Entrevista a Joan Abellà"La IA ens ha igualat: la cultura catalana passa de ser no hegemònica a tenir un problema que tenen totes les cultures"
Entrevistem el director de la fundació Accent Obert sobre l'estat de salut del català en l'entorn digital

Barcelona-
Malgrat les dades que apunten una davallada en l'ús social del català arreu de Catalunya, hi ha un espai no-físic on, contràriament, la llengua hi té cada vegada més presència. Efectivament, estem parlant del món digital: cada cop hi ha més eines, més creació de contingut, més pàgines web. Però aquest fet no és pas casualitat, sinó que és fruit d'una intensa feina de militància lingüística.
Un dels màxims exponents de l'activisme per la llengua i la cultura catalanes en l'entorn digital és la fundació Accent Obert, hereva d'un grup de veus compromeses provinents l'àmbit cultural i social. Aquestes persones van adonar-se, als anys noranta, que la comunitat catalanoparlant necessitava una representació "plena" a la Xarxa a través d'un domini propi, el que més endavant seria el .cat.
Per repassar la trajectòria de l'entitat, analitzar la salut del català a Internet i desgranar els riscos i oportunitats derivats de la Intel·ligència Artificial per a les llengües minoritzades, parlem amb el director d'Accent Obert, Joan Abellà.
Amb quina voluntat neix Accent Obert?
Accent Obert té el seu origen en la Fundació .cat, creada fa 20 anys. El naixement del domini .cat va ser una fita molt important, perquè l'ICANN, l'òrgan regulador d'Internet, va reconéixer que hi havia cultures que mereixien un domini. I la primera que el va obtenir va ser la catalana, després de lluitar-ho molt.
Som hereus d'aquestes dues dècades de treball i som conscients que el futur de les cultures amb llengua pròpia, com la nostra, no depèn només dels dominis, sinó d'actuar en un espectre més ampli dins del món digital. Per això, el 4 de juny de 2025, encara no fa un any, vam decidir després d'una llarga reflexió, passar-nos a dir Accent Obert.
És molt recent.
Sembla que hagi anat molt ràpid, però això passa quan hi ha molta gent treballant-hi durant molt de temps. Volíem ampliar la mirada i ho hem fet en diversos temes. En primer lloc, els drets digitals. Com a éssers humans, ens ha costat molt arribar a aconseguir una sèrie de drets col·lectius i individuals que resulta que ara els cedim com si res. Per això ens vam associar amb Xnet i vam crear el congrés 4D sobre drets i sobirania digital.
Com a éssers humans, ens ha costat molt aconseguir una sèrie de drets col·lectius i individuals que resulta que ara els cedim com si res [en el món digital]
També ens interessava saber com es pot evitar que les cultures considerades no hegemòniques, com la catalana ―tot i que també està passant el mateix amb les hegemòniques―, desapareguin en un moment de transformació tan bèstia, sobretot gràcies a la Intel·ligència Artificial. I una derivada d'això és que volem enfortir molt tota la part de la cultura digital en català.
Això ens porta a dues coses. D'una banda, volem que no hi hagi problemes de fricció entre el català i altres idiomes, és a dir, que hi hagi el màxim nombre d'eines disponibles en llengua catalana en igualtat de condicions. Per això vam crear [el repositori] Galàxia, de la mà de Softcatalà. I, d'altra banda, busquem forats negres, per exemple, als infotainments dels cotxes, en les navegacions de les televisions, on sigui, fem pressió perquè estiguin disponible en català. En definitiva, creiem que les cultures tenen un paper molt rellevant en la manera com es configura el món.
A banda de posar eines en català a disposició de la ciutadania i de buscar aquests forats, com es pot reforçar la cultura perquè no desaparegui en aquest context globalitzador d'Internet?
Li has de dir coses al mercat. Nosaltres hem calculat que el mercat de parla catalana té 25 milions de dispositius digitals, però que només 5 milions estan configurats en català. Aleshores, una de les altres tasques que estem duent a terme, juntament amb Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, és fomentar la configuració dels aparells i la interacció amb la Intel·ligència Artificial en català.
Segons el diagnòstic que va publicar Accent Obert al febrer, "només un de cada cinc dispositius connectats als territoris de parla catalana està configurat amb el català com a idioma preferent". Què passa si els catalanoparlants el tenim en castellà o en qualsevol altra llengua?
Som més transparents perquè la nostra cultura/llengua és d'una incidència molt baixa en el mercat. Nosaltres creiem que la indústria cada vegada buscarà més la personalització i l'especialització. La llengua personalitza moltíssim, però perquè sigui possible necessita una massa crítica.
La cultura catalana té un activisme digital molt potent. El català és entre les primeres llengües no angleses de la Viquipèdia. Tenim 750.000 articles. Això té un gran valor pels nostres estudis, però el problema és que tenim els arxius molt dispersos en moltes bases de dades diferents: Viquipèdia, 3Cat, l'Arxiu Nacional de Catalunya... Per això és molt important que hi hagi una institució que faci d'intermediari entre les administracions públiques, Internet i la societat.
Si volem enfortir l'ecosistema de la nostra cultura, hem de fomentar la creació de continguts en la nostra llengua
I, per últim, reprenent el que deia abans, que no m'ho voldria deixar, si volem enfortir l'ecosistema de la nostra cultura, hem de fomentar la creació de continguts en la nostra llengua, que cada vegada està més en auge.
Tenim molts articles a la Viquipèdia, la creació de contingut va a l'alça... però, en termes generals, quin és l'estat de salut del català en l'entorn digital?
No és senzill. Encara trigarem un any a fer una bona anàlisi. Al febrer vam treure un prediagnòstic. Les dades que tenim ens fan ser optimistes perquè, com a mínim, fa 20 anys que aquesta cultura ha fet els deures. Sofcatalà, Viquipèdia, el domini .cat. És impressionant la feina que han fet. Però també 3Cat, que ha digitalitzat tots els seus arxius des de l'inici de les seves emissions fins avui. S'han fet els deures i, alhora, la gent jove ha perdut la por de crear en la seva llengua. No és una moda. Ens hem adonat que ja no va de potencials audiències només, va de crear comunitats.
Cada any que passa, l'ús social del català es desploma entre els més joves. Calen més iniciatives com els Premis Crit, la Llista i la Casa de la Creació Digital per fomentar la llengua?
És essencial incidir en els joves i en la creació de contingut. També en moltes altres coses, és clar, com en el sistema educatiu. Però detectem que hi ha una oportunitat de crear un ecosistema molt fort de creadors i creadores que estan definint el seu ofici al mateix temps que defineixen la seva cultura. Estem molt atents a això i volem que es professionalitzi.
El primer pas era tenir dades, i per això vam crear la Llista. Ara per ara encara són molt quantitatives, però estem treballant perquè siguin qualitatives. Aviat presentarem les dades dels dos últims anys i és molt interessant veure com ha evolucionat. Després, el Premis Crit. Creiem que és molt important reconéixer la feina dels creadors. I, per últim, la Casa de la Creació Digital, que és un projecte molt de fons que ve de la mà de l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb Barcelona Activa, betevé, 3Cat i nosaltres, Accent Obert.
El fet que tantes institucions s'hagin aliat per tirar endavant la Casa de la Creació denota que és un projecte amb pes.
La percepció que tenim és que això era necessari. És cert que amb tants interlocutors cal un equilibri, però és un símptoma brutal el fet que, encara que no tinguem un espai definitiu, l'Ajuntament de Barcelona ja ens hagi cedit el Convent de Sant Agustí per posar-ho en marxa.
Abans ha mencionat de passada la Intel·ligència Artificial. Quins riscos té, per a una llengua minoritzada com el català? Al diagnòstic publicat n'apuntaven tres: el "desplaçament lingüístic per fricció", la "dependència de models externs" i l'impacte "cultural i simbòlic". Pot desenvolupar aquests conceptes?
El desplaçament lingüístic per fricció consisteix, bàsicament, en la percepció social que si es fa en castellà o en anglès, els resultats són més bons. Perquè, a més, tal com funcionen aquests sistemes, també acaben aprenent de la pròpia llengua que utilitzes, les correccions que els hi fas, etc. El que hem de lluitar nosaltres com a institució és que la IA tingui un biaix de la nostra cultura, és a dir, que parli bé la nostra llengua, que les cerques siguin igual de bones en català, etc.
Pel que fa a la dependència de models externs, vol dir que, tal com estan les coses, no sé si podem dependre de que les dades estiguin vés a saber on. Si ajuntem els tres temes, estem treballant en un projecte molt gros. Volem que, quan preguntis a una IA sobre Joan Miró, la resposta sigui la mirada que els catalans hem construït de l'artista. És a dir, ens interessa molt més els arxius de la Fundació Miró, que no pas els arxius distribuïts estadísticament pel món amb una mirada anglo-saxona molt derivada per la cultura americana.
Volem que quan una IA parli de Joan Miró, ho faci des de la mirada que els catalans hem construït de l'artista
Et poso un contraexemple. Imagina una dona africana que pregunta a la IA sobre un problema obstètric i que la resposta té un biaix cultural allunyadíssim de la seva realitat. És molt perillós. Aleshores hem de veure com fer que les cultures no es dilueixin, fins i tot l'americana, que s'està diluint entre la mitjana estadística de l'anglès. Nosaltres, però, tenim una cosa que segmenta molt la nostra cultura, que és el català. Hem de preparar-nos per no desaparèixer, anar a veure als agents del món i dir que existim. No és un problema que només va amb nosaltres, sinó que també passa amb la cultura italiana, alemanya, etc. En aquest sentit, ens estem igualant. Passem de cultura no hegemònica a tenir un problema que tenen totes les cultures.
Sobre la qüestió de sobirania tecnològica i de no dependre de models externs, recentment s'ha posat en marxa Xiuxiuejar, una xarxa social íntegrament en català. És una aplicació de nínxol? Caldria, en tot cas, que xarxes socials com Instagram o LinkedIn, que no tenen disponible el català, l'incorporessin?
Cal tot. Som molt actius. No podem esperar que una apliacació de nínxol sigui l'única aposta. Hem de mirar què passa i estar a tot. Hem de voler els menús de les televisions en català i, després, si hi ha algú que, nativament, ho fa en català, fantàstic. Justament l'altre dia vam presentar el Frec, un agent d'IA que, de forma nativa, parla en català.
Sembla que les institucions s'han posat les piles amb el tema de la llengua. Què reclama Accent Obert a l'administració?
Accent Obert és un exemple d'institució privada a la qual se li han confiat tasques d'interès públic. Això està molt bé. Part del futur de la societat passa per aquesta mena de fórmules. Per això demanem que hi confiïn sense interferències partidistes. De moment, ens sentim molt còmodes amb els projectes que estem desenvolupant, que segurament l'administració no sabria fer-los. Demanem que continuïn confiant i que mantinguin la constància en les seves decisions, tot i que les coses avancin molt de pressa; cada procés necessita el seu temps de cocció.



Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.