Illa es compromet a disparar la inversió en educació i a assolir un "consens de país" per acabar amb la crisi a les escoles
Anuncia la mobilització de 2.500 milions per climatitzar en cinc anys totes les escoles i instituts públics de Catalunya i que la inversió en Educació arribi al 6% del PIB
En una conferència amb motiu del pas de l'equador del mandat fa un balanç triomfalista de la seva gestió, malgrat les crisis en diversos àmbits, i responsabilitza la dècada del Procés de bona part dels principals problemes que arrossega Catalunya

Barcelona--Actualitzat a
L'educació, l'adaptació al canvi climàtic, la intel·ligència artificial, l'accés habitatge o el repte demogràfic han estat algunes de les qüestions que han acaparat els principals passatges de la conferència que el president del Govern, Salvador Illa, ha pronunciat aquest dilluns per fer balanç de la primera meitat del seu mandat i marcar el rumb de la segona part de la legislatura.
Quan han passat poc més de dos anys des que va ser investit president, Illa ha fet un balanç triomfalista de l'actuació del seu executiu, obviant les crisis que s'acumulen en àrees com la mobilitat, Interior -amb la recent dimissió del fins ara cap polític de la policia, Josep Lluís Trapero-, la sanitat o, sobretot, l'educació. "El camí que hem recorregut aquests dos anys és positiu, va en la bona direcció", ha assegurat des del Museu Marítim de Barcelona, on ha pronunciat la conferència "El futur és aquí". En tot cas, Illa ha mirat enrere, a la dècada del Procés, per assenyalar la responsabilitat de les àrees on Catalunya arrossega greus problemes.
Els principals anuncis del president s'han centrat en Educació. D'entrada, ha avançat que aquest dimarts el Consell Executiu aprovarà el Pla Actualitza Clima, que ha de permetre climatitzar totes les escoles i instituts públics (un total 2.530) i totes les residències de gent gran públiques (51) en els propers cinc anys, és a dir, fins el 2031, a través de la mobilització de més de 2.500 milions.
Paral·lelament, ha manifestat la voluntat de convocar "el conjunt del país a un debat" per impulsar un "consens nacional" sobre l'educació, que serveixi "per passar a l'acció" en aquest àmbit, amb la voluntat d'assolir-hi una inversió del 6% del PIB, tal com establia la Llei de l'Educació de Catalunya aprovada el 2009, que mai s'ha complert en aquest punt.
La Llei d'Educació de Catalunya ja estableix una inversió del 6% del PIB, però mai s'ha complert
Una xifra que multiplica la inversió actual i que pretén calmar les aigües en plena tempesta al sector, després del desgavell amb les proves PISA -amb uns resultats a Catalunya que no són vàlids per un error en la mostra- i amb el conflicte amb els docents plenament viu, com va constatar-se dimarts passat, amb una jornada de vaga el primer dia del curs. Per arribar al "consens de país", el primer pas que preveu fer Illa és una ronda de trobades amb les forces polítiques amb representació al Parlament, mentre que preveu que el Consell de l'Educació de Catalunya sigui l'instrument que vehiculi aquest debat de país. Hores abans, ERC havia anunciat que el seu líder, Oriol Junqueras, arrencava una ronda de contactes per buscar una gran entesa en educació.
La climatització dels centres educatius -i de les residències-, en canvi, Illa l'ha inclòs en l'apartat destinat a l'adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, d'entrada el Govern aprovarà que el pla de climatització s'iniciï en 100 escoles i instituts, amb actuacions d'aproximadament un milió en cada un que comportaran la instal·lació d'aire condicionat o la millora dels aïllaments, entre d'altres. A partir d'aquí, per completar la climatització de totes les escoles i instituts, la voluntat és implicar els ajuntaments perquè aquests assumeixin les obres i el cost en primer terme -amb la previsió que la Generalitat els retorni l'import progressivament fins el 2037-; buscar la col·laboració de la iniciativa privada o, també, assumir-ho directament a través de la societat pública Infraestructures.cat.
Anticipar-se als impactes laborals de la IA
En el seu discurs, Illa ha defensat la voluntat de regular la intel·ligència artificial, especialment pels seus potencials impactes lesius en l'àmbit laboral. En aquest sentit, ha avançat que el Govern crearà l'Observatori Català d'Intel·ligència Artificial (IA) i Mercat de Treball per anticipar-se al seu impacte en l'ocupació i blindar els drets laborals perquè "cap decisió algorítmica actuï sense supervisió humana". La creació de l'organisme s'aprovarà també al consell executiu d'aquest dimarts. "Volem liderar la IA ètica i responsable, no podem caure en temptació de benefici il·limitat a costa dels llocs de treball", ha reblat.
Seguint el títol de la conferència, Illa ha fet una crida constant a mirar el futur i ha assegurat que el seu Govern està posant les bases perquè Catalunya hi arribi preparada per afrontar els reptes del moment. Ha situat la millora de la qualitat de vida "per a tothom", augmentar la capacitat d'autogovern de Catalunya, i la defensa de la llengua i la cultura catalanes com els tres principals objectius del seu objectiu. I ha carregat contra l'independentisme i la dècada del Procés per espolsar-se les mans respecte els problemes que té actualment el país. En aquest sentit, considera que àmbits com l'educació, les infraestructures, l'accés a l'habitatge, els boscos o el model de finançament autonòmic "no han rebut els recursos i l'atenció necessària durant massa temps" i ara toca "recuperar el temps perdut".
Illa: "Catalunya ara no és un projecte únic, ni d'una part; torna a ser un projecte col·lectiu per a tots els catalans"
Després d'assenyalar que el món "està en transformació", ha insistit que Catalunya "no es pot tornar a distreure" per afrontar qüestions com el "canvi climàtic, el canvi tecnològic i el canvi demogràfic". Així mateix, ha proclamat que "avui Catalunya està més unida" que abans de la seva elecció com a president, el 2024, i que ara "Catalunya no és un projecte únic, ni d'una part; torna a ser un projecte col·lectiu per a tots els catalans i catalanes".
Finalment, com ja va fer durant la Diada de l'11 de setembre, ha advertit sobre l'auge de l'extrema dreta, avisant que "l'odi no genera cap solució, ni construeix habitatge", mentre que és necessari que Catalunya "es mantingui com a societat cohesionada". "Catalunya necessita tots els ciutadans, sense distinció d'origen", ha conclòs.



Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.