Junts gira a la dreta i s'entrega a l'agenda conservadora
La formació de Puigdemont i Nogueras ha fet seves propostes i expressions de la patronal Foment del Treball en matèria fiscal i, des del 2023, defensa els interessos del sector immobiliari en habitatge
Junts també ha endurit els seus plantejaments en àmbits com la immigració o la seguretat, en un viratge que s'explica per la potencial fuita de votants cap a Aliança Catalana

Barcelona-
La legislatura estatal sortint i la campanya per a les eleccions generals del 29-N han reforçat clarament l'eix esquerra-dreta per damunt d'altres com el nacional, que a Catalunya havien tingut un major pes en d'altres cicles amb les urnes. De fet, la majoria dels partits han consolidat els seus posicionaments ideològics els últims anys, el que en alguns casos ha comportar deixar enrere una certa indefinició anterior. Segurament, un dels que ho ha fet amb més força és Junts, que els últims tres o quatre anys ha virat clarament cap a la dreta i ha abandonat una certa pulsió socialdemòcrata que havia caracteritzat l'espai postconvergent en les èpoques més intenses del Procés.
Habitatge, fiscalitat, immigració o seguretat són alguns dels àmbits on s'ha visualitzat aquest reposicionament de Junts, que en matèria econòmica i laboral ha fet seves, en bona part, les posicions de la patronal Foment del Treball, que presideix l'històric exdiputat de CiU al Congrés Josep Sánchez Llibre. Miriam Nogueras, que lidera la llista dels de Carles Puigdemont als comicis estatals, és una de les dirigents del partit més clarament escorades cap a la dreta. Més enllà de les propostes estrictes de cara al 29-N, l'assumpció que ha fet Junts de l'agenda conservadora s'ha visualitzat amb la seva actuació els últims anys al Parlament i al Congrés, i no es pot deslligar de les creixents fugues de votants que pateix cap a l'extrema dreta d'Aliança Catalana.
A la cambra baixa, el 2 d'octubre passat Junts va oposar-se als dos decrets estatals d'habitatge, un moviment que acabaria precipitant la decisió de Pedro Sánchez d'avançar les eleccions. La decisió no va ser sorprenent si es recordava que des del 2023 Junts bàsicament ha defensat els interessos del sector immobiliari en matèria d'habitatge.
Fins aleshores, havia votat a Catalunya a favor de normatives socialment avançades, ja fossin lleis antidesnonaments o la primera regulació de preus del lloguer. L'abril del 2023, en canvi, ja va oposar-se a la Llei estatal de l'habitatge i l'any següent va refusar la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions tant al Parlament com al Congrés. Al seu programa per a les eleccions catalanes de fa dos anys i mig ja incorporava un rebuig explícit al control de preus dels arrendaments i ara mateix s'oposa a la proposta per limitar les compres especulatives. En canvi, seguint els postulats de PP i Vox, en la legislatura sortint havia registrat a les Corts estatals iniciatives que inclouen l'enduriment de la legislació contra l'ocupació, mesures per eliminar les zones tensionades al mercat immobiliari o beneficis per als propietaris.
Més enllà de recuperar desgravacions fiscals a la compra i al lloguer, en el seu programa electoral pel 29-N Junts també posa l'accent en les "ocupacions il·legals", un element que comparteix amb PP i Vox. Així, planteja "actualitzar el marc penal i processal per combatre les ocupacions il·legals" o "desnonar les ocupacions il·legals en un màxim de 48 hores, mitjançant un judici immediat".
L'"infern fiscal" català
El viratge de Junts també ha estat molt marcat en matèria fiscal, amb un discurs sobre impostos que ha girat com un mitjó en pocs anys. El desembre del 2021, per exemple, en un ple del Parlament de Catalunya l'aleshores conseller d'Economia i Hisenda i dirigent de Junts, Jaume Giró, va replicar amb contundència el diputat de Vox Antonio Gallego, que havia assegurat que Catalunya "és un infern fiscal". Giró va contestar-li: "Sap a qui li preocupa la competitivitat fiscal? A països com Barbados, les Bahames, Panamà i potser a la Comunitat de Madrid". Per afegir que "en els estats del benestar occidentals i moderns preocupa la progressivitat, la justícia social i la solidaritat" del sistema fiscal.
Cinc anys més tard, dirigents de Junts com el seu secretari general, Jordi Turull, o el vicepresident i diputat al Parlament Antoni Castellà han fet seva l'expressió "infern fiscal" per parlar del sistema impositiu a Catalunya. El partit, a més, ha presentat propostes a la cambra per pràcticament suprimir l'impost de successions -de marcat caràcter redistributiu-, mentre que en el seu programa del 29-N aposta, directament, per la seva eliminació total.
La idea d'"infern fiscal" és pròpia de l'extrema dreta global
Amb la idea d'"infern fiscal", Junts s'ha sumat a un marc narratiu propi de l'extrema dreta global, que directament qüestiona el pagament de tributs i, per tant, debilita el sosteniment d'un mínim estat del benestar. Els de Puigdemont han assumit l'expressió des de fa aproximadament un any i mig, seguint un argumentari que a Catalunya empra especialment el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, molt dur amb la política fiscal del Govern de Salvador Illa. Abans de parlar estrictament d'"infern fiscal", en el programa per a les eleccions al Parlament del maig del 2024 Junts ja proposava la pràctica supressió de l'impost de successions per als familiars de primer grau i la rebaixa de l'impost de patrimoni, entre d'altres.
Junts també va jugar un paper decisiu el setembre de l'any passat per tombar al Congrés la reducció de la jornada laboral, juntament amb PP i Vox. El partit de Nogueras va mantenir l'esmena a la totalitat a una normativa que implicava rebaixar la jornada de 40 a 37,5 hores setmanals, un posició totalment coincidint amb el que defensava des de feia mesos Foment. De fet, mesos abans la gran patronal catalana no amagava que tenia converses "fluides" amb Junts per dinamitar la reducció horària.
"Qui la fa la paga": seguretat punitivista
Seguretat i immigració són altres qüestions centrals en les propostes de Junts, amb un discurs que la situa en un marc de dreta dura. La seguretat, per exemple, va tenir molt de pes al míting que el partit va celebrar a Manresa el passat dissabte, dia 14. Miriam Nogueras hi va reivindicar que el Congrés aprovés al febrer la llei contra la multireincidència, una proposta del partit que va tirar endavant amb els vots de la dreta, l'extrema dreta i el PSOE. Segons ella, la iniciativa ha contribuït a què "els carrers siguin una miqueta més segurs". "Qui la fa la paga, i m'és igual d'on vingui", va afegir la candidat. Un discurs marcadament punitivista.
No és casualitat que el partit endurís el to en seguretat precisament a la capital bagesana, perquè és en aquesta ciutat on Junts ha fet una aposta més clara per disputar-li el votant a Aliança Catalana de cara a les municipals. Els de Puigdemont van signar un acord de coalició per a les municipials amb Avenç Nacionalista, un partit fundat per l'exregidor de Front Nacional, Sergi Parramón, a qui Orriols havia sondejat per ser alcaldable pel seu partit. Perramon és partidari de limitar la immigració, endurir els requisits per accedir al padró i el seu discurs també defensa perseguir les ocupacions d'habitatge i posa molt d'èmfasi en la seguretat ciutadana, sempre defensant l'increment de les condemnes i una major presència policial.
Junts, a més, insisteix de cara el 29-N en reclamar el traspàs de competències en immigració a la Generalitat, una qüestió que va acordar amb el Govern de Sánchez però que no va poder tirar endavant per l'oposició de Podem al Congrés. De cara als comicis, el partit posa el focus en què Catalunya "ha de poder decidir com gestiona els fluxos migratoris i com garanteix la cohesió social". Els darrers anys sectors de la formació, sobretot càrrecs a nivell municipal, han arribat a vincular immigració i delinqüència, una idea que a poc a poc la direcció ha anat matisant.
En el programa electoral, la formació subratlla l'oposició "a les regularitzacions massives aprovades per decret, sense planificació laboral ni integració lingüística", planteja la reforma del padró perquè aquest "acrediti la residència efectiva i el domicili real" o "prohibir a l'espai públic les peces que cobreixen totalment o substancialment el rostre i impedeixen identificar la persona, com el niqab i el burca". Propostes que consoliden l'agenda conservadora dels partits que els ciutadans decidiran el dia 29 si validen o no a les urnes. De moment, el gruix de les enquestes pronostica un retrocés al partit de Nogueras que perdria algun dels set diputats actuals. Resta per veure l'impacte que acabarà tenint l'entrevista de Carles Puigdemont a El Mundo, que ha dinamitat la pretesa equidistància del partit en la campanya entre el PSOE i el bloc de PP i Vox.




Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.