Del dol sociopolític a la construcció d'alternatives: les estratègies de l'esquerra per combatre la desesperança

El rol de les utopies dins la pràctica política de l'esquerra, a quina transformació s'ha d'apuntar des de dins les institucions i com combatre la pèrdua de l'esperança davant la desmobilització dels moviments socials de masses han sigut alguns dels temes abordats en un col·loqui organitzat per l'Ateneu Barcelonès i Espacio Público aquest dijous.

El debat ha abordat cap a quins projectes de futur possibles es pot orientar l'esquerra en un moment de crisis múltiples

El debat, sota el títol Utopia, transformació, resistència i claudicació: Viu un model de societat alternativa en els moviments socials d'avui?, ha abordat quina alternativa hi ha i cap a quins projectes de futur possibles es pot orientar l'esquerra en un moment en què l'emergència climàtica, la crisi econòmica persistent i els embats del patriarcat aboquen els moviments socials a la resistència.

"Hi ha moviments socials que resisteixen, que responen a injustícies, hi ha victòries i derrotes, moviments que arriben a acords... Aquest moviment ampli de resposta no ho serà si no hi ha un horitzó engrescador", ha afirmat el moderador del debat, el periodista i professor de Periodisme Polític a la Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Giró.

Un moment "de renúncies i capitulacions"

La conversa ha començat al voltant del moment de desil·lusió actual. Sandra Ezquerra, sociòloga i directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic, ha afirmat que estem en un moment "de renúncies i capitulacions" i s'ha referit al "dol sociopolític" que travessa l'esquerra després d'anys de mobilitzacions socials, ara desinflades.

Ezquerra ha començat parlant de la "solitud" dels moviments socials durant els inicis de la crisi del 2008, per acabar en el 15-M i l'esperança que va suposar la victòria de Syriza a Grècia el 2015 i l'èxit electoral de Podemos.

La sociòloga ha subratllat el contrast actual, quan la preocupació és la proliferació de governs d'extrema dreta, tant a nivell autonòmic a Espanya com arreu d'Europa i el món. "Per mi el que estem vivint ara és molt pitjor que la mera resistència, estem vivint la implosió i la pèrdua de l'esperança", ha destacat.

L'eurodiputada i professora de Filosofia del Dret a la Universitat Carlos III María Eugenia Rodríguez Palop s'ha sumat a aquesta tesi, apuntant a la "falta de creença o fe en el futur" com una amenaça: "Davant d'això el que triomfa són actituds nihilistes, cíniques o conservadores".

La falta de fe en el futur propulsa "actituds nihilistes, cíniques o conservadores"

Segons la filòsofa, "és en aquesta sensació de buit on creix l'extrema dreta", i davant d'això l'esquerra ha de fer una relectura dels elements compartits per la societat per ser "antídot" contra el seu auge. "Crec que hi ha raons per l'esperança, per creure en el futur", ha apuntat.

D'altra banda, el sociòleg especialitzat en economia social i solidària Ivan Miró ha considerat el moment actual com un "cicle de reflux" després d'anys de gran mobilització social a Catalunya, especialment amb el 15-M i el Procés.

Alternatives tangibles als barris

Malgrat la falta d'utopies, Miró ha assenyalat que hi ha una sèrie de pràctiques als barris, com els sindicats d'habitatge o les xarxes veïnals, que suposen "una experimentació social que planteja aquesta societat alternativa". En aquest sentit, el sociòleg ha remarcat que l'únic horitzó no ha de ser avançar cap a una utopia sinó anar practicant aquestes alternatives quotidianes.

La transició ecològica i el feminisme han sigut dos dels altres grans temes abordats. Palop ha remarcat que ha de ser una transformació "socioecològica" per trencar amb l'esquema actual, en què "els mateixos que apostaven per l'especulació immobiliària ara ho fan per l'especulació amb les energies renovables".

L'eurodiputada s'ha reconegut originària d'una zona rural d'Extremadura "assetjada" per la transició energètica, amb centenars de projectes sobre la taula. Així mateix, ha apuntat en què a la Unió Europa s'ha dissenyat una dicotomia basada en "zones de sacrifici i zones de consum", diferenciant les zones rurals de les urbanes.

"El cooperativisme estava preparat" per crear comunitats energètiques locals, però ha faltat voluntat política

Les empreses cooperatives i englobades dins l'economia social i solidària podien haver marcat la diferència en aquesta transició, però encara que Miró ha reconegut que "el cooperativisme estava preparat" per crear comunitats energètiques locals, ha faltat l'aposta de les administracions i voluntat política. "Si el capitalisme es manté en la seva hegemonia, la transició energètica sempre serà en detriment d'aquestes zones de sacrifici", ha dit.

Pel que fa al feminisme, els ponents han assenyalat els debats en què ha estat immers en els últims anys i les discrepàncies que s'han originat al si del moviment. Malgrat això, Palop ha apuntat que cal abordar "la revolució de les cures" per donar resposta a les esquerdes actuals.

Ezquerra ha apuntat el feminisme com a "alternativa civilitzatòria per construir vides dignes, no només sobreviure, sinó anar més enllà".