Barcelona rep la flama del Correllengua Agermanat en una gran i "emotiva" mobilització per la llengua

Després de travessar la Catalunya Nord i les comarques gironines, la flama del Correllengua Agermanat va arribar aquest dimarts a Barcelona. Milers de persones es van sumar a aquesta cursa no competitiva ―que s'inspira en la Korrika basca i en la flama olímpica― per reivindicar la llengua catalana. La torxa va començar el seu recorregut el 19 d'abril i es preveu que arribi a l'Alguer el 5 de maig, un cop hagi recorregut de punta a punta els Països Catalans.

La flama va entrar a la capital catalana passades les set de la tarda, per l'avinguda Meridiana. L'últim relleu va acabar a la plaça Comercial, davant l'antic Mercat del Born. Allà es va dur a terme la lectura d'un manifest, la interpretació de la cançó Amb el cor ―l'himne creat per una vintena d'artistes per a l'ocasió― i un concert del grup valencià de reggae i ska Auxili.

"Aquest Correllengua és la prova que els Països Catalans estem cansats d'haver de defensar-nos sempre. Estem preparats per començar a fer passes endavant per la plena normalització de la llengua catalana", va apuntar la comunicadora Laura Grau durant la lectura del manifest. També va pujar a l'escenari l'escriptor Carles Rebassa, premi Sant Jordi d'enguany, i dos dels portaveus del Correllengua Agermanat, Pau Emili Muñoz, representant les Illes Balears, i Anna Roselló, de Catalunya.

"Ha estat molt emocionant"

Des de quarts de set de la tarda, a la plaça Comercial s'hi respirava un ambient festiu i reivindicatiu. Una mostra de cultura popular amb balls de bastons i sardanes va entrenenir els assistents que esperaven l'arribada de la flama. "Hem participat al Correllengua perquè és important defensar el català a tot arreu", van explicar la Clara i l'Arnau, que van venir des de Perpinyà, en unes declaracions a Públic.

Per la seva banda, l'Adrià, un jove de Barcelona, va explicar que havia corregut diversos trams i quilòmetres i que, per a ell, participar en aquesta iniciativa havia estat "molt emocionant". Al principi, va afegir, eren pocs, però a mesura que arribaven al final, s'havia anat sumant una gran multitud.

El trajecte va començar diumenge a Prada (Catalunya Nord) i, des d'allà, es va bifurcar simultàniament en dos intineraris: un que resseguia la Catalunya occidental i un altre que recorria la part oriental. Després de l'acte central d'aquest dimarts a Barcelona, tots dos camins es trobaran a Tarragona per continuar la cursa ―a peu o en bicicleta, segons el tram― fins a Elx, al sud del País Valencià. Més tard, la flama travessarà el mar Mediterrani, farà parada a les quatre Illes Balears ―Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca― i culminarà la iniciativa a l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

L'abril d'enguany ve marcat per les reivindicacions en defensa de la llengua. Aquest dijous, coincidint amb la diada de Sant Jordi, als carrers de Barcelona, Girona, Tarragona, Reus, Igualada i Manresa hi haurà mobilitzacions per revertir la davallada en l'ús social del català i reclamar mesures a les administracions que garanteixin la seva protecció.

En què s'inspira el Correllengua Agermanat?

El primer Correllengua es va organitzar a Mallorca l'any 1995 a mans dels Joves de Mallorca per la Llengua, un col·lectiu compromès amb la normalització del català. Aquesta entitat es va inspirar en la Korrika del País Basc, que se celebra des del 1980. L'objectiu, en ambdós casos, era el mateix: reivindicar les llengües pròpies del territori, el català i el basc, respectivament, que van ser perseguides durant el franquisme.

Relacionat amb aquest tema

Així viuran la diada de Sant Jordi les quatre capitals catalanes

Judit Castaño

Atès que la iniciativa mallorquina va ser un èxit, la entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va replicar el Correllengua al País Valencià i, més endavant, va fer-ho la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) a Catalunya.

El 2026 marca una fita històrica. Per primera vegada, el recorregut del Correllengua connecta tots els territoris de parla catalana, com a mostra d'unitat davant els constants atacs que pateix la llengua al País Valencià i a les Illes Balears ―comunitats on governa el PP amb una forta influència de Vox― i la davallada del seu ús social. Segons l'organització, la flama "esdevé el fil conductor de tot el projecte" i cada relleu "simbolitza el compromís compartit de mantenir viva la llengua i fer-la present en tots els àmbits de la vida quotidiana".