Catalunya té un model econòmic "insostenible" que aboca la població a un "empobriment continuat", segons un informe

Catalunya té un model econòmic "insostenible" que aboca la població a un "empobriment continuat". Aquesta és la principal conclusió d'un informe presentat aquest divendres, que pretén confrontar el "cert triomfalisme" que hi ha en les xifres macroeconòmiques oficials dels últims anys.

El document, elaborat pels economistes Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig, indica que els sectors amb els salaris més baixos no generen prou ingressos fiscals per sostenir els serveis públics més bàsics de què gaudeixen els mateixos treballadors. En concret, assenyala el turisme de sol i platja i la indústria càrnia. L'estudi també inclou recomanacions per revertir la situació actual.

L'estudi, batejat com a Informe Fènix, l'ha coordinat l'enginyer i empresari Xavier Roig i l'han assessorat els economistes Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura. "Els temps són excepcionals i la situació de Catalunya és excepcional", ha afirmat Roig. El coordinador del document ha afirmat que el model de desenvolupament actual "amenaça la supervivència" de Catalunya i "posa en risc" l'estat del benestar i el model de democràcia social.

Els sectors "altament subvencionats"

L'informe assenyala que els salaris per sota dels 29.000 bruts l'any 2025 no assoleixen un "equilibri" entre aportacions i salari social percebut pel treballador. El document els bateja com a "salaris altament subvencionats" perquè considera que impliquen una "transferència implícita" de recursos de la resta de teixit econòmic productiu per cobrir els serveis bàsics que proveeix la Generalitat (sanitat, ensenyament, dependència, ordre públic i administració de justícia i no inclou, per tant, el transport).

L'economista Miquel Puig ha explicat que els sectors amb salaris "altament subvencionats" representen un 35% del total de llocs de feina, alhora que un 44% de l'ocupació creada entre el 2008 i el 2023. És precisament aquest diferencial el que els sembla "preocupant", ja que posa de manifest que en els últims anys s'hi ha creat molta ocupació.

Segons han exposat aquest divendres en la presentació al Col·legi de Periodistes, els economistes creuen que hi ha una "paradoxa preocupant". Així, apunten que malgrat que Catalunya ha registrat un creixement del PIB superior al del seu entorn, aquest "no s'ha traduït en una millora significativa" del PIB per càpita, és a dir, en el benestar material de la població. Segons els seus càlculs, l'any 2000 el PIB per càpita dels catalans estava sis punts per sobre de la mitjana europea i actualment està sis punts per sota.

El document ho atribueix a l'augment de la població que, alhora, ha impactat en la productivitat. De fet, indica que actualment la productivitat de l'economia catalana és "manifestament inferior" a la de les economies europees regionals amb qui té sentit comparar-la. "Si continuem com estem acabarem malament. Aragó està a punt d'avançar-nos en PIB per càpita. El dia que això passi se'ns posarà malament i voldrà dir moltes coses", ha indicat l'economista Miquel Puig.

La Catalunya del 2050

L'informe inclou projeccions de cara a 2050. En concret, indica que, si es continua creixent al ritme actual, el PIB creixerà al voltant de l'1,5% anual i el PIB per càpita només una mica per sobre del 0,4%. El document assegura que la població catalana assolirà els 10,5 milions d'habitants, lleugerament per sobre del que projecta l'Idescat. Els economistes asseguren que el model és "factible" i "realitzable materialment", però també avisen de les "dificultats" que plantejarà.

En habitatge, diuen que caldria proporcionar entre 500.000 i 660.000 immobles nous per "encabir" l'augment de població, el que implica entre 25.000 i 33.000 cada any. Segons l'estudi són xifres "exigents, però no impossibles", tenint en compte que en el període 2000 – 2024 s'han acabat 834.537 nous habitatges. Poc més de la meitat dels immobles nous es concentrarien a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Relacionat amb aquest tema

L'ofensiva per reconvertir la indústria catalana en armamentística genera crítiques pels seus costos econòmics i socials

David Rodríguez

Pel que fa a recursos, l'estudi indica que l'augment de població generaria una demanda d'aigua "importantíssima", que podria solucionar-se a base d'inversions "assumibles", com ara noves dessaladores. Satisfer la demanda energètica addicional plantejaria "més dificultats", sobretot en el marc de la descarbonització, i caldria no renunciar a la generació d'electricitat d'origen nuclear.

Què cal fer?

Pel que fa a les mesures, els economistes han remarcat que hi ha "certa urgència" en implementar-les. "Malgrat que s'apliquessin demà el seu efecte seria al llarg dels propers anys, però el tema corre pressa", ha dit Roig. Així mateix, ha assegurat que "en la seva majoria" són propostes que poden fer les administracions catalanes sense dependre de l'Estat, és a dir, Generalitat, diputacions i ajuntaments.

Entre les principals recomanacions el document aposta per polítiques d'immigració "selectiva" basades en la qualificació i la demanda. Per exemple, creu que cal fer obligatori el coneixement del català per ocupar llocs de treball d'atenció al públic i serveis de cura personal. També aposta per reduir la capacitat turística. "No estem dient d'eliminar-lo, sinó que està creixent molt de pressa i això ens està empobrint. Cal menys turisme i pagar una mica millor", ha dit Puig.

En matèria fiscal, creu que cal eliminar els "avantatges" que afavoreixen activitats de baixa productivitat i augmentar el mínim exempt de l'impost de patrimoni.