Korrika, la carrera per l'euskera que no s'atura en 2.000 quilòmetres malgrat les travetes de PP i Vox

"Sestaon, Sestao, euskararen alde" ("A Sestao, també, a favor de l'euskera"). El crit va sonar fort en alguna de les tantes costes que travessen aquest municipi del Marge Esquerre de Biscaia. Mentrestant, una multitud corria, s'emocionava i llançava consignes en defensa de la llengua basca al pas de Korrika, la carrera per l'euskera que aquests dies i nits recorre, sense aturar-se ni un instant, tota la geografia basca.

Korrika, que en català significa carrera, arriba aquest any a la seva edició número 24. Es va celebrar per primera vegada el 1980, en un context diferent per al basc: durant el franquisme, l'idioma basc va ser perseguit per la dictadura. La prohibició va arribar fins i tot a la utilització de noms en euskera.

Avui l'euskera és present als carrers, a les institucions educatives i a l'administració. Segons dades d'un recent estudi elaborat per EITB (Ràdio i Televisió Pública Basca), el nombre de parlants s'ha duplicat en els últims 40 anys.

La Korrika va sortir el passat dia 19 des d'Atharratze —una petita localitat situada a Zuberoa, el territori històric més petit i menys poblat del País Basc francès— i acabarà el seu recorregut diumenge que ve a Bilbao. En total, haurà realitzat 2.000 quilòmetres de manera ininterrompuda, dia i nit, gràcies a la participació de centenars de milers de persones.

Es tracta d'un acte únic a nivell mundial amb aquestes característiques. "Travessar tot un poble, unir a tot un poble i fer que tot un poble se senti viu", van dir els seus organitzadors el passat dia 19, quan la cursa d'aquest any, sota el lema "Euskara Gara" (Som l'euskera) començava a caminar.

Al llarg de la cursa, els participants porten un testimoni que guarda un missatge. El seu contingut es donarà a conèixer dissabte en l'acte final de l'esdeveniment.

Sobre les 15.20 d'aquest dijous, els participants van pujar la mítica costa de La Iberia de Sestao, on es troba l'euskaltegi (centre d'ensenyament d'euskera) d'AEK. Persones de totes les edats es van amuntegar llavors al final del carrer, a la cruïlla de la Gran Via. En aquell moment, membres de l'ajuntament portaven el testimoni amb el missatge a dins. Al davant hi anaven dues furgonetes de l'organització animant el públic.

El malestar de PP i Vox

La Korrika no provoca emocions positives en tots els sectors polítics. El PP i Vox solen aprofitar algunes aparicions de fotografies o cartells a favor dels drets dels presos ETA —fet realitzat de forma individual, sense que AEK ho promogui— per demanar que les administracions autonòmiques i municipals a Euskadi i Navarra no donin suport a l'esdeveniment.

El president del PP basc, Javier de Andrés, va afirmar dimecres a Radio Euskadi que s'ha de celebrar una Korrika "blanca", en què no apareguin símbols relacionats amb els presos. Aquest dijous, el portaveu de la formació conservadora a l'Ajuntament de Gasteiz, Iñaki García Calvo, va exigir al Govern local que retiri el seu suport a Korrika si durant la carrera s'exhibeix qualsevol símbol que "pugui interpretar-se com a suport al terrorisme".

Relacionat amb aquest tema

À Punt es castellanitza després d'acomiadar la meitat del seu departament lingüístic

Ricard Chulià

Per la seva banda, Vox ha recorregut a la Delegació del Govern a Navarra per preguntar si s'adoptaran mesures contra els organitzadors de Korrika per l'aparició de missatges de suport a presos d'ETA.

Aquest any també hi ha hagut certa polèmica al voltant de la desvinculació de CCOO de la Korrika. L'aparició d'un article a la revista Argia —en el qual s'assenyalava que el sindicat estava darrere de les accions contra els requisits al voltant del basc en oposicions públiques— va tensar la situació a les portes de la carrera d'aquest any.

Representants d'AEK van mantenir una reunió amb la direcció del sindicat per parlar de l'assumpte. Finalment, CCOO es va desvincular de la Korrika i va denunciar "apartheid" en contra seu. El PSE va anunciar per la seva part que no participaria en l'esdeveniment a causa de l'absència de CCOO.

Els organitzadors van negar fa alguns dies l'existència de qualsevol tipus de veto, mentre que el sindicat ELA —la central amb més implantació i representativitat a Euskadi— va mostrar el seu suport a la Korrika i a AEK.