Un 38% dels aturats catalans acumula més de dos anys sense trobar feina

Catalunya va tancar el mes de març amb 323.476 persones aturades, una xifra que suposa un descens de l'1,15% en relació amb el febrer. Respecte al darrer any, existeixen 8.289 desocupats menys. En la mateixa línia, l'afiliació a la Seguretat Social va registrar un rècord el mateix mes de març. Aquestes dades macro del mercat laboral, extretes de les estadístiques mensuals del Ministeri de Treball, semblen indicar un bon moment per l'ocupació. 

Però posant la lupa en un col·lectiu concret, s'observa una realitat més desfavorable: gairebé la meitat de les persones inscrites al Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) acumulen més d'un any sense feina. Amb una mirada més llarga, un 38% del col·lectiu porta més dos anys a l'atur, un període que implica perdre el subsidi, segons les dades aportades pels sindicats, prenent com a base la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), publicada a principis del passat mes de gener. Aquesta situació és la que s'anomena atur de llarga durada o crònic. 

Davant aquestes dades, la reacció de les patronals i sindicats coincideix en la diagnosi, però difereix en les mesures a aplicar per revertir-les. En aquest sentit, assenyalen que la baixada de l'atur del passat mes de març s'explica per un patró estacional, pel qual, durant el gener i el febrer, la desocupació puja i inverteix la tendència al març i l'abril en funció de quan sigui la Setmana Santa. Amb aquesta aproximació, l'opinió és que aquestes millores parcials amaguen un problema de fons més estructural. 

Relacionat amb aquest tema

Més feina però també més inquietud: la "qualitat" de l'ocupació ja és una de les grans preocupacions dels treballadors

Víctor López

En el la seva anàlisi de les dades de l'atur, la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, descriu el mercat laboral català com un malalt amb símptomes d'estancament. Així, precisa que la reducció de l'atur no atura una desacceleració de la contractació i un debilitament de sectors que tradicionalment havien absorbit mà d'obra. Per la seva banda, Foment del Treball, en un comunicat publicat a la seva web, reclama reformes per incrementar la productivitat i generar ocupació més estable. Com a demanda, la patronal assenyala que "l'actual context geopolític, la complexitat regulatòria i els baixos nivells de productivitat fan necessari un entorn que aporti confiança, certesa i estabilitat a les empreses". 

Reincorporació complicada al mercat laboral

Des dels sindicats, l'accent es posa en els col·lectius que pateixen l'atur crònic. El secretari de Política Sindical d'UGT Catalunya, Òscar Riu, recorda que la situació afecta sobretot les persones de més de 45 anys, les dones, els treballadors provinents de sectors en declivi, com la construcció, i aquells amb nivells formatius baixos. "El problema és que, quan fa més d'un any que estàs a l'atur, la reincorporació al mercat laboral es fa molt més complicada. No només perquè les empreses tendeixen a descartar els perfils que acumulen llargs períodes d'inactivitat, sinó també perquè molts treballadors acaben esgotant les prestacions i perden oportunitats de formació i reciclatge". 

Amb un plantejament equivalent, Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO Catalunya, considera que la cronificació de l'atur s'ha convertit en "un dels principals problemes socials del país". Segons el sindicat, el 47,7% de les persones inscrites al SOC acumulen almenys un any sense treballar. "Com més temps passa, més difícil és tornar al mercat laboral i menys atractiva és la persona per a les empreses". 

El cercle de la vulnerabilitat

CCOO i UGT coincideixen que les polítiques actives d'ocupació del SOC són massa generalistes i no arriben als perfils que més ho necessiten. Per aquesta raó, exigeixen plans d'inserció personalitzats, orientació laboral de proximitat i programes de reciclatge professional adaptats a cada trajectòria. Així mateix, valoren la importància de reconèixer l'experiència laboral acumulada, especialment entre els treballadors de més edat, que provenen de sectors en retrocés. 

Relacionat amb aquest tema

Més ocupació, més cotitzacions i més ingressos: la regularització de migrants com a motor econòmic

Jorge Otero

La preocupació va més enllà de la pèrdua d'ingressos immediata. La cronificació de l'atur té conseqüències a llarg termini sobre les pensions futures. Anys sencers sense cotitzar impliquen jubilacions més baixes i més vulnerabilitat econòmica. "Si no es troba feina ràpidament, les persones acaben atrapades en un cercle del qual és molt difícil sortir", lamenta Òscar Riu. 

Al mateix temps, CCOO alerta que moltes empreses ja estan ajornant decisions d'inversió o de contractació davant l'escenari internacional, marcat darrerament pel conflicte bèl·lic al Pròxim Orient. Els sindicats temen que, si la situació s'agreuja, la frenada acabi traduint-se en Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) o en una retallada de llocs de treball. En el supòsit que la crisi esquitxi les companyies catalanes, els sindicats demanen prioritzar mecanismes de flexibilitat interna, com els ERTO, abans que els acomiadaments massius, tal com ja es va fer durant la pandèmia de la Covid-19. 

Relacionat amb aquest tema

Gairebé un de cada quatre autònoms catalans es troba en situació de pobresa laboral

David Rodríguez

Tot i la baixada de l'atur del mes de març, acompanyada de registres històrics d'afiliació i ocupació, les xifres amaguen una realitat, formada per un col·lectiu important de persones que encadena més d'un any o fins i tot de dos, sense treballar. Es tracta d'una taca estructural, sobre la qual les administracions públiques encara hi han de treballar.