Reorientar el conreu cap al regadiu i protegir l'olivera tradicional: la recepta per afrontar la crisi del preu de l'oli
Davant l'anunci que les almàsseres hauran de retirar part de la collita per frenar l'excés d'oferta, pagesos, experts, administracions i cooperatives insten a articular mesures de control de les importacions
Anualment, entren a Catalunya entre 30.000 i 40.000 tones d'oliva de Tunísia i Turquia

Barcelona-
L'anunci recent del ministre d'Agricultura, Luis Planas, on fixava que les almàsseres haurien de retirar un 12% de la producció d'oli d'oliva per evitar una caiguda dels preus per la sobreoferta, ha provocat el rebuig en bloc dels agents del sector. Però més enllà de la viabilitat de la mesura i la seva efectivitat, l'acció reobre el debat sobre el model de producció que es vol prioritzar des de l'Administració.
En el cas de Catalunya, l'aposta per la qualitat en comptes dels grans volums de venda, provocaria una pèrdua de competitivitat durant el procés de comercialització. A més, l'acció tindrà poc impacte en un context global, perjudicant els oleïcultors catalans, que envien les seves produccions als mercats locals. Algunes fonts del sector al·ludeixen a què la retirada de l'oli ha estat forçada per determinades cooperatives, que es troben amb una collita elevada i un increment de costos per mantenir el producte emmagatzemat. De fet, parlen d'una proposta massa fàcil, que no aborda el fons del problema: com articular les polítiques públiques per fer que convisquin dos models de conreu de l'olivera?
"L'entrada en producció de les plantacions que utilitzen el sistema de conreus d'olivera superintensius, que es conformen en bardisses, ha generat una reducció important dels costos". Així ho assenyala Francesc Reguant, economista especialitzat en agroalimentació i fundador de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes (Obealimentària). Aquesta visió vincula els dos models que conviuen en l'actualitat: per una banda, el superintensiu, en què la collita es fa amb una veremadora, similar al mètode que es segueix amb la vinya. Per altra, els conreus de secà, en què la manca d'aigua fa que l'activitat no acabi de ser rendible. Per aquest motiu, indica Reguant, "els productors han demanat mesures per aguantar els preus".
Per assolir la convivència d'aquests dos models, Reguant planteja la importància d'establir "ajuts pels productors amb dificultats, vinculant-nos a les estratègies de qualitat i els serveis ambientals". Per l'expert, aquestes mesures "facilitarien el manteniment d'aquest tipus d'agricultura de secà perquè no desaparegui, especialment la seva funció de cura del paisatge, defensa dels boscos i l'aportació que fan al turisme i als espais agroambientals". Aquests pagesos formen part del que es coneix com a unitats productives multifuncionals.
Reorientar la producció
En el cas que sigui possible, Reguant advoca per reorientar l'olivera cap al regadiu, afavorint la millora de la competitivitat de les explotacions. A més, per evitar la desaparició d'aquestes finques, apunta a la necessitat de "reforçar amb ajudes i suport públic la singularitat de l'agricultura de secà". Com a opció alternativa per estabilitzar els preus, defensa modificar la norma que permet l'absència de mesures de protecció i control sobre l'entrada d’oli d’oliva de l’exterior, que acaba enfonsant les cotitzacions.
En una línia similar, la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i experta en política agrària europea, Lourdes Viladomiu, reclama "destinar els pagaments directes a les explotacions tradicionals, vinculant-los a les seves característiques productives i als serveis ambientals i territorials que presten, en lloc d'aplicar una mesura general que pretén incrementar el preu de l'oli per a tots els productors". En un article publicat a la Plataforma Tierra, precisa que "el problema de l'olivera tradicional no és el mateix que el de les explotacions intensives i superintensives. Per això, sembla raonable plantejar instruments específics que donin resposta a unes dificultats que ja són estructurals".
Des de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Les Garrigues, en una anàlisi similar al de Francesc Reguant, lamenten que "ens toqui assumir una situació que no hem provocat a conseqüència de les importacions elevades de països com Tunísia o el Marroc". El president de la DOP Garrigues, Enric Dalmau, critica que "la solució impliqui retirar l'oli produït al país en comptes d’aturar les importacions. Per què nosaltres hem de retirar-lo, mentre que el de fora anirà entrant a Espanya com si res, sense cap restricció? No té cap sentit".
"Psicosi de gran producció"
Anualment, entren a Catalunya entre 30.000 i 40.000 tones d'oliva de Tunísia i Turquia. Davant d'aquesta realitat, el responsable del sector de l'oli del sindicat Unió de Pagesos (UP), Jordi Pascual, insisteix que es limitin les importacions. "No deixem entrar tantes tones de fora i intentem donar sortida al producte que tenim aquí, que és de gran qualitat". Paral·lelament, Pascual al·ludeix a la creació d’una "psicosi de gran producció" de manera artificial. "Aquesta psicosi es fa perquè es pugui comprar més barat, però a l'hora de la venda, l'oli d'oliva continuarà pujant de preu i el consumidor final l'haurà de pagar igualment".
El repte pendent, de caràcter estructural, del sector de l'oli d'oliva és resoldre la convivència entre els models tradicionals i els superintensius. Alhora, s'ha de desencallar la pressió sobre els preus a conseqüència del creixement de les importacions i l'increment de l'oferta. En aquest cas, el model de conreu de l'olivera tradicional representa un mirall que interpel·la al model productiu i agrícola que vol salvaguardar l'Administració.


Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.