Una vintena d'amnistiats, però sense novetats en les grans causes: el balanç fins ara de la resolució del TJUE

En una esperadíssima decisió, el passat 16 de juliol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, va avalar de manera clara la Llei d'amnistia. En resposta a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i per l'Audiència Nacional va reblar que la normativa ni afecta negativament els interessos financers de la UE, ni vulnera la directiva comunitària contra el terrorisme, de manera que l'amnistia s'hauria de poder aplicar als condemnats o encausats per malversació o terrorisme.

Tres setmanes després, gairebé una vintena de persones han estat amnistiades, però cap d'elles estava acusada -o condemnada- per aquests dos delictes. De fet, a l'hora d'avaluar l'impacte de la decisió del tribunal de Luxemburg sembla evident que caldrà esperar-se fins a la tardor, com a mínim, per tenir un retrat més o menys complet del trasllat a l'Estat de la resolució del TJUE.

El Tribunal Constitucional, per exemple, esperarà a finals de setembre per començar a examinar els recursos d'empara d'alguns dels dirigents independentistes condemnats o acusats per malversació a qui el Suprem no ha aplicat l'amnistia, com ara els líders de Junts i ERC, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament, entre d'altres membres del Govern de l'1-O. Si el TC els atorga l'empara, la causa tornarà al Suprem, que fins ara s'ha negat a acceptar que es pugui aplicar l'amnistia a la malversació.

Tampoc l'han aplicat immediatament el Tribunal de Comptes, en la causa per les despeses del Procés que afecta més d'una trentena d'antics alts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont, ni l'Audiència Nacional als activistes dels CDR acusats per terrorisme en l'operació Judes. Repassem els que sí que l'han rebut aquestes setmanes i els casos pendents.

Els amnistiats

Fins al pronunciament del TJUE, el Suprem no havia aplicat l'amnistia a cap encausat o condemnat pel Procés independentista. Des d'aleshores ho ha fet a 13 persones. Ara bé totes eren condemnades pels delictes de desobediència o desordres públics. De fet, en les seves resolucions fa referència a l'aval del TC a l'amnistia, però no diu res del TJUE. Les primeres decisions de l'alt tribunal en aquesta línia van arribar el passat 24 de juliol.

D'una banda, va acceptar aplicar-la Roger Torrent (ERC), president del Parlament durant la legislatura posterior a l'1-O (2018-2021) i a la resta de membres independentistes de la Mesa de la cambra durant aquell mandat: Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, encausats per desobediència. De l'altra, també li va aplicar a Maties Serracant, alcalde de Sabadell durant l'1-O i que havia estat condemnat a quatre mesos d'inhabilitació per desobediència greu. I, finalment, el mateix dia va concedir l'oblit judicial als activistes Oriol Calvo, Mohcine El Mesbahy i Abdessabour Al Youbi, condemnats per desordres públics arran de mobilitzacions que l'octubre del 2019 van produir-se a Barcelona i Girona després de la sentència del judici de l'1-O.

El dia 27 va arribar la primera amnistia del Suprem a una consellera del Govern de l'1-O: Meritxell Serret, que aquell 2017 encapçalava la cartera d'Agricultura. Serret havia estat condemnada el 2023 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a un any d'inhabilitació per un delicte de desobediència per l'organització de l'1-O. I l'endemà, 28 de juliol, els amnistiats van ser Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, membres de la Mesa del Parlament el 2017 i que també havien estat condemnats el 2023 pel TSJC a inhabilitació -de quatre mesos- per un delicte de desobediència per permetre les votacions sobre l'1-O a la cambra.

Fora del Suprem, la titular del jutjat penal número 11 de Barcelona va amnistiar el 22 de juliol als cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O: Tània Verge, exconsellera d'ERC; l'advocat Marc Marsal; Josep Pagès, actual diputat de Junts al Congrés; el catedràtic de Ciències Polítiques, Jordi Mas, i l'advocada Marta Alsina. Havien estat absolts l'abril del 2021, però l'Audiència de Barcelona havia ordenat repetir el judici, en què la Fiscalia els demanava una condemna de dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions.

Els casos pendents

La causa de major transcendència política que, de moment, segueix sense amnistia és la que afecta bona part dels membres del Govern durant l'1-O, condemnats -o encausats- per malversació, amb Puigdemont i Junqueras al capdavant. També afecta els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que com Puigdemont estan a Bèlgica des del 2017 i no han estat jutjats; i a Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva que, com Junqueras, segueixen inhabilitats per ocupar càrrecs públics.

Ni el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, ni el que va presidir el tribunal en el judici, Manuel Marchena, han considerat fins ara que la malversació que atribueixen als antics membres del Govern entri en l'amnistia, de manera que de ben segur que no l'aplicaran com a mínim fins que el Constitucional presumiblement ho forci en resoldre els recursos d'empara dels afectats, un pas que ha d'arribar durant la tardor.

En declaracions a Catalunya Ràdio, fa uns dies el magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín va avisar que els jutges que no apliquin l'amnistia podrien cometre un delicte de "retard maliciós en l'administració de la justícia", una forma de prevaricació judicial que contempla el Codi Penal i que es castiga amb una pena d'inhabitació especial d'entre sis mesos i quatre anys. De la mateixa manera, l'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont, va manifestar a aquest diari que l'aval del TJUE comportava que Puigdemont, Junqueras i la resta de dirigents de l'1-O "tenien més a prop l'amnistia en termes jurídics", però alhora recordava la "voluntat obstructiva tremenda en la justícia espanyola", per no fer una previsió de quan creu que se'ls acabarà aplicant.

També depèn del Suprem que la resta de condemnats en el judici de l'1-O -l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'exconseller i actual president de la cambra legislativa catalana, Josep Rull; l'exconseller d'Interior Quim Forn; l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez- quedin sense antecedents penals. Van ser condemnats per sedició -un delicte ja esborrat del Codi Penal-, però no per malversació. Sense l'amnistia se'ls mantenen uns antecedents penals que els impedeixen treballar a l'administració pública, però sí que poden ser càrrecs electes, com Rull.

Tampoc ha mogut fitxa l'Audiència Nacional, malgrat que va ser un dels organismes que va adreçar-se específicament al TJUE per formular-li qüestions prejudicials sobre si perdonar un delicte de terrorisme vulnerava la normativa europea. El tribunal de Luxemburg li va respondre que no, però de moment l'Audiència Nacional encara no ha amnistiat els 12 membres dels CDR que van ser detinguts en l'operació Judes -set dels quals passarien tres mesos en presó preventiva a Soto del Real (Madrid)- i que estan acusats de terrorisme.

Les dilacions del Tribunal de Comptes

Qui sí que s'ha mogut, però no per aplicar l'amnistia és el Tribunal de Comptes, que està rere la causa dels 35 ex alts càrrecs del Govern -entre els quals hi ha Puigdemont, Junqueras, Artur Mas o Romeva- que va enviar a judici per les despeses atribuïdes a l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat. Malgrat que el TJUE li va respondre a la seva prejudicial negant que l'1-O hagués afectat els interessos financers de la UE, el Tribunal de Comptes s'ha negat a aplicar l'amnistia immediatament als 35 encausats i els va donar 10 dies perquè presentessin al·legacions. La decisió ha comportat que el propi Govern hi hagi presentat un escrit demanant-li l'aplicació immediata de l'amnistia.

L'exsecretària general d'ERC Marta Rovira espera que a partir de setembre l'Audiència de Barcelona arxiva la causa contra ella per desobediència i, per tant, li apliqui l'oblit judicial, després que tot just al maig li remetés el Suprem. Finalment, resta la causa del TSJC contra l'ara diputat d'ERC Josep Maria Jové i l'actual director general del partit republicà, Lluís Salvadó. Ambdós estan acusats per malversació per les despeses de l'1-O, moment en què eren alts càrrecs del Departament d'Economia que liderava Junqueras. La causa està pendent de judici i, de moment, el TSJC no s'ha pronunciat sobre l'aplicació de l'amnistia, malgrat la claredat del TJUE sobre les despeses del Procés.