Aquests han estat els llibres en català més venuts el febrer

Ja es comencen a saber alguns detalls de la diada de Sant Jordi 2025. Les llibreries i editorials ja escalfen motors per viure la jornada més important del món editorial català. A l'espera de saber quins seran els títols més venuts d'enguany, el Gremi d'Editors de Catalunya elabora setmanalment un informe amb els llibres més venuts a més de 150 punts de Catalunya. Entre els llibres més sol·licitats durant el segon mes de l'any trobem A l'altra banda de la por, Explica-m'ho tot, En l'amor i en la guerra o Somiàvem una illa

'A l'altra banda de la por'

A l'altra banda de la por (Proa) és la nova novel·la de Marta Orriols. Explica la història de la Joana, que té l’estímul i la incertesa d’un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d’art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l’exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura. Introvertida i observadora, la Joana s’esforça per desxifrar els canvis i alguns fets inquietants del seu entorn que debiliten l’equilibri que li procura la vida. Mentre s’ocupa de les obres d’art que el temps ha malmès, li revé a la memòria un home amb qui va passar dues nits ja fa anys, però que no ha oblidat mai malgrat la distància geogràfica que els separa.

'Explica-m'ho tot'

Edicions de 1984 continua publicant l’obra de l'autora nord-americana Elizabeth Strout. L'última és Explica-m’ho tot, la vuitena que tradueix Núria Busquet Molist. Es presenta com una novel·la esperançadora sobre noves amistats, vells amors i el desig humà de deixar una empremta al món. 

La tardor ha arribat a Crosby, Maine, i l’advocat Bob Burgess decideix acceptar el cas d’un home solitari investigat per assassinat. Paral·lelament, el vincle entre en Bob i la Lucy Barton —l’aclamada escriptora que viu amb en William, el seu exmarit, al mateix carrer que ell— es va estrenyent. La Lucy, per la seva banda, també es fa amiga de l’Olive Kitteridge, amb qui passa moltes tardes explicant-se i revivint històries de gent que coneixen.

'En l'amor i en la guerra'

Ildefonso Falcones torna a l’inoblidable univers medieval de L’església del mar amb En l'amor i en la guerra (Rosa dels Vents), una novel·la que es llegeix a cop d’emoció, en què ens parla d’un home obligat a lluitar per defensar els seus mentre s’enfronta al final d’una era.

'Somiàvem una illa'

Al febrer va arribar a les llibreries el premi Sant Jordi d'Òmnium Cultural Roc Casagran amb Somiàvem una illa, una novel·la que publica l’editorial Univers. Casagran exposa la història de la Carla, que, després d’un fort sotrac ha de tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb allò que és important de debò i guarir-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida a partir d’una altra òptica. La protagonista, per agafar perspectiva, escriu una carta que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on es troba i què vol d’ara endavant.

'El jo que no mor'

Ferran Torrent torna amb la noveŀla El jo que no mor (Columna). Som a l’any 1966 i l’hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d’Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l’hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l’ha vista mai. Manuel Estornell, el director de l’hotel, un home amb poca simpatia per la dictadura, mira de mantenir la situació controlada.

Enmig d’aquest tràfec de personatges, el Regino, un jove falsificador d’art, fa equilibris entre les seues aliances amb un agent del Mossad, dedicat a recuperar obres d’art espoliades pels nazis; delinqüents comuns i opositors al règim, i l’elit franquista per a la qual treballa, com ara el general Moreno, un militar retirat amb qui manté una llarga conversa que resultarà ser clau en la seua vida.

'La intrusa'

Irene Pujades ha publicat la seva primera novel·la La intrusa (L'Altra). L'autora catalana, guanyadora el 2021 del Premi Documenta amb Els desperfectes, fa una paròdia de la cultura de l'autoconeixement personal.

Esperonada per les opinions d’amics i família, i amb l’objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s’anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s’adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l’humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.

'El passatge'

Maria Carme Roca va guanyar el tercer premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona per la seva nova novel·la, El passatge (Comanegra). És la història d’una nena de família humil del barri de Sant Pere marcada per la importància de dos passatges paral·lels: el passatge d’en Cirici (avui passatge de les Manufactures) i el passatge de Sert. 

'Aquest tros de vida'

La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l’escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l’opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l’Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît. La convivència amb els tres desconeguts farà que la Lena es plantegi dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l’amor.

Aquest tros de vida (Columna), d'Estel Solé Casadellà i Premi Ramon Llull 2025, explora amb sensibilitat la cruesa vital i la força per continuar endavant. Amb una escriptura precisa i carregada d’intensitat emocional, Solé ens ofereix un relat captivador que ens parla de la fragilitat i la resiliència humanes.

'Cor fort'

Fer el cor fort és una expressió que les dones han sentit i fer servir des de fa moltes generacions. L’han rebut com una consigna i l’han transmès a les filles.

Cor fort (Univers), de Sílvia Sole, és una novel·la que arranca als anys 50 quan una jove Teresa queda embarassada sense voler-ho i decideix ser mare soltera. L’anirem seguint mentre crea una família i acaba sent un referent per a les generacions posteriors. És la història d’una dona que ja no pot més.

Relacionat amb aquest tema

"Pallach era conscient que hauria tant de col·laborar com d'enfrontar-se amb Pujol"

Marc Font

'L'art de ser humans'

En el terreny de la no ficció destaca el llibre de l'autor David Bueno Torrens L’art de ser humans (Destino), Premi Josep Pla 2025. És un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos. L’autor explora, de manera magistral, com les arts –des de la música i la poesia fins a la ciència i la filosofia– esdevenen una expressió única de la humanitat i un motor fonamental per al nostre creixement cognitiu, emocional i social.

Amb exemples vius i una àmplia base científica, l’autor demostra que el cervell processa, interpreta i s’enriqueix a través de l’art, i ensenya com podem aprofitar aquestes connexions per transformar l’educació i la nostra manera de viure.

'Sense pietat'

Després de l'èxit de Sense Càstig, Tura Soler i Jordi Grau han tornat a les llibreries amb Sense Pietat (La Campana), un recull de vuit crims particularment esgarrifosos perquè hi ha un component que les relliga totes: la crueltat. Són vuit crims sense pietat. Assassinats el cadàver del qual mai s'ha arribat a trobar; crims que han quedat sense culpable perquè s'han investigat poc i malament; cossos que han estat víctimes d'una violència extrema; un cas dels anys noranta que fa replantejar si es protegeix prou les dones maltractades...