El Tribunal de Comptes no aplica immediatament l'amnistia tot i l'aval europeu

El Tribunal de Comptes (TdC) ha decidit donar deu dies a les parts del procediment contra una trentena d'exalts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont perquè presentin al·legacions sobre la possible aplicació de l'amnistia, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalés la seva legalitat i digués que els diners gastats en el Procés no afectaven els interessos financers de la UE.

D'aquesta manera, tot i la resposta a les seves qüestions prejudicials, que donaven la raó als demandats, l'organisme ha decidit que no aplicarà de moment l'amnistia. També diu a les parts que aportin la documentació que considerin pertinent en relació amb l'origen dels fons utilitzats per a realitzar les despeses de l'1-O, segons un comunicat del tribunal.

Paral·lelament, i segons ha avançat el diari Ara, el Tribunal Constitucional iniciarà el 22 de setembre les deliberacions sobre l'aplicació de l'amnistia arran de la decisió del TJUE. Ho farà amb l'anàlisi del recurs d'empara presentat pel secretari general de Junts, Jordi Turull.

El Tribunal de Comptes considera que la resolució del TJUE no veu incompatible l'aplicació de la llei d'amnistia quan els béns o fons disposats no procedeixin de la Unió Europea o no estiguessin destinats a la mateixa institució europea. El tribunal emfatitza que la decisió del TJUE "rebutja les al·legacions dels demandats que qüestionaven la independència i imparcialitat del Tribunal de Comptes". De fet, era un dels arguments de la defensa dels processats, al·legar que la institució no formava part del poder jurisdiccional. La providència també informa que un cop conclòs aquest tràmit de deu dies, "el procediment continuarà la tramitació d'acord amb el dret". Per tant, demora l'aplicació de la llei.

En el procediment comptable estan demandats, a més de Mas i Puigdemont, una trentena més d'exalts càrrecs com Oriol Junqueras o Raül Romeva pels fons destinats a la promoció exterior del Procés i l'organització de l'1-O. L'entitat espanyolista Societat Civil Catalana els reclama fins a 5,3 milions, mentre que la Fiscalia rebaixava la petició a 3 milions però posteriorment va demanar l'amnistia. La vista oral ja es va fer, però la sentència va quedar pendent de la possible amnistia i la resposta europea a les qüestions prejudicials.