Què és Desokupa, l'empresa de desallotjaments extrajudicials contractada per l'Ajuntament de Premià de Dalt

La polèmica empresa Desokupa, coneguda per dur a terme desallotjaments extrajudicials, ha tornat a saltar als mitjans aquesta setmana arran de la notícia que l'Ajuntament de Premià de Dalt (Maresme) ha contractat els seus serveis. L'alcalde, Josep Triadó (Junts), ho ha justificat al·legant que només faran una tasca d'assessorament, però els líders tant de Junts com del PSC, l'altre soci municipal, se n'han desmarcat de manera "frontal". Triadó va apuntar que només actuarien en ocupacions "mafioses" tot i reconèixer que no n'hi ha cap al municipi actualment.

PSC i Junts s'han desmarcat de la decisió de contractar-los

L'empresa liderada per Daniel Esteve, amb experiència en el sector de la seguretat privada i com a porter de discoteca, es va fundar el 2016 i ha protagonitzat diverses polèmiques per les seves actuacions, que li han comportat denúncies per coaccions i amenaces. A Esteve se li han atribuït vincles amb la ultradreta.

El cas de Premià representa el primer cop que una administració pública els contracta. La majoria dels seus clients, fins ara, eren fons d'inversió o bancs amb pisos buits ocupats. El contracte municipal és d'un any amb un cost de 3.000 euros. El consistori admet que l'empresa utilitza mètodes "alternatius", però avisa que en aquest cas les actuacions aniran sempre a càrrec de la Policia Local i insisteix que el servei contractat és només d'assessorament, segons informa l'ACN.

A més, segons defensa l'Ajuntament, les pràctiques de Desokupa consisteixen en la "resolució amistosa" del conflicte per evitar iniciar procediments judicials. L'alcalde insisteix que Desokupa ha rebut "moltes denúncies, però cap condemna" pels desnonaments en què ha participat. Triadó afegeix que les ocupacions "socials" les seguirà gestionant Serveis Socials.

El mètode de l'empresa consisteix en visitar els ocupes i, segons defensen, mediar amb ells perquè marxin després de pagar-los sumes d'entre 1.000 i 2.000 euros. Unes actuacions irregulars, sempre dutes a terme per homes molt musculats vinculats al sector de la seguretat privada i fins i tot en alguns casos la lluita professional. El modus operandi li ha valgut diverses denúncies. Tot i que ells asseguren no utilitzar la violència, els inquilins afectats han denunciat les pressions i fins i tot "extorsió" per abandonar els immobles.

Coaccions al Bloc Gayarre i "connivència" amb els Mossos

Desokupa no és l'única empresa, però potser sí la més coneguda, que ha nascut en els últims anys per fer fora els ocupes que s'instal·len, principalment, en pisos buits dels bancs o fons d'inversió que els han adquirit recentment enmig d'una emergència habitacional que va a pitjor. Un dels casos en què van participar i que va tenir més ressò va ser l'intent de desallotjament del Bloc Gayarre, a Sants, el 2019.  Tres de les veïnes del bloc ocupat van denunciar que el propietari havia enviat els "sicaris, matons i criminals" de l'empresa Desokupa per coaccionar-les.

Veïnes del bloc Gayarre van denunciar amenaces i coaccions

A més, van presentar una denúncia al jutjat de guàrdia contra el mateix propietari i l'amo de Desokupa per amenaces i coaccions, després d'una jornada en què treballadors de Desokupa van insistir a les famílies que marxessin dels pisos a canvi d'ofertes econòmiques que els residents van rebutjar, segons informa l'ACN.

Una de les denunciants va explicar que els empleats de Desokupa van trucar diverses vegades a la seva porta per oferir-li diners per marxar i li van arribar a dir que sabien que guanyava 1.200 euros al mes i que la farien fora "vulgui o no". L'oferta de Desokupa eren 3.500 euros, dues setmanes d'allotjament en un altre pis i un traster, i ajuda per buscar un domicili definitiu.

El Grup d'Habitatge de Sants i l'Assemblea de Barri de Sants van ocupar l'edifici del número 42 del carrer de Gayarre, que es trobava buit, per reallotjar-hi sis famílies que es trobaven en situació d'emergència habitacional. Van estar negociant amb el propietari un lloguer social però va trencar les converses i va avisar que actuaria "per la via judical o extrajudicial". El bloc va ser finalment desallotjat el desembre de 2020. 

Els treballadors van fer públics casos d'explotació i impagament

Una altra de les polèmiques va girar entorn de la "connivència" dels Mossos amb l'empresa, arran d'un desallotjament al Poble Sec també el 2019, que va forçar la compareixença del llavors director general de la Policia, Andreu Joan Martínez. "No existeix aquesta connivència ni aquesta col·laboració", va sostenir. El paper dels Mossos en aquest cas va quedar qüestionat per diversos vídeos. En un d'ells es veia com un membre de Desokupa s'encarava amb un dels detinguts en custòdia policial, i Martínez va explicar que havien obert una investigació interna per esbrinar d'on havien sortit les imatges.

A més, Desokupa també ha afrontat les denúncies dels propis treballadors, que van fer públiques situacions d'explotació i impagament i van portar el cas als jutjats.

Tot plegat són mètodes que no han fet dubtar l'Ajuntament maresmenc a l'hora de contractar-los, que aposta per gestionar els nous casos d'ocupacions amb l'assessorament de Desokupa per tal de no arribar als jutjats. L'alcalde recorda que la "lentitud" de la justícia agreuja l'impacte negatiu d'aquestes ocupacions per al municipi.

Abans de la contractació de Desokupa, l'Ajuntament de Premià de Dalt ja havia posat càmeres de control de matrícules a tots els accessos del municipi i va posar en marxa un equip de serenos que duu a terme una empresa privada per fer vigilància al poble durant la nit, en zones apartades.