l'atenció de salut mental, als recursos de sensellarisme, etc. Teníem molta frustració acumulada i sabíem que les dones sensellar i amb consum de drogues són les grans oblidades", expliquen les militants de Fem Refugi a Públic.
"Sabíem que les dones sensellar i amb consum de drogues són les grans oblidades"
Aleshores ara farà un any, van decidir establir-se com a col·lectiu autogestionat per "sortir de la dimensió de la feina i del treball i poder tenir una veu que no estigui condicionada per la pròpia precarietat i vulnerabilitat de les feines", expliquen.
El consum com a pràctica de resistència
L'imaginari col·lectiu d'una persona en situació de sensellarisme és majoritàriament d'un home. Des de Fem Refugi exposen que "les dones i dissidències en situació de sense llar i consum estan invisibilitzades. I és que per evitar la violència al carrer accepten allotjaments precaris, sobreocupació o intercanvis de sexe per sostre. Aquesta invisibilitat i desconeixement sovint les deixa fora dels recomptes oficials i dels recursos dissenyats per a un perfil masculí", expliquen. I afegeixen que "a la dona se la jutja no només per consumir o no tenir llar, sinó per "fallar" en el seu rol tradicional de cuidadora".
En aquest context, el consum de drogues és una "pràctica de resistència i supervivència. Apareix com una forma d'automedicació per gestionar el trauma o per aguantar la por i el fred durant la nit", en canvi, s'entén com una elecció a castigar per la qual no tenen accés a cap dels serveis i recursos que com a víctimes necessiten i mereixerien.
Fem Refugi denuncia que els centres d'atenció a la violència de gènere, la xarxa d'atenció a persones sense llar i els centres de Salut Mental penalitzen el consum de drogues. A més la primera només contempla violència en l'àmbit de la parella i les altres dues no tenen formació en violències, com tampoc els centres d'atenció a la drogodependència. I per això, les militants apunten que els serveis no són realistes i que poden agreujar vulnerabilitats.
Les militants de Fem Refugi volen trencar l'estigma de les persones consumidores entenent que és una violència més cap a les dones. Expliquen que és necessari "entendre les drogues d'una manera més àmplia, com un element que pot estar a la vida de les persones de maneres molt diferents i fins i tot pot tenir aportacions positives".
D'entrada, plantegen que el consum de drogues depèn del context social i cultural perquè drogues com el tabac i l'alcohol estan àmpliament acceptades, relacionades amb la celebració i consumides de forma habitual sense prejudicis. Altres, en canvi, relacionades amb la medicina, són utilitzades com a eina d'automedicació i tampoc carreguen el mateix grau d'estigma. En canvi, certs tipus de drogues, les "drogues dures", estan directament relacionades a l'imaginari col·lectiu amb la imatge de ionqui.
Des de Fem Refugi exposen que és possible fer un consum conscient i responsable. Quan es tracta de drogues "sempre depèn de l'ús que en facis, pot ser des de les cures". Per jutjar res, cal tenir en compte elements com el context i la realitat de la persona consumidora: si és un consum lúdic, de resistència, de supervivència, vinculat a vulnerabilitats, etc.
Els recursos per a persones sensellar i consumidores
Existeixen serveis públics com són els centres de reducció de danys per a persones consumidores en situació de sensellarisme. Són espais idealment creats per reduir els problemes per a la salut física i psicològica que poden tenir les persones consumidores i motivar i facilitar l'accés a tractament igual com proporcionar espais per a la venipunció i inhalació segurs i sota supervisió sanitària.
La realitat és que "s'han buidat de significat. La reducció de danys neix dels moviments socials i de suport mutu, vinculat als moviments del VIH dels anys 80, però ara s'han institucionalitzat i convertit en un espai on recollir indicadors vinculats a qüestions epidemiològiques".
Les militants de Fem Refugi defensen la feina de les professionals que treballen en aquests centres, però denuncien que la manera com estan pensats i com funcionen els centres és patriarcal, perquè estan pensats per a homes, de manera poc funcional i molt poc realista. "No qüestionem les professionals sinó els recursos que es dediquen a nivell institucional", reafirmen.
El dret a l'habitatge
Del total de persones que va acudir a un centre de reducció de danys l'any 2023, el 40% estaven en situació de sensellarisme segons l'Informe Sistema d'Informació sobre Addiccions de Catalunya 2023. L'habitatge, o la manca d'aquest, "és el que genera la majoria de vulnerabilitats, o les agreuja, tant en termes de salut mental, com d'exposició a les violències. Dificulta la reducció de consum, entre altres". Fem Refugi té clar que la crisi d'habitatge és la que les ha mogut des del principi i que la vesteixen amb les altres qüestions.
Per sort, existeixen exemples d'èxit de solucions comunitàries com són Metzineres, una cooperativa sense ànim de lucre amb seu al barri del Raval de Barcelona que crea entorns de recer exclusius per a dones usuàries de drogues i que pateixen múltiples vulnerabilitats. Integra l'espectre complet de la reducció de danys i té un abast holístic i individualitzat d'acord amb les particularitats de cadascuna. Ofereix respostes flexibles, d'entrada directa i immediata, segons les expectatives, inquietuds, curiositats, interessos i necessitats.
És un model d'intervenció innovador i basat en els drets humans i la transversalitat i sostingut per estratègies comunitàries i d'economia social i solidària. Tot un exemple de com es poden afrontar les problemàtiques de maneres molt diferents.


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.