Els 50.000 pisos públics anunciats per Illa són suficients per revertir l'emergència habitacional?

Fa temps que l'accés a l'habitatge es troba entre les principals preocupacions de la ciutadania arreu del país. Per començar a abordar l'emergència habitacional a Catalunya, Salvador Illa va fer un gran anunci en el seu primer debat de política general com a president: la Generalitat construirà 50.000 pisos socials en els propers sis anys.

Una mesura, val a dir, exigida per ERC i els Comuns en els seus respectius acords d'investidura. Ara bé, les qüestions que cal plantejar són: quin abast real té aquesta promesa? És una solució efectiva per resoldre la crisi de l'habitatge? Cal una major intervenció de l'administració en el mercat privat?

Per a Jaime Palomera, expert de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra), "parlar d'incrementar el sistema d'habitatge públic és anar en la bona direcció". Tot i això, posa sobre la taula que la xifra de 50.000 pisos socials, "si es compara amb els milers d'immobles que es destinen a usos especulatius, és apagar un incendi forestal amb galledes d'aigua". 

Des del seu punt de vista, si realment es vol canviar la dinàmica, a banda dels habitatges públics que s'incorporaran, "cal entrar en el mercat privat i posar límits a tot aquells que l'utilitzen com un actiu financer". Una de les conclusions que més el preocupa de l'informe De propietaris a llogaters. La creixent desigualtat en l'accés a la propietat, publicat aquest dimecres per Idra, és que "cada cop hi ha més habitatges desviats a usos turístics i no residencials". Això implica, per tant, que "molts dels pisos que es posen a la venda són adquirits per inversors o no-residents, en comptes de famílies que hi viuran."

La "complexitat" de construir habitatge públic

Davant la mateixa petició de valorar l'anunci d'Illa, el codirector de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), Carles Donat, apunta que "construir pisos és la principal política per garantir el dret a un habitatge digne i adequat". Però fer-ho, al seu parer, és una tasca "complexa": "calen polítiques de sòl, és a dir, mobilitzar solars disponibles; cal executar reserves d'habitatges protegits o cal donar els instruments necessaris als promotors i gestors d'habitatge social".

Donat explica que per a fer efectiva la construcció de pisos socials és necessària la intervenció de diferents àmbits de l'administració pública i que, per això, "que l'anunci es faci des de presidència" respon a una voluntat de coordinació. En el debat de política general, Illa es va comprometre a destinar 4.400 milions per construir habitatge públic fins a final de legislatura i també a crear la primera Reserva Pública de Sòl de Catalunya. 

"Si això que va anunciar el president es pot materialitzar estaríem parlant que el pressupost de la Generalitat pràcticament es duplicaria. I això només en promoció d'habitatges, sense comptar ajuts i altres qüestions. Per tant, situarà Catalunya en un nivell al voltant de la mitjana de la Unió Europea, que és al que aspirem". 

La consellera de Territori i portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, va afirmar aquest dimecres que ja està en marxa la ronda de contactes amb representants de les entitats municipalistes per identificar el sòl disponible per construir els 50.000 pisos. El Govern aprovarà el pla de l'habitatge públic en el consell executiu del proper dimarts.

Calen més mesures?

Tal com ja apuntava anteriorment, Palomera veu imprescindible actuar per altres bandes per revertir l'emergència habitacional. Segons l'expert, "cal aturar l'entrada de diner especulatiu al mercat de l'habitatge", és a dir, que l'administració compri immobles per a dedicar-los a lloguer social i que, paral·lelament, reguli el lloguer de temporada i el d'habitacions. 

A part d'això, l'expert d'Indra també proposa que l'administració identifiqui els habitatges que no compleixen la funció residencial i que, a través d'ajudes i d'impostos ―"fent servir la pastanaga i el pal", com ell diu―, ofereixin lloguers de llarga durada i amb preu sota mercat. "S'ha de fiscalitzar l'habitatge buit. Si augmentes els impostos als pisos buits i als d'ús turístic de manera decidida, desincentivaràs aquesta pràctica perquè la faràs menys rendible", argumenta.

I afegeix: "I si facilites que els propietaris posin el seu pis a la borsa pública, aconseguiràs pisos per sota del preu del mercat. És una bona idea perquè l'administració s'encarrega de la gestió, et cobreix els impagaments i la rehabilitació de l'habitatge, però és una fórmula que està molt descuidada i que no està funcionant". Palomera recorda una dada de l'informe: "Espanya encara figura entre els vuit països de l'OCDE amb més habitatges per habitant, més de 500 unitats per cada 1.000 persones". Les dades publicades corresponen al 2020, les últimes disponibles.

Donat coincideix amb incentivar els propietaris perquè posin els seus pisos a lloguer ordinari i, d'altra banda, menciona els ajuts al pagament de l'habitatge. "Les subvencions generalistes poden ser inflacionistes, però si es concreten o es fan per a col·lectius específics, són una línia important de política d'habitatge". Entre les promeses de Salvador Illa també hi havia la creació d'un fons públic per fomentar l'emancipació dels joves menors de 35 anys i la inversió de 500 milions anuals per ajudar famílies a pagar el lloguer i per adquirir 1.700 habitatges de segona mà per evitar desnonaments.

Palomera és partidari d'aplicar totes les mesures possibles per fer més assequible l'habitatge, però alerta d'un problema estructural: "Hem vist que la desigualtat és cada vegada més gran. Hi ha una part de la societat que heretarà i que no haurà de pagar un lloguer o una hipoteca, fet que li permetrà adquirir més propietats. En canvi, hi ha una altra part de la ciutadania que no heretarà mai". L'estudi d'Idra revela que set de cada deu llogaters de Barcelona assumeixen que no heretaran i no podran comprar mai un habitatge.

Cau el preu del lloguer i el nombre de contractes firmats

El preu mitjà dels lloguers signats entre l'abril i el juny a ciutats tensionades va baixar un 5% respecte als tres primers mesos de l'any, abans que s'apliqués el topall del lloguer previst per la llei d'habitatge estatal en aquells municipis declarats zones tensionades per les autonomies. "Aquest descens es produeix després de dos anys i mig d'augment intens i continuat i, per tant, es pot relacionar amb l'entrada en vigor el 16 de març de 2024 de la regulació dels lloguers", explica Donat.

El mateix expert també posa en relleu una altra dada: el nombre de contractes regulats ha disminuït un 17,2%. El Sindicat de Llogateres va atribuir aquesta frenada al "desviament massiu" cap als lloguers de temporada, afirmació que Donat no descarta. Malgrat això, apunta que la principal raó és que "hi ha més estabilitat en les llars que viuen de lloguer".

"L'any 2019 es va modificar la durada mínima obligatòria en els contractes de lloguer, de cinc a set anys, segons si el propietari és una persona física o un gran tenidor. Si fem comptes, des de llavors fins ara, molta gent que va signar el contracte encara està al pis", assevera. Segons l'informe recent de l'Observatori Els contractes de lloguer a la ciutat de Barcelona. 2010-2023, el nombre d'habitatges de lloguer a la capital catalana que "tenen dipositada fiança a l'INCASÒL ha crescut un 116,4% en el període 2009-2023". Donat ho té clar: "Hi ha menys rotació i menys nous contractes, però en cap cas és perquè estigui desapareixent parc de lloguer".