Primera amnistia del Suprem a una consellera del Govern de l'1-O: la republicana Meritxell Serret

El Tribunal Suprem ha amnistiat per primera vegada una consellera del Govern de l'1-O, que presidia Carles Puigdemont, la republicana Meritxell Serret. En un comunicat, ERC s'ha mostrat satisfeta per la decisió de l'alt tribunal d'aplicar la norma de l'oblit judicial a l'exconsellera d'Agricultura, una decisió que "avala l'estratègia sòlida" seguida amb la llei.

A partir de la sentència "contundent" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, era "inevitable" que el Suprem fes aquest pas, que ara espera que es repeteixi amb la resta de causes encara obertes, afegeix el tex. A finals d'abril del 2023, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnava Serret a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa per un delicte de desobediència per l'organització de l'1 d'octubre.

La sentència del TSJC que va condemnar Serret recordava que l'exconsellera havia estat notificada personalment fins a cinc vegades pel Tribunal Constitucional, que va suspendre diverses resolucions del Govern i del Parlament referides al referèndum i al procés, entre elles el mateix decret de convocatòria de l'1-O i les lleis de desconnexió.

Relacionat amb aquest tema

El Suprem aplica l'amnistia per primer cop i tanca la causa contra l'expresident del Parlament Roger Torrent

Públic

"L'acusada era perfecta coneixedora de la il·legalitat de totes les decisions que li van ser objecte de notificació i requeriment per part del TC, ignorant de forma conscient i deliberada l'ordenat pel TC, decidint no portar a terme cap actuació per deixar sense efecte les normes impugnades, com tampoc no realitzar cap mena de proposta de nul·litat de les mateixes", argumentava l'alt tribunal de Catalunya.

A la decisió sobre Serret, el Suprem recorda aquella sentència, així com el recurs de cassació sobre ella que se li va presentar. Afegeix que després que l'11 de juny del 2024 s'aprovés la llei d'amnistia, el 16 de gener del 2025 es va acordar suspendre'l fins que el Tribunal Constitucional (TC) resolgués definitivament la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel mateix Suprem.

Un cop resolta la qüestió, el TS considera ara que els fets que van donar lloc al procediment, és a dir, la participació de Serret en l'1-O, "no ofereixen dubte quant a la subsumpció a l'article 1.1 de la llei orgànica 1/2024", la llei d'amnistia. "Es compleix, en conseqüència, amb l'àmbit objectiu d'aplicació" de la mesura de gràcia, "que no contravé, segons ho ha establert el Tribunal Constitucional en els termes expressats, la Constitució espanyola".