ERC pacta un 6% de català a les plataformes i més inversió a Catalunya per aprovar els pressupostos de l'Estat

El Govern espanyol i ERC han tancat finalment un acord per a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2022. L'executiu espanyol es compromet a establir una quota del 6% per al català a la Llei de l'Audiovisual i a crear un fons de fins a 10,5 milions d'euros per incentivar la creació de continguts audiovisuals en llengües cooficials. A més, els republicans i el govern de Pedro Sánchez han acordat una bateria d'inversions que eleven el percentatge a Catalunya fins al 19% del total a l'Estat (el projecte només el situava a un 17,2%).

La inversió a Catalunya serà del 19%, el mateix percentatge que el PIB, tal com marca l'Estatut

El text de l'acord, al qual ha tingut accés l'ACN, també inclou la jubilació anticipada dels Mossos i els agents rurals i el traspàs de Rodalies a la Generalitat, que s'iniciarà a finals d'aquest mes de novembre.

El PSOE disposa d'aquesta manera dels vots que necessita com a mínim per fer prosperar els comptes, amb el suport de Podem, ERC, Bildu, PDeCAT, Més País, Compromís i el Partit Regionalista Cantàbric (PRC). A més, en les properes hores s'espera que s'hi sumin el PNB, Terol Existeix i Nova Canària. 

Quotes a la Llei de l'Audiovisual

El text de la llei audiovisual estableix que el 30% del catàleg de plataformes digitals com Netflix, HBO o Amazon Prime s'ha de reservar a obres europees. D'aquest percentatge, la meitat haurà de ser per a obres "en la llengua oficial de l'Estat o en alguna de les llengües oficials de les Comunitats Autònomes". L'acord amb ERC fixa l'obligatorietat que del 50% per a obres en llengües estatals, un 40% haurà de ser per a produccions en català, gallec o euskera, i el 60%, en castellà. És a dir, de 100 pel·lícules d'obra europea 12 estaran en una de les llengües cooficials, sigui català, euskara o gallec. Això suposa que, del total del catàleg, la reserva per a llengües cooficials representi el 6% i el 20% del catàleg europeu.

També s'hi incorpora la llengua de signes catalana, diferent de la del castellà, en cas d'utilitzar aquest tipus de llenguatge. Es garanteix que el mínim del 15% de la producció de televisió lineal pública de l'Estat sigui en català. Pel que fa al finançament anticipat d'obra independent, la llei preveurà per primera vegada destinar a la producció en llengües cooficials un 10% dels fons que recapti l'Institut de Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA) a través de l'impost del 5% que la llei fixa per a les plataformes privades i el 6% de les públiques.

I finalment es crearà un fons de promoció de la llengua per incloure a les plataformes el doblatge i subtitulació existent així com per garantir i promoure nous doblatges i subtitulacions que les plataformes hauran d'incorporar als seus catàlegs. Si el contingut que s'ofereix està disponible, doblat o subtitulat en un idioma cooficial s'haurà d'incloure en l'oferta.

D'altra banda, el projecte de pressupostos generals de l'Estat preveia una inversió territorialitzable per a Catalunya de 2.230,74 milions d'euros, un 17,2% del total a l'Estat la qual cosa encara estava per sota del pes del PIB català a l'Estat, el 19%. L'acord amb ERC implica elevar la xifra perquè representi l'equivalent al pes real de l'economia catalana, tal com marca l'Estatut. A més, els republicans han acordat que a finals d'aquest mes de novembre s'iniciaran els tràmits per començar el traspàs de Rodalies a la Generalitat. 

Un altre punt de l'acord és que s'apliqui al cos de Mossos d'Esquadra i als agents rurals el mateix règim de jubilació anticipada que tenen els agents de la Policia Nacional o l'Ertzaintza al País Basc.

El camí cap a l'aprovació

Des d'aquest dimarts fins dijous el Congrés votarà una a una les seccions dels pressupostos de forma telemàtica. Perquè els comptes de 2022 s'aprovin, cal que superin totes les votacions parcials, ja que si cau una partida, quedaria rebutjat el conjunt del projecte de PGE. Si totes les parts dels comptes obtenen el suport majoritari de la cambra baixa -només cal majoria simple-, el projecte es remetrà al Senat per continuar la tramitació parlamentària.

Un cop a la cambra alta, els comptes segueixen un procediment amb una durada màxima d'un mes. Si al Senat no s'introdueix cap modificació, els pressupostos quedarien definitivament aprovats. En canvi, si s'hi inclou alguna modificació, hauran de tornar al Congrés per ser ratificats definitivament.