Els micropobles celebren l'Estatut de Municipis Rurals: "No és un privilegi, era una necessitat"

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest juliol l'Estatut de Municipis Rurals, que en beneficiarà fins a 608 de menys de 2.000 habitants, 12 més dels que preveia inicialment el projecte de llei. Es tracta d'una norma que té l'objectiu de revertir el despoblament rural, garantir l'arrelament de les persones i afavorir el reequilibri territorial. "No és un privilegi, era una necessitat", ha reivindicat a Públic el president de l'Associació de Micropobles, Joan Solà. La mesura suposa el reconeixement jurídic de la singularitat dels ajuntaments rurals i incorpora, per primera vegada, la ruralitat com a criteri en el sistema de governs locals.

En concret, el projecte de llei defineix, per primera vegada, què és un municipi rural i, per tant, se li dona un reconeixement específic. Segons el Govern de la Generalitat, l'Estatut de Municipis Rurals suposarà un "punt d'inflexió" que garantirà una adequada prestació dels serveis públics i n'impulsarà el desenvolupament econòmic i social. L'anterior executiu del president Pere Aragonès ja va aprovar aquesta mateixa llei, però la iniciativa va decaure quan es va acabar la legislatura de manera anticipada.

El també alcalde de Riner (Solsonès) celebra l'aprovació del projecte que beu de la idea d'Estatut de Micropobles del 2018: "Teníem molt clar que havia d'acabar sent una llei, tenir una eina que ens protegís, ens ajudés i ens empoderés als municipis rurals". Destaca que aquest 2025 s'ha tirat endavant "amb un ampli consens important" -tots els partits van votar a favor a excepció de Vox- i després "d'una feina molt gran". "Tothom veu la necessitat que aquesta llei pugui tirar endavant", celebra.

Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, se'n podran beneficiar 608. D'aquests, 213 són rurals, 381 reben la consideració de municipi rural d'especial atenció perquè tenen una població inferior als 500 habitants, dos són municipis rurals assimilats i els 12 restants s'han incorporat durant la tramitació parlamentària. Ja s'han impulsat algunes mesures com una dotació complementària de 110.000 euros d'euros per cada municipi de menys 2.000 habitants dins del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

La classificació de municipi rural i de municipi rural d'especial atenció es revisarà cada quatre anys, dins els sis mesos següents a la constitució dels nous ajuntaments resultants de les eleccions municipals. "Se'ns reconeix els que som diferents. Per primera vegada tenim una llei que diu que s'ha d'actuar diferent dels que no son igual", destaca el president de l'Associació de Micropobles.

Defensa que amb la llei "s'ha fet justícia perquè serveixi d'aixopluc" i descarta que es pugui veure com un privilegi. "Era un necessitat totalment imprescindible per poder mantenir aquest món rural viu, ara s'hi haurà de destinar més recursos. És de justícia i d'igualtat d'oportunitats. Tothom ha d'entendre que el món rural ha de ser part de la solució del món urbà, hem de ser complementaris. Un món rural més viu farà un país millor", reivindica.

Solà destaca que ara la legislació haurà de tenir en compte els municipis rurals, i suposarà que els governs de la Generalitat tinguin aquesta "mirada rural". "Que el govern de torn es vegi obligat que hi hagi aquesta mirada i especificitat rural, que fins ara molts casos no s'ha tingut en compte i ha fet que les lleis pensant per entorns urbans", afegeix.

Finançament propi i incentius fiscals    

Entre la bateria de mesures destaca la creació d'un sistema de finançament propi, que estableix un fons específic de municipis rurals de caràcter incondicionat que anirà lligat a la llei de pressupostos. Solà assegura que la intenció és que als pressupostos del 2026 pugui ser aplicat, per la qual cosa destaca la importància de treballar-ho des del setembre, quan es faran les primeres trobades pel desplegament. "Si no s'aproven, cal buscar solucions", afegeix.

La norma també estableix una línia específica d'inversions per als municipis rurals perquè facin front a la regressió demogràfica i a l'envelliment de la població. "Per llei, tindrem un percentatge més gran quan sigui per micropobles", celebra Solà, detallant que els d'especial atenció (menys de 500  habitants) tindran "una mirada rural i ajuts sempre superiors" perquè "són els més necessitats, els que estan a l'UCI". 

L'Estatut de Municipis Rurals promou l'aplicació d'incentius fiscals per afavorir la compra i la rehabilitació d'habitatges. També la reducció de la càrrega burocràtica dels ajuntaments que serà possible gràcies a la creació d'un portal únic a la seu electrònica de l'Administració que integrarà tots els tràmits, serveis i informacions que afecten aquest tipus de consistoris.

Un punt i seguit  

"Dimecres va ser un punt i seguit". Així de clar és el president de l'Associació de Micropobles, que destaca que ara s'inicia una gran tasca, que se sumarà a tota la feina que s'ha fet fins ara. Reclama que hi hagi un calendari, uns terminis i un pressupost, en definitiva, "que hi hagi un compromís del Govern per executar" aquest Estatut.

Solà admet que és "evident" que des dels micropobles haurien volgut "anar molt més enllà" i que han hagut d'avenir-s'hi per aconseguir el consens. "També som conscients que no resoldrà tota la problemàtica del món rural i que demà no hi haurà un canvi radical, serà progressiu", afegeix. Admet que hi ha "flancs oberts que no contempla la llei" però celebra la unió que hi ha hagut i que "tothom ha cedit amb la voluntat que aquesta eina sigui eficaç".

Pel representant, és molt important que la llei no quedi en un calaix, així com marcar uns terminis de desplegament: "Estarem atents a què això es vagi complint". Destaca que al setembre hi ha programades tot de taules de treball per anar implementant tot el que diu l'Estatut. Per altra banda, hi ha un calendari pactat i treballat amb les associacions municipalistes on es marquen també les seves peticions, un full de ruta propi. "Ho farem arribar al Govern per treballar-ho conjuntament, que hi hagi consens i que es desplegui el més ràpid possible", avança. "No podem seguir perdent oportunitats al món rural", rebla Solà.

Relacionat amb aquest tema

La Terra Alta, el Ripollès i les Garrigues, les tres úniques comarques que han perdut població en el segle XXI

Marc Font

Les reclamacions del món rural  

El representant dels micropobles assenyala algunes de les seves reclamacions: demana un pas important en urbanisme. "Hem de fer que la llei d'urbanisme estigui adaptada al món rural, no podem seguir amb aquesta afectació que avui té". Remarca que també hi ha lleis que del govern espanyol que els acaben afectant, com la d'estabilitat pressupostària, que no discrimina entre grans i petits, o la taxa justa de residus: "No té cap mena de sentit aplicar-la al món rural, tenim famílies que han de pagar quantitats desorbitades".  Solà també lamenta que les alcaldies dels municipis rurals no puguin dedicar més d'un 75% de la jornada al consistori.   

De la llei aprovada destaca la simplificació administrativa i reducció de tràmits, mesures contra l'envelliment de la població, reduccions rurals pels que s'instal·lin al món rural o una borsa d'habitatge rural: "L'habitatge és cabdal, hi hem de treballar a fons i ens hi hem de posar el més aviat possible". "Estem parlant que el govern hi cregui i aporti recursos", sentencia.

Sobre l'expansió de macroprojectes d'energies renovables en zones rurals, Solà apel·la a l'autonomia de cada municipi, però demana consens amb l'entorn i el territori per tirar endavant grans projectes. Finalment, creu que caldria "una àrea específica important dins del govern per donar solució a la problemàtica del món rural". "No vol dir que ara no hi hagi aquesta mirada, d'alguna forma ho vinculen a Presidència", admet, però creu que faria falta una figura de l'Executiu amb aquest enfocament.

Sobre Micropobles   

L'Associació de Micropobles de Catalunya neix l'any 2008 amb la voluntat de ser un instrument per fer visible la realitat dels micropobles i contribuir perquè les condicions de vida al món rural siguin dignes i ajustades a les necessitats dels seus habitants. "Som punt de trobada per als municipis menors de 1.000 habitants de Catalunya, defensem la ruralitat i lluitem pel repoblament", reivindiquen. Actualment, Micropobles compta amb 287 associats.